Resultats de la cerca
Es mostren 23 resultats
ultramuntanisme
Política
Cristianisme
Denominació genèrica, creada en països no italians, que inclou diverses posicions i doctrines que sostenen el predomini del papat en les relacions entre Església i estat i s’adhereixen incondicionalment a les directrius de Roma (geogràficament ultramuntana).
Usat per primera vegada en les guerres entre Gregori VII i l’imperi, novament reaparegué enfront de l’absolutisme dels s XVII i XVIII i la configuració de les esglésies nacionals Al s XIX es caracteritzà pel partidisme a favor de la infallibilitat pontifícia i el dret del papat a posseir estats territorials A la península Ibèrica representà la posició conservadora, de la qual fou capdavanter Donoso Cortés, arran del concordat de l’any 1851
Antoni Aguiló i Valls
Cristianisme
Sacerdot mallorquí.
Cursà els estudis de teologia al seminari diocesà de Mallorca i fou ordenat de sacerdot l’any 1911 Conegut popularment pel nom de Toni Toniet, es dedicà a la tasca educadora com a mestre i sobretot a la seva missió com a vicari de la parròquia de Sant Antoni Abat a la vila de Vialfàs i guardià de l’oratori de Santa Margalida de Crestatx Es caracteritzà per un gran amor a la Mare de Déu i per la seva vinculació amb els habitants de la seva localitat El bisbe de Mallorca inicià l’any 2008 la seva causa de canonització
José Sáenz de Aguirre
Cristianisme
Cardenal i teòleg castellà.
Monjo de San Millán de la Cogolla 1645, ensenyà teologia al collegi de San Vicente i a la Universitat de Salamanca Conciliador, intervingué en les controvèrsies teològiques quietisme, jansenisme, es mantingué neutral en l’afer de auxiliis DBáñez , molinisme i arbitrà en la controvèrsia monàstica entre Mabillon i l’abat Rancé Com a teòleg, es caracteritzà per un retorn als Pares, i sobretot a Anselm de Canterbury Sancti Anselmi theologia , 1678-81 La seva obra antigallicana li meresqué d’Innocenci XI el cardenalat 1686 És conegut també pel recull que féu dels texts dels antics…
quàquer | quàquera
Cristianisme
Denominació comuna dels membres de la Societat dels Amics, fundada a Anglaterra al s. XVII..
Es caracteritza pel refús dels sagraments i de la jerarquia i pel guiatge de la “llum interior” i l’Esperit Sant El terme sorgí a causa de l’èmfasi posat pels primers predicadors a dir que hom havia de “tremolar” quake en anglès davant Déu Als Països Catalans els primers quàquers apareixen al primer terç del s XIX Antoni Bergnes de las Casas figurà entre els Amics , fet que explica la seva participació en la publicació de la tercera edició de Lo Nou Testament de Melcior Prat Barcelona, 1836 i una Biblia castellana 1836 Durant la guerra civil de 1936-39 ajudaren materialment els republicans i…
Sebastià Bardolet i Pujol
Cristianisme
Abat de Montserrat.
Ordenat de sacerdot 1957, estudià tres anys al Pontificio Istituto di Musica Sacra de Roma, on obtingué el títol de mestre de cant gregorià i musicologia De retorn al monestir, li fou encarregada la direcció coral dels monjos, i més tard fou prefecte de l’escolania durant nou anys El 1977 l’abat Cassià Just el féu secretari particular seu i l’any següent el nomenà prior del monestir, càrrec que exercí fins el 1989, en què, per resignació de l’abat Just a l’abadiat, fou elegit pels monjos abat de Montserrat El seu abadiat es caracteritzà per la renovació de nombrosos edificis de l…
Gregorio Modrego y Casaus
Cristianisme
Eclesiàstic.
Estudià al seminari de Tarassona, on fou ordenat 1914 i on fou canonge i professor de Sagrada Escriptura Bisbe auxiliar del cardenal Gomà, a Toledo 1936, hi restaurà el culte mossàrab El 1943 succeí, a Barcelona, l’administrador apostòlic Miguel de los Santos Díaz de Gómara Sota el seu pontificat se celebraren congressos diocesans catequístic, litúrgic, d’Acció Catòlica, etc i, sobretot, un Congrés Eucarístic Internacional 1952, fruit del qual fou la construcció d’un barri d’obra social anomenat les Cases del Congrés El 1964 fou nomenat arquebisbe-bisbe, en adquirir la diòcesi de Barcelona…
Šenuti III d’Alexandria
Cristianisme
Nom de religió de Nazir Gayed Roufaïl, primat i patriarca de l’Església copta ortodoxa.
Estudià història i arqueologia a la Universitat del Caire i teologia al seminari copte del Caire Posteriorment ingressà al monestir copte de Suriani Ordenat sacerdot el 1955 i consagrat bisbe el 1962, fou investit papa d’Alexandria el 1971 Entre el 1981 i el 1985, enfrontat al president Anwar al-Sadat visqué exiliat L’any 1991 fou elegit membre de la presidència del Consell Ecumènic de les Esglésies, amb seu a Ginebra El seu pontificat es caracteritzà per la internacionalització de l’Església copta Contrari a algunes tesis del concili II del Vaticà, l’any 1973 visità oficialment…
Joan de Montsó
Cristianisme
Teòleg.
Vida i obra Ingressà a l’orde dominicà a València fou professor de teologia als convents de Balaguer 1368, Lleida i València Perfeccionà els estudis a Oxford i a París vers el 1375 Després d’haver exercit el lectorat a la seu valenciana 1381-84, tornà a París per explicar les Sentències de Pere Llombard i obtingué el magisteri el 1387 Per les seves opinions sobre la Immaculada Concepció els teòlegs parisencs, encapçalats per Jean Gerson, iniciaren un procés contra ell Joan I de Catalunya-Aragó el protegí, malgrat les reclamacions del papa, i el 1396 la qüestió encara era en suspens Durant l’…
,
ritu bizantí
Cristianisme
Forma de la celebració cultual pròpia de l’església de Constantinoble i de les esglésies que d’ella l’han rebuda.
Per l’origen pertany a la branca antioquina, però als elements procedents d’Antioquia se n'ajunten d’altres, propis de la regió de Capadòcia Heretà molts elements i estructures de l’antiga litúrgia de Jerusalem, però, alhora, les seves pròpies tradicions i usances acabaren dominant les altres El ritu bizantí actual és el resultat de la fusió dels elements constantinopolitans Typikón de la Gran Església, sigui catedralicis o monàstics, i dels elements palestinencs, procedents, sobretot, de la laura de Sant Saba, prop de Jerusalem Typikón de Sant Saba És el més estès dels ritus cristians d’…
Josep Ignasi González i Faus
Cristianisme
Teòleg.
Jesuïta, des del 1968 és professor a la Facultat de Teologia de Barcelona secció sant Francesc Borja Director de la revista Selecciones de teología 1969-77, des del 1976 és membre del consell de la revista Concilium secció de dogma Ha impartit cursos a Mèxic, El Salvador i Nicaragua La seva teologia es caracteritza per l’intent de captar el que hi ha d’humà en Jesús, i per un afany perquè la realització d’aquesta humanitat apresa en Jesús es converteixi en un lloc i el camí de la presència de l’Església en el món hom hi veu encara un esforç perquè el diàleg fe-cultura, propi de tota teologia…