Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
Orenci
Cristianisme
Bisbe d’Elvira.
Assistí als concilis de Tarragona 516 i de Girona 517 Pel fet de trobar-se Cotlliure Caucoliberi al costat d’Elna, al límit de la Tarraconense, féu suposar erròniament que havia estat bisbe d’Elna o de Cotlliure i nascut a Tarragona Ha estat confós, a més, amb el bisbe Orienci d’Auish Gascunya mort vers el 445, poeta i ambaixador de Teodoric
successió apostòlica
Cristianisme
Continuïtat del ministeri de l’Església, que en legitima l’autenticitat i l’autoritat per raó de la seva procedència dels apòstols feta eficient per l’ordenació (orde).
Considerada sovint en funció de les prerrogatives de dret que tenen el papa i els bisbes catòlics, hom l’ha volguda fonamentar en la llista ininterrompuda de bisbes en una mateixa seu des dels apòstols —successió històricament sovint indemostrable i innecessària segons molts teòlegs— Essent com és irrepetible el carisma exclusiu dels apòstols, el concepte, confós amb el d'apostolicitat, vol indicar la continuïtat d’un ministeri creat a l’època apostòlica o bé la continuïtat de la professió de fe originada en la dels apòstols
Guillem de Montcada i d’Aragó
Cristianisme
Bisbe de Lleida (1257-82).
Fill del senescal i baró d’Aitona Guillem Ramon I Era degà de Lleida quan fou elegit bisbe, i fins el 1261 fou electe Donà normes per estabilitzar el nombre de canonges i beneficiats 1261 i féu un conveni amb el capítol i el prior de Roda sobre les rendes i obligacions envers el bisbe de Lleida 1272 Al seu temps fou acabada la catedral, que consagrà el 1278 Des del 1268 actuava a Lleida un altre degà anomenat Guillem de Montcada, que ha estat sovint confós amb ell
Alfonso de Espina
Cristianisme
Inquisidor delegat de Tomás de Torquemada a Barcelona (1487-90).
Les seves primeres disposicions anaren encaminades a evitar la fugida de conversos i a emparar-se de llurs béns Inaugurà, amb espectacular solemnitat, el tribunal de la nova inquisició, amb un acte de desgreuge, i el 1488 inicià una sèrie d’actes de fe, a la plaça del Rei de Barcelona, que se seguiren fins el 1489 El 1491 fou preconitzat bisbe titular de Termòpiles i auxiliar del bisbe d’Oviedo Hom l’ha confós amb el frare apologista homònim, autor del libel antijueu Fortalitium fidei contra judaeos escrit el 1458 i publicat el 1487, mort el 1469
Berenguer
Cristianisme
Bisbe d’Elna (1031-53).
De la família dels comtes de Rosselló, confós sovint amb Berenguer Guifré, bisbe de Girona Assistí a les consagracions de Ripoll 1032 i de la catedral de Girona 1038 i dedicà l’església del monestir de Santa Maria d’Arles el 1046 Al concili de Narbona del 1043 féu pressió perquè fossin excomunicats els usurpadors dels béns de Cuixà, entre ells el comte Ramon Guifré de Cerdanya Al seu torn, al concili d’Elna del 1053, Berenguer restituí a la seva diòcesi la vila de Salelles, al Rosselló L’episodi reflectia la rivalitat que oposava les cases de Cerdanya i de Rosselló respecte a la…
papa
Cristianisme
Títol amb el qual hom designa el bisbe de Roma i cap de l’Església catòlica, per bé que el mot (‘pare’) era aplicat fins al segle VII a qualsevol bisbe i encara avui el conserva també el patriarca d’Alexandria.
És elegit des del 1059 pels cardenals reunits en conclave Pau VI en regulà les modalitats 1975 Pot ser elegit papa qualsevol catòlic de sexe masculí El darrer papa no cardenal fou Urbà VI 1378-89, i a partir de Climent VII 1523-1534 l’elecció recaigué sempre en un italià, fins al papa Joan Pau II 1978, polonès, al qual succeí l’alemany Benet XVI 2005 Aquest renuncià l’any 2013, i fou succeït per l’argentí Francesc, el primer pontífex llatinoamericà i jesuïta Els Països Catalans han donat dos papes Calixt III i el seu nebot Alexandre VI Acceptada l’elecció i ordenat de bisbe, si no ho era, el…