Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
mèrit
Cristianisme
Qualitat de les obres de l’home justificat per la gràcia i acomplertes lliurement.
El concepte de mèrit és implícit en el Nou Testament per tal com aquest afirma que el Déu just dóna la vida eterna en virtut del mereixement de les bones obres De tota manera, les obres del cristià, manifestació de la participació de la vida divina que l’Esperit Sant atorga als creients, no se situen al costat i com independentment de la mateixa gràcia de Déu ni garanteixen la possessió de la vida eterna com a quelcom exigit per l’home La Reforma, més atenta a la gratuïtat de la gràcia, només reconeix mèrit a l’obra redemptora de Crist
Jürgen Moltmann
Cristianisme
Teòleg de l’Església evangèlica reformada.
Professor a la Universitat de Tübingen 1968 i president de la Gesellschaft für Evangelische Theologie Amb la seva obra Theologie de Hoffnung ‘Teologia de l’esperança’, 1968, esdevingué l’iniciador de l’anomenada “teologia de l’esperança”, atenta a l’abast històric de l’escatologia Cal citar entre les seves obres principals Perspektiven der Theologie ‘Perspectives de teologia’, 1968, Der Mensch ‘L’home’, 1971, Die ersten Freigelassenen der Schöpfung ‘Els primers alliberats de la creació’, 1971, Der gekreuzigte Gott ‘El Déu crucificat’, 1972 i Kirche in der Kraft des Geistes ‘L’…
gràcia
Cristianisme
Do gratuït, lliure i personal de Déu a l’home, pel qual, a aquest, li és ofert de participar de la vida divina.
Per una coincidència significativa, la paraula hebrea i la grega, traduïdes al llatí per gratia , designen la font del do i l’efecte del do El Nou Testament utilitza la paraula gràcia per a caracteritzar l’aliança instaurada per Jesucrist, en oposició a l’antiga aliança, regida per la llei En aquest context, la gràcia és el do de Déu que enclou tots els altres és el do del seu Fill encarnat en l’Esperit Constitutivament, l’home està obert al do de Déu, però pot refusar-lo Així, la gràcia suposa per part de l’home un “sí” al do, que, com a tal, li és indegut i en aquest sentit hom l’anomena…
teologia
Cristianisme
Ciència que —des de la fe i a partir de les dades de la revelació— cerca de donar raó i de fer comprensible per al creient el misteri de Déu pel que fa a la manifestació i la comunicació a l’home en la història de la salvació, culminada en el Crist i expressada en l’Escriptura.
L’arrel i la connotació grecopaganes que el terme teologia tenia pesà clarament en el desenvolupament d’un concepte cristià de teologia, i, així, els primers pensadors del cristianisme primitiu dubtaren d’adoptar aquest terme, que evocava la teologia mítica dels poetes pagans Tanmateix, Orígenes i, sobretot, Eusebi de Cesarea adoptaren ja aquest terme per a designar el discurs creient sobre Déu i el seu Crist, en contraposició al que hom podria anomenar una teologia natural i en l’obra del Pseudo-Dionís, on la paraula rep ja la seva consagració oficial i serveix per a distingir els diversos…