Resultats de la cerca

Monjo del mont Athos 1775, escriví moltes obres de litúrgia, d’espiritualitat, de dret, etc És conegut sobretot pel recull de texts que publicà amb el nom de Filocalia

El seu culte ha estat sempre molt popular a Grècia i en tot el món bizantí i a Itàlia, i la seva festa se celebra el 17 de febrer o el 9 de novembre, segons els llocs

Fill del jupan Esteve I de Sèrbia , fugí per fer-se monjo al mont Athos 1192, on canvià el nom de Rastko per Sava Amb l’ajuda del seu pare —també monjo des del 1196— fundà el monestir serbi de Khilandar, a l’Athos Polaritzà la reacció ortodoxa dels serbis contra Venècia 1208 i obtingué de Constantinoble el reconeixement de l’autocefàlia de l’església sèrbia 1219, de la qual fou primer patriarca 1221 L’església de Sèrbia en celebra la festa el 14 de gener

Amb els germans i la mare vídua abraçà la vida monàstica Anà a l’Athos 1321, d’on hagué de fugir a causa dels turcs Ordenat de sacerdot a Tessalònica 1326, portà vida eremítica a Berea i novament a l’Athos 1331 Contra Barlaam de Calàbria defensà la possibilitat d’una plena comunió amb Déu des d’ací baix Escriví més de seixanta llibres en defensa de l' hesicasme , on exposà la seva teologia palamisme Acusat d’heretgia i excomunicat 1344, fou designat arquebisbe de Tessalònica per Joan Cantacuzè 1350 i la seva ortodòxia reconeguda en el sínode de Blaquernes 1351…

Aquest conjunt de celles fou després tancat per un mur, amb la qual cosa la laura no es distingeix d’un altre monestir Són cèlebres les laures de Sant Saba, a Jerusalem, la Gran Laura del mont Athos, etc La cartoixa, a l’Occident, també és un tipus de laura

Capità de la guàrdia i primer secretari d’Aleix I, es retirà posteriorment en un dels monestirs de l’Athos, on escriví uns Comentaris als cànons apostòlics, conciliars i patrístics , que li donaren fama La seva obra més important és l’Επιτομἠ Ἰστοριῶν, crònica des de la creació del món fins al 1118 on complementa, amb les dades sobre el regnat d’Aleix I, l' Alexíada d' Anna Comnè

Dugué vida monàstica al mont Athos, on entrà de ple en el corrent espiritual de l' hesicasme Fundà el monestir de Sora, al nord de Rússia, on establí una vida d’ascetisme rigorós i de contemplació, i al mateix temps d’una gran pobresa individual i collectiva Contrari a les possessions i riqueses dels monestirs, defensà la pobresa de l’Església i la seva desvinculació del poder civil Els seus seguidors foren anomenats “no posseïdors”, enfront del corrent oposat els “posseïdors” de Josep de Volokolamsk , que, després d’un quant temps de coexistència, acabà triomfant Fou canonitzat…

Gran coneixedor de la teologia bizantina i llatina sobretot de l’obra de Tomàs d’Aquino, essent encara laic predicà diverses vegades a la cort i fou nomenat secretari de l’emperador Joan VIII, que acompanyà al concili de Ferrara-Florència, on defensà per raons polítiques el projecte d’unió de les esglésies teològicament sempre s’oposà a l’"heretgia” llatina Monjo amb el nom de Gennadi, fou el primer patriarca reconegut i investit pel soldà 1454 Reelegit dues vegades més 1462 i 1464, es retirà al mont Athos i, després, en un monestir de Constantinoble Escriptor prolífic, és autor…

Cercava la unió amb Déu i la contemplació de la llum divina per mitjà del silenci i la calma ἡσυχία Entre les pràctiques hesicastes, que poden ésser relacionades amb corrents espirituals anteriors ss V-VI i fins amb doctrines i pràctiques d’altres religions, cal recordar la pregària consistent a repetir incessantment el nom de Déu, al ritme de la respiració Els principals representants de l’hesicasme foren Gregori del Sinaí i, sobretot, Gregori Palamàs i els principals opositors, el calabrès Barlaam i Nicèfor Gregoràs Les lluites doctrinals entorn de l’hesicasme, i que repercutiren en la vida…