Resultats de la cerca

Fou molt amic i collaborador del bisbe Oleguer, que li concedí, com a premi pel seu ajut en la conquesta de Tarragona, l’església de Sant Salvador, aleshores única parròquia de la ciutat Amb Oleguer consagrà el monestir de l’Estany 1133 i assistí a sínodes i concilis provincials Fou marmessor de Ramon Berenguer III i arranjà les diferències entre el gran senescal Guillem Ramon de Montcada i Ramon Berenguer IV Sovint s’oposà al monestir de Ripoll

De família noble, senyora de Castellet del Penedès, fou degà de l’església de Girgenti i abat comendatari del monestir basilià de la Grotta Sicília Fou nomenat abat comendatari del monestir de Montserrat Durant el seu episcopat, manà imprimir el missal de Vic 1496 i volia imprimir el breviari Arranjà els problemes de jurisdicció que mantenien els canonges de Manresa amb l’església de Vic Assistí a la cort de Barcelona 1493, ciutat on féu llargues estades Fou president de la generalitat de Catalunya 1491-93

Des del 881 regia la diòcesi en qualitat d’arxipreste, fins que fou consagrat per l’arquebisbe Teobard de Narbona Féu construir la nova catedral del vicus o raval d’Osona, que consagrà el 888 també consagrà els monestirs de Ripoll i de Sant Joan de les Abadesses i les esglésies de Tona, de Sant Martí del Congost, etc És el veritable endegador de la diòcesi reconquerida per Guifré el Pelós el 879 El 887 participà en el cisma d' Esclua , i el 889 obtingué del rei Ot de França un privilegi que li concedia drets fiscals a Vic i a Manresa, en detriment del comte Guifré Un nou privilegi del 890…

Es graduà a París en arts i en teologia Familiar del cardenal Roderic de Borja, fou nomenat 1484 bisbe d’Ales Sardenya i de Barcelona 1490 i mestre de capella i bibliotecari del Vaticà 1492 per Alexandre VI Llegà a la catedral de Barcelona una bona part de la seva biblioteca particular 1502 i intentà la reforma eclesiàstica de la diòcesi Innocenci VIII li confià 1487 la refutació oficial de les tesis neoplatòniques de Pico della Mirandola, declarades suspectes d’heretgia per una comissió pontifícia en la qual Garcia havia tingut una actuació destacada Determinationes magistrales contra…

Dominicà 1600, fou professor de teologia a les universitats de Girona, Barcelona i Perpinyà Fomentà confraries del Roser a la diòcesi d’Elna, i potser per això se li atribueixen, sense fonament, els Goigs de la Mare de Déu del Roser Publicà en castellà una vida de sant Galderic i sant Isidre Perpinyà 1627 — Compendio de la vida, muerte y milagros de los dos gloriosos labradores san Galderique i san Isidro de Madrid , que inclou, entre altres goigs en català anònims, uns Goigs del gloriós llaurador sant Galderic , d’ell mateix— i una vida de sant Magí Barcelona 1630 — Historia de la vida y…