Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
bàcul
bàcul
© Fototeca.cat
Cristianisme
Crossa o gaiata que porten els bisbes, abats i algunes abadesses a les cerimònies litúrgiques, com a símbol d’autoritat.
A l’Occident té un acabament en forma corbada ornamentat sobretot a partir del gòtic, mentre que a l’Orient acaba en forma de tau Fou introduït com aobjecte litúrgic al s VII
abadessa
Cristianisme
Superiora d’un monestir o convent d’orde monàstic o canonical femení.
El títol, bé que ja existia probablement al segle s V, no apareix fins al començament del segle VI amb la Regla per a les verges de Cesari d’Arle Les seves atribucions jurídiques, excloses les derivades del sacerdoci, són anàlogues a les de l'abat Les insígnies són generalment el bàcul, el pectoral i l’anell
tau
Heràldica
Arqueologia
Cristianisme
Símbol sagrat egipci, en forma de creu egípcia o creu de tau, que porten a la mà algunes divinitats egípcies representades en monuments funeraris per a significar el triomf de la vida sobre la mort.
Adoptada pels cristians coptes, és coneguda per crossa o creu de Sant Antoni Els primers exegetes hi volgueren veure el signe amb què eren marcats al front els escollits de l' Apocalipsi i, com a símbol de la creu cristiana, fou representat ja a les catacumbes, sobreposat a l’anyell Té també sovint la forma de tau, sobretot a l’Orient, el bàcul episcopal
ornaments litúrgics
Indumentària
Cristianisme
Vestits propis dels ministres del culte amb els quals es revesteixen durant les celebracions litúrgiques.
Ús conegut en tota la història de les religions, sempre en relació amb el concepte de sagrat, hom no el troba en el cristianisme fins al s V, llevat del cas de la velació del cap de les dones durant la pregària o el revestiment dels neòfits amb vestits blancs, sense cap relació amb el caràcter distintiu de la jerarquia Amb tot, hom exigí ben aviat que els vestits usats pels clergues durant la litúrgia no servissin per a un ús quotidià La introducció de noves modes amb la invasió dels pobles germànics és a la base de les prescripcions eclesiàstiques s VII-VIII sobre el manteniment dels antics…
abat
Cristianisme
Superior, a la majoria d’ordes monàstics i canonicals, d’un monestir o d’una col·legiata, que ha rebut una benedicció solemne especial, a la qual va annexa la facultat de conferir ordes menors als seus subordinats i de consagrar altars.
El nom de l’egipci apa i l’arameu 'abbā en llatí, abbas , que significa ‘pare’, fou donat ja al s IV als grans anacoretes d’Egipte i de Síria per designar una certa paternitat espiritual Jeroni protestà d’aquesta usurpació per part d’alguns monjos del nom que, segons el Nou Testament, Crist volia només per al Pare celestial Això no obstant, les versions llatines de texts orientals difongueren el mot abbas entre els ambients monàstics d’Occident Poc temps abans del 500 començà a designar el prepòsit o superior d’una comunitat religiosa A partir de la regla de sant Benet, l’abat era elegit…
superhumeral
Cristianisme
Nom donat a diversos ornaments sagrats que hom es posa sobre les espatlles, com és ara el pal·li, l’amit, l’estola, el racional i, sobretot, l’humeral i el vel que porten els ministres del bàcul i la mitra o el que duia el sotsdiaca per sostenir la patena.
La Vulgata traduí amb aquest terme l'efod del summe sacerdot hebreu