Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
Catalina Maura i Pou
Cristianisme
Religiosa augustiniana, coneguda amb el nom de Catalina Maura de Santo Tomás de Villanueva.
Pel seu do de discerniment hom la consultà davant tota mena de situacions i dificultats Té incoat el procés de beatificació
Miquel d’Agià
Cristianisme
Teòleg franciscà.
El 1563 passà a Nova Espanya Publicà un Tratado de consulta sobre el servicio personal de los indios 1604, poc favorable als indígenes, que ocasionà la rèplica del jesuïta castellà establert al Perú Francisco Coello
Giacomo Antonelli
Cristianisme
Cardenal secretari d’estat des del 1848 fins a la seva mort.
Fou president de la Consulta di Stato , des d’on collaborà als plans de reforma i modernització dels estats pontificis i en redactà l’estatut constitucional Preparà la fugida de Pius IX a Gaeta el 1848 Acèrrim defensor de l’absolutisme papal, rebutjà, en nom del papa, la Llei de Garanties, i en el camp religiós fou contrari a la convocatòria del Concili I del Vaticà
confessionari
© Fototeca.cat
Cristianisme
Seu del confessor per a l’administració del sagrament de la penitència.
El confessionari, propi de l’Església llatina car a l’Orient hom es confessa dempeus, ha revestit dues formes la d’un senzill seient, als peus del qual s’agenollava el penitent, i la d’espai tancat introduïda amb la Contrareforma, que respon a l’exigència de l’anonimat i de la separació de sexes Modernament, hi ha hagut intents de transformar-lo en una mena de saleta de consulta
Pere Riu
Cristianisme
Teòleg carmelità, conegut també amb el nom de Pere de Perpinyà perquè fou conventual d’aquesta vila.
Professà a la Universitat de París els anys 1342, 1345, 1357 i 1358 Mantigué una estreta relació amb el també carmelità Joan Ballester, a instància del qual el papa Urbà V manà que fos promogut al magisteri El 1379 el rei Pere III el consultà respecte al cisma Compongué una exegesi del saltiri en català, així com alguns llibres de sentències, dos volums de sermons i un miserere en català
Ponç
Cristianisme
Eclesiàstic.
Monjo de Ripoll i amic d’Oliba El 1105 era abat de Sant Sadurní de Tavèrnoles i augmentà molt el patrimoni monàstic L’any 1023 fou tramès pel seu amic el rei Sanç III de Pamplona a l’abat i bisbe Oliba per a una consulta sobre moral matrimonial El rei Sanç el féu bisbe d’Oviedo 1025, on introduí el ritus romà, i més tard restaurà la diòcesi de Palència 1035
Théodore de Bèze
Cristianisme
Teòleg calvinista i historiador francès.
El 1548 s’adherí públicament a la reforma i collaborà amb Calví Fou professor de teologia a l’acadèmia protestant de Ginebra i, a la mort de Calví, en fou nomenat rector Participà en el colloqui de Poissy 1561 i fou president del sínode de La Rochelle 1580 En les obres Confession de la foi chrétienne 1560 i Tractationes theologicae 1570-82 es mostrà seguidor fidel de Calví Escriví l’encomiàstica Vita Calvini 1564 i Histoire eclésiastique des Églises réformées au royaume de France 1580 Publicà el text grec del Nou Testament 1565, considerat la primera edició crítica, per a la qual …
Pierre d’Ailly
Cristianisme
Científic, teòleg i cardenal francès.
Alumne del Collegi de Navarra, arribà a la cancelleria de la universitat parisenca 1389 poc temps després fou bisbe de Lo Puèi 1395 i de Cambrai 1397 l’antipapa Joan XXIII el féu cardenal el 1412 Intentà de posar fi al Cisma d'Occident demanant al concili de Constança —on atacà violentament l’heretgia hussita— la reforma de la cúria romana i la creació d’un concili general al qual el mateix papa s’hauria de sotmetre Hom li atribueix 174 obres entre altres Imago mundi , sobre geografia universal, obra que consultà Cristòfor Colom, on planteja el problema —capital a l’època— de la…
Lluís Bertran i Eixarc
Cristianisme
Religiós dominicà.
Ingressà a l’orde dominicà 1544 i fou mestre de novicis al convent de Llombai Es relacionà amb personalitats de la reforma posttridentina, com Maria Agullona, Nicolau Factor i Luis de Granada El 1562 se n'anà de missioner a Amèrica, al regne de Nova Granada, on acomplí una labor evangelitzadora a Tubará, Zipacua, Mahates, Cartagena de Indias, Paluato, Santa Marta i Tenerife S'oposà al tracte inhumà que els encomenderos donaven als indis i, en relació amb una seriosa advertència de fra Bartolomé de Las Casas, tornà a València el 1569, on des d’aleshores fou amic i conseller de l’arquebisbe…
Pere Joan Comes
© Fototeca.cat
Arxivística i biblioteconomia
Cristianisme
Canonge, arxiver i cronista.
Conegut principalment pel seu Llibre d’algunes coses assenyalades , format vers el 1583, mentre era escrivent del racional de la ciutat de Barcelona, amb còpia de gran nombre de documents municipals dels anys 1423-1579, trets en llur majoria dels Llibres de solemnitats i del Manual de novells ardits , i encapçalats per una curiosa història de Joan Fiveller i l’anomenat vectigal de la carn conté així mateix, una còpia de les Llaors de Barcelona , redactades el 1444 La divulgació de documents municipals secrets li ocasionà un procés i la condemma a presó, la qual, per ésser tonsurat, pogué…