Resultats de la cerca

El terme butlla indica en sentit propi el segell de plom que penja dels documents, inclosos els papals, i només en el temps s’aplicà, per extensió als documents pontificis En els segles XIII al XV, es donava una rigorosa distinció en les classes de documents, diferenciant-se entre privilegia o privilegi i litterae  o carta el fil, aquestes de diversos gèneres major , menor ,  gratiosa , mandata , secreta , clausa , comuna —expedida per la cancelleria apostòlica—, inetermèdia —donada entre l’elecció i la coronació—,  consistoriale  —signada pel papa i els cardenals—, i executòria  aquesta…

Era anomenada també privilegi , per a distingir-la de les butlles menors litterae La seva finalitat era de concedir i confirmar immunitats o protegir possessions eclesiàstiques Sota Lleó IX 1049-54 hom introduí la rota , roda que després fou imitada per altres cancelleries, com la castellana, i es reduí a monograma La salutació final és bene valete Entre aquests dos darrers elements hi ha la signatura del papa Aquesta mena de butlla desaparegué al s XIV

Se'n distingeix per caràcters interns i externs el color més blanc i més fi del pergamí, l’escriptura que canvia segons l’ús del temps, el segell de cera, primer amb l’empremta de l’anell del pescador i, a partir del 1842, de tinta vermella El text comença amb el nom del papa seguit de l’ordinal i va datat al final per l’estil de la Circumcisió o modern La butlla tracta de matèria de fe o d’interès general el breu, d’afers polítics o administratius, de nomenaments i concessions gracioses o de llicències de caràcter individual El breu més antic és de Bonifaci IX 1390 són rars fins…

Era cosí del cardenal Francisco Jiménez de Cisneros Havia estat monjo des del 1475 i sotsprior de San Benito de Valladolid, cap de la congregació reformada que ell introduí a Montserrat No pogué estendre la reforma a cap altre monestir català i, amb els anys, ell mateix es distancià de la congregació de Valladolid per les seves exigències econòmiques i centralitzadores, i el 1510 sostragué temporalment Montserrat de l’obediència a l’abat de Valladolid Escriví constitucions per a les cinc seccions de la seva comunitat monjos, ermitans, preveres, donats i escolans i un cerimonial monàstic…

Monjo cistercenc, fou creat cardenal per Gregori VII Intervingué en la lluita de les Investidures amb sort diversa a Anglaterra i a Alemanya Concedí butlla de croada als pisans per a la conquesta de les Balears 1113 Ramon Berenguer III n'encapçalà l’expedició, que conquerí Eivissa i Mallorca Concedí també butlla de croada al comte català per l’ocupació de Tortosa i Tarragona 1116, on posà com a bisbe Oleguer, que ho era ja de Barcelona El privilegi atorgat el 2 de maig de 1100 formula per primera vegada la idea que el bisbat de Roda era simple translació de la seu…

És conegut pels seus viatges a la recerca de privilegis per als monestirs catalans Així, el 950 era a Roma, on recaptà una butlla del papa Agapit II, que exemptava el monestir de Cuixà de la subjecció al bisbe, privilegi que l’any anterior havia obtingut Cluny Aquesta era la primera butlla que obtenia un monestir català L’any següent hi tornava probablement per aconduir-hi una caravana de nobles i jerarquies catalanes que també reclamaren privilegis pontificis Encara, pel febrer del 952 anava a Reims a la cort del rei Lluí IV de França, per a obtenir-ne altres…

Cardenal des del 1241, procurà d’engrandir la seva família enfront dels Colonna, pugna que agreujà la seva actitud contra la branca catalanosiciliana, la qual ell procurà d’aïllar en el tractat d’Anagni D’altra banda, concedí a Jaume II de Catalunya-Aragó la investidura de Còrsega i Sardenya 1297 i l’animà a la lluita contra Frederic de Sicília, que s’havia llançat contra Calàbria i la Pulla, descontent dels acords d’Anagni La intenció de Bonifaci VIII de convertir Jaume en el capdavanter dels güelfs butlla Redemptor mundi , del 1297, on el nomenava gonfanoner i almirall de la…

Fou qualificador del Sant Ofici a València Deixà inèdits diversos tractats, un dels quals sobre la butlla antijansenista Unigenitus