Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
Lluc de Praga
Literatura
Cristianisme
Bisbe, predicador i escriptor.
Organitzà el grup dels germans bohemis Escriví himnes 1505 i un catecisme 1522 Saludà amb fervor la reforma de Luter, però s’acostà a Zwingli i coincidí amb la doctrina catòlica en la qüestió dels sagraments, el sacerdoci i el celibat eclesiàstic
Jaume Pallarès
Cristianisme
Abat de Poblet.
Estudià teologia a Lleida Monjo de Poblet, fou elegit abat el 1636 Al final del primer abadiat 1640 Felip IV es cartejà amb ell car pretenia d’anar a viure a Poblet durant la cort que havia de celebrar-se a Montblanc, però que no arribà a convocar-se El 1644 fou elegit per a un segon quadrienni El seu govern coincidí amb la guerra dels Segadors i fou una època dura de privacions per al monestir Ell mateix fou assaltat i robat per soldats francesos quan el 1645 es dirigia a Barcelona El 1646 fou nomenat vicari general de tots els monestirs cistercencs, masculins i femenins, del Principat
Miquel de Ricomà
Cristianisme
Bisbe de Vic i de Barcelona.
Era jurista i residí a la cort papal d’Avinyó El 1345 el papa Climent VI el nomenà bisbe de Vic fou el primer bisbe que no fou nomenat pel capítol El mateix any donà el decret que permeté acabar la séquia de Manresa No residí mai a la diòcesi Traslladat a Barcelona 1346, hi féu només algunes estades, car residia a la cort papal En una d’elles coincidí amb la famosa Pesta Negra 1348 Hom diu que convertí el palau en hospital i que desplegà un gran zel a favor dels empestats Agafà el mal, però no morí, gràcies a una suposada intervenció de santa Eulàlia per això fundà una confraria sota la seva…
Antoni Abat

Sant Antoni Abat
Cristianisme
Anacoreta.
Retirat al desert de Nítria vers el 270, la seva fama d’home de pregària, de lluitador contra els dimonis i de guaridor de malalts atragué al seu voltant un gran nombre de deixebles, i així restaren establerts els primers grups d’anacoretes Es dedicà també a la predicació contra els arrians a ciutats com Alexandria La seva biografia, plena de tradicions meravelloses, escrita per Atanasi vers el 360, contribuí molt a difondre el monacat Tant a Orient com a Occident és molt venerat com a sant i la seva festa se celebra amb el nom de sant Antoni Abat A Menorca hom l’invoca com a patró, per tal…
Antoni Sumalla i Armengol

Antoni Sumalla i Armengol
© Escola Pia
Cristianisme
Religiós escolapi, professor d’idiomes moderns.
Biografia S'allistà com a voluntari a l’exèrcit que lluitava a Cuba contra els independentistes Es relacionà amb els escolapis de Guanabacoa, i s’hi quedà a treballar com a criat a l’internat Jove pietós, s’entusiasmà per l’ideari calassanci i demanà ingressar-hi Tornà a Catalunya i a 26 anys entrà al noviciat de Moià, el 8 de desembre de 1879, i hi professà el 8 de setembre de 1891 Cursà la carrera eclesiàstica a la casa central d’estudis de San Marcos de Lleó Anà Iratxe Navarra com a ajudant de mestre de novicis Ordenat sacerdot el 19 de maig de 1886, aquell mateix estiu fou enviat a Cuba…
Miquel Picanyol
Cristianisme
Religiós escolapi, cal·lígraf i formador, de nom Joan Picanyol.
Biografia Començà el noviciat a l’Escola Pia d’Oliana el primer de juliol de 1703 i professà a l’orde el 2 juliol de 1704 Estudià a la Universitat d’Osca i fou ordenat de sacerdot el 21 de setembre de 1709 a Barcelona En esclatar la guerra de Successió els escolapis sards marxaren a la seva terra i a Catalunya només quedà un reduït grup de catalans amb algun aragonès que assumiren la continuïtat de l’Escola Pia El pare Miquel fou un dels religiosos fonamentals d’aleshores esdevingué rector de Castellbò 1711-12 i de Moià 1712-24, mentre ensenyava filosofia, teologia, llatí o…
Pere Joan Comes
Portada del Llibre d’algunes coses assenyalades de Pere Joan Comes
© Fototeca.cat
Arxivística i biblioteconomia
Cristianisme
Historiografia catalana
Canonge, arxiver i cronista.
Vida i obra És conegut principalment pel Llibre d’algunes coses assenyalades , escrit vers el 1583, mentre era escrivent a les ordres de Francesc Vilar, escrivà del racional de la ciutat de Barcelona La divulgació dels documents municipals secrets li ocasionà un procés i la condemna a presó, el 1584, amb la qual s’intentava evitar que fugís a Castella i la confiscació de l’obra, que restà a l’escrivania del racional Per ser canonge, pogué complir en forma canònina i durant poc temps Després d’aquest afer, marxà a Roma, al servei d’Antoni de Cardona-Anglesola i Fernández de Córdoba,…
, ,
Joan Antoni Fins
Educació
Cristianisme
Religiós escolapi, llatinista.
Biografia Entrà a l’Escola Pia i vestí l’hàbit a Mataró el 24 de juny de 1764 Completat el noviciat i els estudis es dedicà a l’ensenyament de les humanitats i de la retòrica Ensenyà a Balaguer 1776-78, Puigcerdà 1778-84, Mataró 1784-90 i Moià 1790-96 A Puigcerdà es trobà amb l’oposició dels alumnes a estudiar en castellà i a fer altres matèries en aquesta llengua, tal com havia manat Carles III En el discurs de fi de curs de 1780 recalcà la importància d’aprendre el castellà argumentant, entre altres qüestions, que calia fer-ho perquè estava manat perquè la gramàtica llatina s’havia d’…
Joaquim Llorenç Villanueva i Astengo

Joaquim Llorenç Villanueva i Astengo
© Fototeca.cat
Història
Literatura
Cristianisme
Política
Eclesiàstic, escriptor i polític.
Vida i obra Després de cursar els estudis primaris a la seva ciutat natal, el 1769 es traslladà a València i ingressà en la universitat, on estudià a la Facultat d’Arts El 1771 obtingué el títol de batxiller en filosofia Tingué com a professors Joan Baptista Munyós i Josep Matamoros Respecte del primer sempre recordà el seu excellent magisteri, i el fet que li mostrà el millor de la filosofia moderna, no sols a la universitat, sinó també a l’acadèmia que regentava privadament El rebuig de l’escolasticisme, la seva tendència antisuarista i l’adhesió a la filosofia eclèctica foren algunes de…
, ,
Joan Margarit i de Pau
Filosofia
Cristianisme
Història
Humanista, historiador, orador i eclesiàstic.
Vida i obra Anomenat incorrectament Moles Margarit, fou un dels màxims representants de l’humanisme llatí a Catalunya La seva família paterna era de la petita noblesa la materna, rossellonesa, era d’una major categoria Destinat al sacerdoci des de la infantesa, anà a Bolonya a estudiar dret canònic i civil, on es doctorà l’any 1443 Després de ser uns cinc anys vicari general del seu oncle Bernat de Pau, bisbe de Girona, tornà a Itàlia 1449, on serví d’intermediari entre Alfons IV de Catalunya-Aragó i el Vaticà durant la rivalitat napolitanoangevina, esmorteïda momentàniament per la caiguda de…
, ,