Resultats de la cerca

Antigament, la quaresma començava el diumenge següent hom n'anticipà la data per obtenir els quaranta dies de penitència sense comptar-hi els diumenges corresponents La denominació prové d’època tardana segle X, quan fou instituïda la cerimònia de la benedicció i imposició de la cendra obtinguda per la cremació dels llorers i palmons beneïts el diumenge de Rams de l’any anterior com a signe penitencial Hi hagué el costum, molt estès a Catalunya i avui perdut quasi totalment, de sortir a la tarda a fer una berenada al camp, on es feia després l'enterrament de la sardina

Doctor en teologia i remarcable predicador, fou canonge magistral de Tortosa 1907 i canonge arxiver de Lleida 1908, on desplegà la seva activitat com a ordenador de l’arxiu i desvetllà, amb conferències i articles, l’interès per l’abandonada Seu Vella a partir de l’any 1913

Fou eclesiàstic i conservador del Museu Diocesà de Tarragona Membre de la Reial Acadèmia de la Història 1918 i de la Reial Acadèmia de Bones Lletres 1924 Collaborà a La Illustració Catalana , Catalunya i Pàtria , entre d’altres Adaptà al teatre, en vers, Lo salamonet de les matines 1907, llegenda tarragonina, amb música de Francesc Salvat La presó de Lleida 1907, cançó popular, musicada per Daniel Mestre, i Lo pastor i el Rei s d, rondalla popular, amb arranjaments d’Eudald Serra És autor de Còdexs catalans de la Biblioteca Provincial de Tarragona 1904 i d’ El cartoral major de Poblet 1931…

Acabada la processó, hom sol conservar religiosament els rams fins a l’any següent El palmó, lligat als barrots dels balcons, és utilitzat com a protecció contra els mals esperits Amb la mateixa finalitat, hom en penja fulles sovint en forma de creu a les portes i finestres, sobretot en ocasió del salpàs El llorer sol ésser també guardat per condimentar i beneir l’estofat, o cremat per allunyar les tempestats La mateixa litúrgia se serveix de la cendra de palmes i llorers per al ritu del dimecres de Cendra

Hom compta el dilluns com a segona fèria, el dimarts com a tercera, etc Només són dies de fèria els no festius que no tenen tampoc cap ofici especial en honor de Crist, la Mare de Déu o algun sant important Les fèries es divideixen en majors com les d’advent, quaresma i témpores i menors les altres Entre les primeres hom considera fèries privilegiades el dimecres de Cendra i totes les de setmana santa

El mot “quaresma” deriva del llatí quadragesima Al principi, tenia un caràcter marcadament baptismal es tractava d’un temps destinat a la preparació dels catecúmens a la solemne cerimònia del baptisme, que tenia lloc la nit de la vetlla pasqual A la fi del segle IV adoptà també un caire penitencial, en un doble sentit era el temps que els penitents públics acomplien les penitències necessàries per a obtenir la reconciliació amb l’Església, que s’esdevenia el Dijous Sant i era l’època en què tots els cristians practicaven el dejuni i l’abstinència, com a preparació ascètica a les solemnitats…

Bé que el Nou Testament n'aplicà el concepte a tots els fidels a causa de la configuració amb Crist pel baptisme, aviat el mot designà els qui en portaren a terme l’exigència moral El primitiu culte dels màrtirs màrtir a partir del segle IV començà d’estendre's a d’altres sants, començant pels confessors confessor La seva canonització, a l’occident, no fou reservada al papa fins al segle XII D’entre tots, la Mare de Déu rep un culte especial anomenat d'hiperdulia Venen després els apòstols i evangelistes, els màrtirs i els confessors, les verges i les santes dones, que hom commemora amb culte…