Resultats de la cerca

Defensà les doctrines d’ Orígenes Les seves obres, perdudes en l’original grec, foren traduïdes al llatí, al siríac, a l’armeni, a l’àrab i a l’etiòpic Les més importants són Antirrheticus, Monachos i Capita gnostica

Príncep Trivulzio Creat cardenal 1629, lluità a favor de Felip IV de Castella i fou lloctinent d’Aragó 1642, capità general de Sicília 1647, virrei de Sardenya 1649-51, ambaixador a Roma 1653 i governador de Milà 1655-56, càrrec que ja havia exercit interinament en 1637-41

Fou rector de la Universitat d’Alcalá de Henares i catedràtic de teologia Es destacà com a escripturista pels seus Commentaria in epistolam divi Pauli in Hebraeos 1611 Nomenat bisbe de Tortosa 1616-22, el 1620 publicà a Barcelona Isagoge in totam sacram scripturam Nomenat virrei i capità general interí de Sardenya 1621-22, probablement morí en el càrrec

Capità de la guàrdia i primer secretari d’Aleix I, es retirà posteriorment en un dels monestirs de l’Athos, on escriví uns Comentaris als cànons apostòlics, conciliars i patrístics , que li donaren fama La seva obra més important és l’Επιτομἠ Ἰστοριῶν, crònica des de la creació del món fins al 1118 on complementa, amb les dades sobre el regnat d’Aleix I, l' Alexíada d' Anna Comnè

Després d’estudiar al collegi de Monti-sion i a Roma, es doctorà en dret civil i en canònic a Mallorca, on aconseguí una canongia Acompanyà l’infant Felip d’Espanya, duc de Parma, a Itàlia Preconitzat bisbe de Mallorca el 1750, sota el seu pontificat fou iniciada la construcció de l’església ellipsoidal neoclàssica de Sant Antoni Abat Desavinences amb el capità general Francisco Bucarelli en provocaren el trasllat a la seu de Tarragona

El 1464, durant la guerra contra Joan II, era oïdor de comptes de la Generalitat de Catalunya i capità de Ripoll i de Sant Joan Acusat injustament de traïció a la causa del Consell del Principat, fou empresonat per Joan de Deça, cosí del rei Pere de Portugal, el qual, però, n’ordenà l’alliberament Fou assassinat al novembre del mateix any pels seguidors d’Arnau Guillem de Campllong, veguer de Ripoll, quan aquest es passà al bàndol de Joan II

Ingressà a l’orde el 1865 Fou capità carlí en 1872-76 Retornat a l’orde, practicà la docència a Mataró i a Vilanova i la Geltrú Passà a l’Argentina 1892-99, on fou vicari provincial, i fundà el collegi de Buenos Aires De retorn, fou provincial de Catalunya 1899-1909 i fundà collegis a Terrassa, Caldes de Montbui i, en especial, a Lovaina per a la formació dels seus religiosos Fou vicari general de les Escoles Pies entre el 1919 i el 1925

Es doctorà en cànons i es llicencià en lleis a Cervera El 1835 fou designat rector de Castelltort Solsonès, però molt aviat s’incorporà a les forces carlines Fou vocal de la Junta Superior Governativa de Catalunya, dita després Junta de Berga Tingué un paper destacat en la destitució del comte d’Espanya com a capità general carlí del Principat i en el seu assassinat afirmà haver-lo acompanyat fins a Andorra i en publicà unes suposades declaracions de culpabilitat Per la seva implicació en aquests fets hagué de deixar el ministeri sacerdotal

Professà al convent de Girona el 1793 Passà al collegi de missions de San Fernando de Mèxic i, el 1803, fou destinat a la missió de San José, a l’Alta Califòrnia El 1817 acompanyà el capità Luis Arguello en una expedició pels rius Sacramento i San Joaquín, per tal de fundar noves missions deixà escrit un diari de l’expedició Fou comissari prefecte de la missió de San Fernando de Califòrnia 1838-46 Excellí pels seus coneixements musicals, i entre les seves composicions hi ha una Misa de Cataluña

El 1819 fou nomenat canonge de Solsona Durant el Trienni Liberal, un cop el bisbe Benito i Tabernero abandonà la diòcesi, malgrat les protestes d’aquest, obtingué el nomenament de governador de la mitra fou un fidel collaborador del govern liberal, la legislació religiosa del qual glossà laudatòriament en diverses pastorals Suspengué els rectors de la seva diòcesi que havien pres les armes a favor dels absolutistes Després del Trienni passà a Barcelona, on gaudí de la protecció del capità general marquès de Campo Sagrado, cosa que, tot i la insistència del seu bisbe perquè li fos…