Resultats de la cerca
Es mostren 19 resultats
Pau de Blanes
Cristianisme
Nom de religió del missioner caputxí Carles Planes.
Ingressà a l’orde el 1634 i professà en una cerimònia presidida pel venerable Gabriel Macià de Canet de Mar Destinat a Amèrica, anà a Veneçuela Fundà les missions de l’illa de Trinitat i de la Guiana veneçolana Afeccionat a escriure, el 1680 redactà una relació de la seva experiència a les missions, que es conserva manuscrita a l’arxiu provincial dels caputxins del convent de Sarrià, a Barcelona
Vidal de Blanes i de Fenollet
Cristianisme
Bisbe de València (1356-69).
Fill de Ramon de Blanes, que fou ambaixador a Roma, i d’Aldonça de Fenollet Essent abat secular de Sant Feliu de Girona, fou elegit bisbe pel capítol valencià i ratificat per Innocenci VI Celebrà sínodes el 1357 i el 1368, consagrà l’altar major de la catedral 1357 i impulsà l’edificació de l’aula capitular Formà part del consell de regència de Catalunya quan Pere III passà a Sardenya el 1354 Era besoncle de Francesc de Blanes, bisbe de Barcelona
Jofré de Blanes i de Palau
Cristianisme
Eclesiàstic.
Germà de Francesc de Blanes Dominicà de Santa Caterina de Barcelona Intervingué, juntament amb Vicent Ferrer i a petició del rei Martí l’Humà, en l’apaivagament de les lluites entre Martí d’Orís i Pere de Centelles, com també entre les dels Malla i els Sancitorra de Vic És autor d’una obra sobre el rosari És considerat beat per l’Església Catòlica
Francesc de Blanes i de Palau
Cristianisme
Bisbe de Girona (1408-09) i de Barcelona (1409-10).
Fill de Ramon de Blanes i de Blanca de Palau Havia estat canonge de Mallorca i ardiaca de la Selva Girona Fou conseller i canceller del rei Martí l’Humà i referendari del papa Benet XIII, que acompanyà en la seva fugida d’Avinyó, el 1403 A l’estiu del 1409 féu anar Vicent Ferrer a predicar a Barcelona continuà les obres de la catedral d’aquesta ciutat
Bernat Boades
Cristianisme
Rector de Blanes (1410-44).
Li ha estat atribuïda la paternitat del Llibre dels feits d’armes de Catalunya , suposadament escrit el 1420, i realment compost pel frare mínim blanenc Joan Gaspar Roig i Jalpí vers el 1673
Joan Gaspar Roig i Jalpí
Historiografia
Cristianisme
Historiador especialista en història eclesiàstica i de Catalunya.
Vida i obra Habità durant la seva infantesa a Girona i després a Barcelona, on fou testimoni del Corpus de Sang 1640 Algun temps després ingressà en l’orde dels mínims i residí al convent de Girona d’aquest orde des del 1663 El 1667 era vicari corrector en aquest convent més tard fou provincial dels mínims i examinador sinodal dels bisbats de Girona i Barcelona i del priorat de Santa Maria de Meià Entre el 1670 i el 1673 s’installà a Madrid i en aquest darrer any obtingué el títol de cronista reial per a la Corona d’Aragó El 1677 residia en el convent dels mínims de Barcelona Durant els…
, ,
Jaume Reixach i Felipe
Cristianisme
Eclesiàstic i periodista.
Estudià al seminari de Girona i fou ordenat prevere el 8 de juliol de 1962 Director rector del Collegi Diocesà del Collell 1970-87, on des del 1964 desenvolupà diverses responsabilitats, i rector de Sant Martí de Riells des del 1997 i de Viabrea 2007-11 Llicenciat en filologia hispànica per la Universitat Autònoma de Barcelona, fou professor a l’Institut Vicens Vives de Girona Collaborà habitualment al programa Signes dels temps , als diaris Avui , El Punt i La Vanguardia , a revistes com Foc Nou , El Ciervo o Recull i a la ràdio Publicà Funció de titelles per a gent gran premi Recull de…
Pere Corominola
Història
Cristianisme
Política
Capellà guerriller absolutista.
S'afilià a la partida de Tomàs Costa, dit el Misses , però, fet presoner pels liberals que defensaven Blanes —les cases de molts dels quals Costa havia saquejat i cremat—, fou executat a Barcelona el 18 de juliol El personatge fou incorporat al teatre per Josep Robrenyo en el primer dels seus sainets bilingües de propaganda liberal La heroica defensa del fuerte de Blanes y presa de mosén Pedro 1822
Joan de Cardona
Cristianisme
Bisbe de Barcelona (1531-46).
Fill illegítim del duc Joan Ramon Folc IV de Cardona Abat comendatari de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes i canceller reial, fou elegit bisbe de Barcelona per Carles V L’escut del seu llinatge encapçala el cens heràldic dels canonges dibuixat el 1536 per Francesc Tarafa No fou, tanmateix, consagrat fins el 1545, per pressió del lloctinent de Catalunya Francesc de Borja, que havia informat Carles V de la seva mala conducta Tingué com a vicari general Vicenç Navarra, l’antic bibliotecari erasmista de l’arquebisbe de Tarragona, Pere de Cardona Residí, com aquest, a la torre Pallaresa,…
Bonoso
Història
Cristianisme
Soldat cristià martiritzat a Antioquia.
La llegenda l’ha fet fill de Blanes, vila de la qual és patró juntament amb sant Maximià Venerat com a sant per l’Església Catòlica, la seva festa és celebrada el 21 d’agost