Resultats de la cerca

Era canonge de Barcelona Fou elegit bisbe de Vic per una part del capítol, en morir l’arquebisbe Berenguer Sunifred de Lluçà Anà a Roma per fer confirmar la seva elecció, però fou refusat i se n'anà a les croades el 1112 vivia encara, a Antioquia Síria

Documentada iconogràficament des de la segona meitat del s IV, a l’origen fou un mantell rodó amb un sol forat al centre per a passar-hi el cap, decorat únicament amb una creu a la part anterior La seva forma anà evolucionant i se'n complicà l’ornamentació Llur color anà distingint-se segons les diferents festivitats i els temps litúrgics blanc, vermell, verd, morat, rosa, negre o blau Eren gairebé sempre confeccionades en seda Al s XVI la casulla prengué la forma d’escapulari casulla de guitarra

Germà de Giulio Ingressà a l’orde dominicà Per influència del seu germà, fou nomenat arquebisbe d’Ais de Provença 1645 i cardenal de Santa Cecília 1647 Aquest any el seu germà l’obligà a acceptar el càrrec de lloctinent de Lluís XIV de França a Catalunya, però s’hi resistí, i, quan hi anà febrer del 1648, s’enemistà tot seguit amb les autoritats del Principat perquè volgué governar prescindint de les constitucions catalanes disgustat, sense esperar que fos atesa la seva petició de rellevar-lo, anà a Roma pel maig, fet que provocà la ruptura amb el seu germà

El 986, tot just acabada l’expedició d’Almansor, fou nomenat abat de Sant Cugat del Vallès i anà a Compiègne a recaptar un privilegi del rei Lotari per refer el patrimoni del seu monestir, del qual s’havien perdut les escriptures És remarcable la seva actuació en la restauració de la vida comunitària i dels béns del monestir El 995 fou nomenat bisbe de Girona, sense deixar, però, el càrrec abacial Regí la diòcesi fins el 1010, que amb el comte Ramon Borrell anà a l’expedició contra Còrdova Morí a la tornada, a conseqüència de les ferides que havia rebut Fou enterrat…

Fill del vicecanceller Antoni Agustí , fou sagristà de la catedral de Lleida 1518-24, ardiaca de Benasc i prior de la catedral de Santa Maria de Roda Proposat per Carles V com a bisbe d’Elna 1544, fou nomenat, abans de prendre’n possessió, bisbe d’Osca i Jaca 1545 L’any següent anà a Trento i fou l’únic bisbe de la península Ibèrica que assistí a les tres etapes del Concili S’oposà enèrgicament que les sessions fossin transferides a Bolonya El 1562 anà a Lleida, on, a petició dels canonges, presidí en nom del seu germà Antoni , que n’era bisbe titular, un sínode…

Ingressat a l’orde, el 1760 professà, a Reus Destinat a les missions d’Amèrica, arribà al Collegi de Missions de San Fernando Mèxic, el 1785 El mateix any fou enviat a l’Alta Califòrnia, on era oficiant a les missions de Santa Clara, San Carlos i San Juan Capistrano Més tard anà a la missió de San Diego, on treballà, des de 1785 fins el 1800 Durant el mateix període, també anà a la missió de Santa Bárbara 1797 i tornà a la missió de San Juan Capistrano 1789 Cal esmentar també, el 1785, la seva participació com a cronista en l’expedició que sortí de San Diego cap a…

Monjo a Orlhac, anà a cercar-lo el comte Borrell II de Barcelona cap al 967, per tal que aprengués les matemàtiques A Barcelona féu amistat, entre altres, amb Ató de Vic i amb Sunifred Llobet, ardiaca de la catedral, que traduïa texts de l’àrab i a qui després Gerbert adreçà alguna carta científica Allí aprengué també la construcció de l' astrolabi Anà a Roma amb Borrell, i el papa Joan XIII, que ja en coneixia la fama, se'l quedà dos anys Anà tot seguit a Reims, on ensenyà a l’escola catedral Fet abat de Bobbio per Otó II 983, retornà a Reims per no entendre's amb els vassalls del monestir…

Era fill d’Ingelbert i d’Adaltruda, nobles de la regió d’Agde La seva elecció fou deguda al comte Guifré el Pelós de Barcelona-Girona i a l’arquebisbe Teodard de Narbona Mentrestant, el comte Sunyer II d’Empúries nomenà un altre bisbe intrús, Ermemir, ajudat pels bisbes Esclua d’Urgell, erigit en metropolità, Frodoí de Barcelona i Gotmar d’Osona, oposats al narbonès Sunyer II i el seu germà el comte Delà expulsaren Servusdei de la seva seu 888-90, que s’exilià de primer a les seves terres d’Agde i Besiers i es refugià tot seguit al monestir de Banyoles l’església del qual consagrà el 889,…

Ingressà a la Companyia de Jesús el 1950 El 1954 se n’anà a Bolívia L’any següent es traslladà a l’Equador, on visqué del 1955 al 1958 Hi obtingué, aquest any, a Quito, la llicenciatura en filosofia, més tard es graduà en teologia a Lovaina Bèlgica, 1962 i, el 1967, es doctorà en lletres i ciències humanes a la Sorbona de París Tornà a Bolívia on fou director del Collegi de Sant Calixt 1968-73 i 1981-82 i, del 1989 al 1995, director nacional del moviment d’educació popular i d’acció rural Fe y Alegría, organisme que depèn de l’agrupació Vachay Wasi moviment educatiu promogut per…

Professà el 1759 Anà a Filipines, on fou pres i expulsat, i es dirigí a Tonquín 1770, on fou martiritzat Fou beatificat el 1906 En resten les cartes i alguns versos