Resultats de la cerca
Es mostren 3 resultats
Isidor Aparici i Gilart
Cristianisme
Dret
Jurista i eclesiàstic.
Estudià arts a València, lleis a Salamanca i es doctorà a València, on després exercí d’advocat Fou successivament assessor del tribunal de la governació de València 1660-66, fiscal de l’audiència del regne i oïdor criminal i civil, assessor de la capitania general, i, el 1684, ascendí a regent del consell suprem d’Aragó Vidu, fou elegit bisbe auxiliar per l’arquebisbe de València Tomàs de Rocabertí, i visitador general de la diòcesi Fou consagrat el 1692 El 1707 intentà d’assuaujar les conseqüències de l’entrada de les tropes de Felip V, victorioses d’Almansa, a…
García Fernández de Heredia
Cristianisme
Eclesiàstic aragonès, nebot de Juan Fernández de Heredia.
Fou canonge de Mallorca 1372 i ardiaca de Sant Feliu de Girona 1374 Amic de l’infant Joan, duc de Girona, fou procurador seu a la cúria papal El 1377 fou nomenat bisbe de Vic, on s’enfrontà durament amb el capítol Comprà a Pere III els castells i les jurisdiccions de Sentfores, Voltregà i Nalec El rei, recelós de la seva amistat amb Joan, el féu destituir 1383, i el 1387, en esdevenir rei, Joan I el féu nomenar arquebisbe de Saragossa Tingué una intensa activitat pastoral i política i fou fervent partidari de Benet XIII A la mort de Joan I s’oposà a la candidatura de Mateu de Foix, i en nom…
Lluís Belluga i de Montcada
Cristianisme
Cardenal.
Introduí a Còrdova la congregació de l’Oratori El 1705 fou nomenat bisbe de Cartagena Filipista, armà a despeses pròpies 4 000 homes per combatre contra els partidaris de l’arxiduc Carles d’Àustria a Múrcia, declarà la guerra santa en una carta pastoral en defensa de la legitimitat de Felip V a les corones d’Espanya 1705 —fet que suscità vives respostes polèmiques— i es presentà personalment al camp de batalla d’Almansa 1707 Fou recompensat per Felip V amb la lloctinència i capitania general de València, que no acceptà Tanmateix, antiregalista i enemic dels ministres francesos de…