Resultats de la cerca

Frare dominicà, fou professor de teologia a la Universitat de Cervera i al Collegi Dominicà de Solsona Defensor de l’antic règim, es feu molt popular, en el marc de les lluites ideològiques del Trienni Constitucional, per la Conversa entre Albert i Pasqual 1821, que li valgué l’exili a Tolosa de Llenguadoc i que fou seguida de dues converses entre el 1822 i el 1823, escrites en dècimes, en què atacava la crueltat dels liberals i la falta de llibertat dels sectors catòlics i tradicionals, i hi defensava l’abolició del codi constitucional Després de l’exclaustració s’establí a Solsona Les…

Aquestes converses o conferències eren recopilades en llibres Són famoses les Collationes de Joan Cassià

Examinada la qüestió per una comissió, formada per tres membres de la Cúria Romana i tres prelats anglesos, Lleó XIII proclamà la invalidesa en la butlla Apostolicae curae 1896 el tema fou tornat a tractar en les converses de Malines 1921, i no hi hagué cap acord Actualment torna a ésser matèria d’estudi, però en el marc més ampli del ministeri en l’Església

Sacerdot 1874 i professor a Lovaina 1882, fundà l’Institut Superior de Filosofia 1889 i la Revue Néoscolastique 1894 Entusiasta del neotomisme Cours de Philosophie , 1892-94, combaté el cientisme i el Modernisme Arquebisbe de Malines 1906 i cardenal 1907, durant la Primera Guerra Mundial lluità contra l’ocupació alemanya i, amb lord Halifax, organitzà les converses de Malines 1921-25 per a la unió de les esglésies Publicà unes influents Oeuvres pastorales en 7 volums 1911-29

De família catòlica, estudià a Brugelette Bèlgica i Roma Ordenat de sacerdot a Lucca 1854, tornà a Anglaterra Fundà el collegi de missioners de Mill-Hill 1866 i, com a director de The Tablet , prengué partit per la causa de la infallibilitat Bisbe de Salford 1872, arquebisbe de Westminster 1892 i cardenal 1893, permeté la inscripció dels catòlics a les universitats d’Oxford i Cambridge, però es mostrà reticent davant el moviment d'Oxford i les converses entre el PPortal i lord Halifax Influí en la resolució negativa amb relació a la qüestió de les ordenacions anglicanes ordenació

Professor a Montpeller, Dijon i París, assistí al concili II del Vaticà Membre de l’Académie Française, escriví La pensée moderne et le catholicisme 1930-55, L’eternité chez Plotin et saint Augustin 1933, L’existence temporelle 1949, Essai sur l’amour humain 1946, Jésus 1957, La vocation de Bergson 1960, Dialogue avec les precurseurs, Profils Parallèles Pascal-Leibniz Renan-Newman 1970 El 1991 hom publicà una entrevista amb ell, titulada Dieu et la science Vers le métaréalisme , que obtingué molta difusió dins i fora de França La seva darrera obra publicada fou Le siècle qui s’annonce 1997,…

Bisbe de Sigüenza 1436-46, arquebisbe de Toledo 1446-82 i membre del consell reial d’Enric IV de Castella Secundà l’acció, a Castella, de Joan II de Catalunya-Aragó Procurà d’impedir la intervenció d’Enric IV, proclamat rei dels catalans aixecats contra Joan II, i representà Castella en les converses preliminars de la sentència arbitral de Baiona 1463 Promogué la deposició del sobirà a Àvila i la proclamació com a rei de l’infant Alfons 1465 a la mort d’aquest 1468 seguí el partit de la infanta Isabel intervingué decisivament en la conclusió del seu matrimoni amb el príncep Ferran de…

Llicenciat en ciències econòmiques per la Universitat de Barcelona 1986, es doctorà l’any 1993 Durant els seus anys d’estudiant s’implicà molt activament en les assemblees clandestines del Sindicat Democràtic d’Estudiants de la Universitat de Barcelona  i participà, per exemple, en la Caputxinada del 1966 A partir del 1971 milità en l’organització Cristians pel Socialisme en l’organització internacional catòlica Pax Christi  1974-90, i, des del 1981, en l’associació Justícia i Pau de Barcelona, que presidí 2001-14 L’any 1997 també participà en la creació de l’Associació Catalana de…

D’una família d’homes de lleis originària de Berga, es doctorà en dret canònic i civil Nomenat canonge de la seu d’Urgell 1612, inicià la seva vida pública com a defensor dels privilegis eclesiàstics Prengué part, com a síndic del capítol, a les corts de Barcelona del 1626 —fou un dels constitucioners— i hi secundà el canonge de Vic, Enric d’Alemany, i els síndics dels altres capítols catedrals en llur actitud intransigent davant la demanda reial de 16 00 homes per a la guerra El 1627 —fixada ja la seva residència a Barcelona— fou nomenat visitador de la generalitat Síndic del seu capítol a…

Biografia Començà els estudis al seminari de Vic, però demanà entrar a l’Escola Pia i vestí la sotana escolàpia a Moià el 14 d’octubre de 1827 allí mateix professà el 7 de desembre de 1828 Acabats els estudis eclesiàstics i uns anys de dedicació a l’escola, el 1835 es refugià a Itàlia fugint de les lleis de supressió i secularització de Mendizábal Treballà als escolapis de Rieti 1836-44 com a director d’interns i professor de llatí de grec També fou preceptor d’aquesta segona matèria dels fills del cònsol anglès El 1844 tornà a Catalunya a petició del pare Calassanç Casanovas i quedà com a…