Resultats de la cerca

Fou monjo basilià a Galatro, d’on passà a Constantinoble, on fou abat del monestir de Sant Salvador Fou enviat per l’emperador Andrònic a Avinyó per tal de promoure la unió entre les dues esglésies Tornà a Constantinoble, on mantingué una forta polèmica amb els palamites, però s’hagué de retirar en ésser aprovat l’hesicasme 1341 Per la seva amistat amb Petrarca, a qui ensenyava grec, obtingué la seu italobizantina de Gerace 1342 És autor de diversos escrits teològics, matemàtics i d’altres

Al principi del segle VI tingué una important activitat política a la cort de Ravenna, on redactà documents oficials, compilats en els Variae , conjunt de lletres amb referències de decrets i edictes imperials, i una història dels gots publicada entre els anys 525 i 533, perduda, que segons tots els indicis era un panegíric per a legitimar el regnat de Teodoric Fou la base d’una obra molt més breu de Jordanes El 514 fou nomenat cònsol, i influí poderosament en la reconciliació de Teodoric I  amb l’església romana Després de la mort d’aquest 526, continuà la seva carrera a la cort i el 533…

Després d’haver organitzat la vida cenobítica de tradició bizantina a Calàbria i en altres llocs, fundà, al Laci, l’abadia grega de Grottaferrata Conreà l’estudi del cant litúrgic bizantí, en la seva forma italogrega, i escriví poemes religiosos i litúrgics La seva festa se celebra el 26 de setembre

Monjo cistercenc, fundà un monestir a San Giovanni in Fiore El seu pensament exercí una influència enorme i suscità, al s XIII, una polèmica vivíssima En Liber concordiae Novi et Veteris Testamenti, Expositio in Apocalypsim i Psalterium decem chordarum féu una interpretació apocalíptica de la història de la humanitat

A 14 anys ingressà a l’orde dominicà Influït per les teories naturalístiques de Telesio, s’oposà 1591 a la filosofia aristotèlica, motiu pel qual fou acusat d’heretgia El 1592 anà a Roma, a Florència i a Pàdua, on es posà en contacte amb Galileo Galilei Per diversos motius, entre els quals el de defensar les doctrines animístiques neoplatòniques i el materialisme de Demòcrit, fou processat tres vegades i finalment portat presoner a Roma Alliberat el 1595, es retirà a Stilo, on planejà una conjura contra la dominació hispànica, amb el fi d’instaurar una república teocràtica Descoberta la…

Franciscà conventual 1428, es retirà a la vida eremítica 1429-35, on se li ajuntaren uns quants deixebles, dels quals sorgí 1493 l’orde dels mínims La seva espiritualitat, franciscana, accentua l’aspecte de la mortificació Fou canonitzat el 1519 La seva festa se celebra el 2 d'abril 

Rebé diverses missions dels papes Eugeni IV i Nicolau V Reprimí l’heretgia hussita a Alemanya, Bohèmia i Hongria Intervingué en el concili de Ferrara-Florència i perseguí durament els jueus de l’Europa central Predicà la croada contra els turcs i aconseguí l’alliberament de Belgrad 1456 Escriví De papae et concilii sive Ecclesiae autoritate 1580 Fou canonitzat el 1690 La seva festa se celebra el 25 d’octubre

Estudià teologia i dret canònic L’any 2008 succeí Chiara Lubich, fundadora dels Focolars, al capdavant d’aquest moviment dedicat a impulsar la pau i la comunió entre les persones de diferents creences, i es convertí en l’única dona al món que presideix un moviment eclesial És membre de l’Escola Abbá, un centre d’estudis interdisciplinari

Tresorer general de la cambra apostòlica, esdevingué conseller dels reis de Nàpols i cardenal 1791 Envaïda Nàpols pels francesos 1798, en fugí juntament amb el rei, però poc després assumí la lluita contra la república Partenopea i el 1799 prengué la ciutat de Nàpols Apartat de la política, es dedicà a l’estudi de les arts militars i de l’economia

Fou canonge a Colònia Passà a ensenyar a l’escola de la catedral de Reims 1057 i entre els seus deixebles hi hagué Odon de Lagny, el futur papa Urbà II Canceller de l’arxidiòcesi de Reims, haguè de desterrar-se per causa d’un conflicte amb l’arquebisbe Manassès de Gournay 1076 Destituït aquest 1080, pogué retornar a Reims, però al cap de poc temps decidí de retirar-se a la vida benedictina sota la direcció de Robert de Molesmes Poc després, amb sis companys anà a Chartreuse, on fundà una comunitat monacal en terrenys cedits per Hug, bisbe de Grenoble, origen de l’orde cartoixà 1084…