Resultats de la cerca

Ordenat sacerdot el 1969, l’any següent es graduà en teologia a l’Acadèmia Teològica i Seminari de Leningrad, on posteriorment impartí la docència, i fou nomenat secretari personal del metropolita de la ciutat El 1971, elevat a arximandrita, el patriarcat de Moscou el nomenà per a representar-lo en l’Associació Mundial de la Joventut Ortodoxa SYNDESMOS i en el Consell Mundial de les Esglésies Rector de les escoles teològiques de Leningrad 1974 i president del Consell Diocesà de Leningrad 1975, el 1976 fou consagrat bisbe de Viipuri i bisbe auxiliar de la diòcesi de Leningrad, i el 1977 fou…

Director de l’American School of Oriental Research de Jerusalem 1920-29 i 1933-36, explorà nombrosos jaciments, principalment a Palestina Fou cap de les excavacions de l’American Foundation for the Study of Man a Wadi Beyhan, Hajar Bin Humaid i Timna, a Aràbia 1950-1951 i des del 1958 fou professor de llengües semítiques a Baltimore De les seves nombroses publicacions destaquen The Archaeology of Palestine and the Bible 1932, The excavation of Tell Beit Mirsim 1932-43, From the Stone Age to Christianity 1940, Archaeology and the Religion of Israel 1942 i The Bible…

Llicenciat en teologia 1942, es doctorà per la Universitat de Columbia 1951 amb la tesi Spanish Governments and Protestantism 1868-1931 El 1947 arribà a Barcelona, i durant quatre anys coordinà els treballs evangelístics i pastorals de la UEBE Unión Evangélica Bautista Española El 1952 fou designat professor del Baptist Theological Seminary de Rüschlikon Suïssa, el qual presidí 1960-64 El 1964 fou nomenat secretari de la Junta Internacional de les Missions Baptistes de Richmond Virgínia per a Europa i el Pròxim Orient, càrrec que ocupà fins que es retirà 1981 Interessat pel…

Visqué en una zona rural del sud d’Anglaterra, la qual és reflectida en les seves obres d’una manera detallada i amb acostament a la realitat A les primeres novelles, com  Sense and Sensibility ‘Seny i sentiment’, 1811 i Northanger Abbey ‘L’abadia de Northanger’, publicada pòstumament el 1817, s’oposà a les modes literàries Malgrat el talent literari, la senzillesa d’expressió, l’humor i l’agudesa psicològica, no arribà a triomfar en vida com a escriptora la seva valoració fou sobretot pòstuma En les obres de maduresa,  Pride and Prejudice ‘Orgull i prejudici’, 1813…

Escriví A book which sheweth the life and manner of all true christians ‘Llibre que mostra la vida i les maneres de tots els veritables cristians’, Middleburg 1582

Exponent de la tendència High Church en l’anglicanisme, propugnà una moral religiosa que insistia més en l’actitud interior que no en la pràctica legalista i externa El seu Serious Call to a Devout and Holy Life 1728 ha estat popular fins a l’actualitat

Capellà anglicà al castell de Sant Felip Menorca, fou autor de The Ancient and Modern History of the Balearic Islands Londres 1716, traducció extractada de la història de Joan Dameto i Vicenç Mut, amb un apèndix del traductor, al qual afegí diverses inscripcions romanes a la segona edició 1719

Professor de mineralogia a Oxford 1813-45, fou un dels capdavanters de l’escola catastrofista És autor de Reliquiae Diluvianae 1823 i de Geology and Mineralogy considered with Reference to Natural Theology 1836, obra en què tractà de conciliar els fets naturals amb una lectura literal de la Bíblia

Jesuïta 1915 i sacerdot 1927 Professor d’àrab a Bombai i a la Universitat Pontifícia Gregoriana Secretari i fundador de l’Associació Espanyola d’Orientalistes És autor, entre altres, del Kitāb al-šatranǧ ‘Llibre dels escacs’ 1935, Society and Politics in the Middle East 1969 i Islamologia 1952-54, en edicions italiana, castellana i francesa

Estudiant a París, s’adherí als quàquers 1667, dels quals fou el teòleg i l’apologista més notable, com ho demostren el Catechism and Confession of Faith 1673 i la Theologiae vere christianae apologia 1676 Visqué a Holanda i a Alemanya, d’on passà a Amèrica essent governador de Nova Jersey de l’Est 1683 dictà una constitució basada en els principis doctrinals quàquers