Resultats de la cerca

L’any 1899 ingressà a l’orde de Sant Joan de Déu, on molt aviat començà a fer d’assistent entre els malalts discapacitats Treballà a Ciempozuelos, a l’asil de La Línea de la Concepción, al manicomi de Sant Boi de Llobregat, a l’asil de Barcelona i a l’institut per a epilèptics de Carabanchel L’any 1906 fou destinat a Mèxic, on s’establí a la casa de San Juan de Dios de Zapopan, a l’estat mexicà de Jalisco Treballà en el prestigiós manicomi de Zapopan, entitat pionera en la cura d’aquests malalts, dirigida pels frares de Sant Joan de Déu També treballà a l’Hospital de San Martín de Guadalajara…

Es remarcà en el període comprès entre el 1638 i el 1640 com a ambaixador de la generalitat a Madrid Per bé que les seves gestions no aconseguiren de suavitzar les tensions deixà un Dietari manuscrit , on es reflecteixen la tensió del temps i les seves observacions polítiques sobre el moment

Era fill del militar Berenguer de Monells i germà de Guillem de Monells, bisbe de Girona 1169-75 Fou nomenat abat canonical de Sant Joan de les Abadesses el 1140 Acabà i féu consagrar l’església del monestir de Sant Joan el 1150 la de vila de Sant Joan, la de Sant Miquel de la infermeria del monestir 1164, la de Santa Llúcia de Puigmal 1165, la de Sant Valentí de Salarça 1168 i la de Sant Salvador de Bianya 1170 i la catedral de Tortosa 1178 Estructurà la vida canonical i litúrgica i engegà la vida religiosa del bisbat, reconquerit feia quinze anys Fou el darrer dels grans abats i bisbes…

El 1841 ingressà a l’hospital de Reus per tenir cura de malalts i es féu germana de la caritat Enviada, el 1849, a la Casa de Misericòrdia de Tortosa, hi fundà un collegi el 1851, i el 1857, amb les germanes que habitaven amb ella, passà a l’obediència del bisbe i fundà la seva congregació El bisbe Vilamitjana acceptà els seus vots perpetus 1869 La congregació rebé l’aprovació papal el 1901 Fundà una comunitat i un hospital a Castelló de la Plana 1859 i un noviciat i una casa mare a Tortosa 1860 Fou beatificada per Pau VI el 1977 i canonitzada per Joan Pau II el 1988

Doctor en lleis, fou nomenat ardiaca major de Vic, però no arribà a ocupar el càrrec Publicà Tortosa, ciudad fidelísima y ejemplar 1641, on exposa la postura de la ciutat durant la guerra dels Segadors L’obra fou reproduïda el 1894

El 1679 obtingué la plaça d’organista de la basílica de Santa Maria del Mar, on succeí al seu detentor anterior, Francesc Milà En aquest mateix centre ocupà, interinament, el càrrec de mestre de capella, entre el 2 d’agost i el 26 de setembre de 1685 En la seva necrologia es fa constar que era “home molt insigne en lo art de tocar lo orga, y únich en Catalunya” De la seva obra es conserven cinquanta-nou composicions organístiques tientos , versos i himnes, com també un villancet a dotze veus i continu, Avecilla, animada avecilla La seva producció compositiva s’insereix en la consolidació…

Es casà molt jove i quedà vídua el 1689 amb quatre fills i una gran misèria Vers el 1700 es féu terciària augustiniana i escriví la seva vida i experiències místiques Doctrinas o Revelaciones doctrinales y nueve décimas y un poema Fou incompresa i tinguda per visionària, però al final fou reconeguda la seva pietat Entre el 1735 i el 1744 foren escrites tres biografies sobre ella

Es féu monjo cistercenc de Benifassà i féu tres cursos de teologia a València Fou elegit abat de Benifassà el quadrienni de 1624-28 i el de 1640-44 Fou amic i partidari del rei Felip III i participà en la cort de Montsó del 1626 El 1640, amb motiu de la rebellió de Catalunya contra el rei, prengué part en el capítol general del Cister d’Ulldecona, que s’havia de celebrar a Poblet, i a continuació acollí a Benifassà els germans Miravall, expulsats de Tortosa Durant la guerra contra Felip III el seu monestir fou atacat i robat diverses vegades pels soldats i per partides de bandolers

Féu els seus estudis eclesíastics al seminari de Barcelona Exercí com a vicari a les parròquies de Sant Josep de Gràcia, de Sant Miquel del Port i de la Mare de Déu del Carme El 1871 es traslladà a Madrid, on, el 1873, es doctorà en dret, el 1874 en filosofia i lletres, i també estudià la carrera de bibliotecari Destinat a Amèrica, el 1881 arribà a Cuba i s’establí a Santiago Hi fou provisor i vicari general de l’arquebisbat, vicerector i catedràtic del seminari Retornà a Espanya per motius de salut i residí a Maó, on fou nomenat catedràtic de lògica i ètica a l’Institut de Maó Posteriorment…

Publicà Epítome histórico de Elche desde su fundación hasta la venida de la Virgen inclusive 1855, a més de diversos sermons Es tracta de la primera edició coneguda del Misteri Aquesta obra comprèn el text, en català, i la traducció castellana