Resultats de la cerca
Es mostren 82 resultats
Fèlix IV
Cristianisme
Papa (526-530).
Fou imposat per Teodoric i acceptat per la clerecia romana Condemnà el semipelagianisme en una carta adreçada als concilis de Valença 528 i d’Aurenja 529, que aquest darrer convertí en cànons La seva festa se celebra el 24 d'abril
Tacià
Cristianisme
Apologista cristià.
Format en l’hellenisme, es convertí al cristianisme i fou deixeble de Justí a Roma Antipagà violent, per influència del gnosticisme i de Marció caigué en l' encratisme Famós pel seu Logos contra els grecs i, sobretot, pel Diatèssaron , els seus escrits, esmentats per Eusebi de Cesarea, s’han perdut
Maria Voce

Maria Voce
Cristianisme
Advocada italiana, líder del moviment dels Focolars.
Estudià teologia i dret canònic L’any 2008 succeí Chiara Lubich, fundadora dels Focolars, al capdavant d’aquest moviment dedicat a impulsar la pau i la comunió entre les persones de diferents creences, i es convertí en l’única dona al món que presideix un moviment eclesial És membre de l’Escola Abbá, un centre d’estudis interdisciplinari
doxologia
Cristianisme
Fórmula litúrgica primitiva d’ús jueu i cristià que expressa una lloança i glorificació de Déu o de la Santíssima Trinitat.
El judaisme la incorporà al final de les oracions, especialment sota la forma de benedicció, referida exclusivament al nom de Déu En el cristianisme les doxologies s’ampliaren i agafaren un caire més trinitari Així, ja al s IV, la fórmula de Gloria Patri es convertí en el verset final de tota la salmòdia Himnes com el Gloria in excelsis i el Te Deum han estat també considerats doxologies
Henry Edward Manning

Henry Edward Manning, arquebisbe de Westminster.
© Fototeca.cat
Cristianisme
Eclesiàstic anglès.
Pastor anglicà, es convertí al catolicisme 1851 i, ordenat de sacerdot, fou arquebisbe de Westminster 1865 Principal representant, entre els catòlics anglesos, de les tendències antiliberals, defensà ardentment la doctrina de la infallibilitat pontifícia al concili I del Vaticà Creat cardenal 1875, influí en el camp social És autor de Unity of the Church 1842, The Oecumenical Council and the Infallibility of the Pope 1869 i True History of the Vatican Council 1877
Justí
Cristianisme
Apologista i màrtir.
Filòsof platònic, es convertí al cristianisme i ensenyà a diverses ciutats La seva obra apologètica, conservada en l' Apologia primera, l' Apologia segona i el Diàleg amb l’hebreu Trifó , alhora que defensa els cristians de la persecució injusta de què són objecte, intenta de justificar racionalment, a nivell filosòfic i teològic, la fe cristiana És també un testimoni important de la litúrgia primitiva La seva festa se celebra l’1 de juny
Vicent de Paul Bailly
Periodisme
Cristianisme
Eclesiàstic i periodista francès.
Treballà com a periodista en L’Univers fins l’any 1861, que rebé l’hàbit dels augustinians assumpcionistes Consiliari dels voluntaris de Nimes en la defensa de Roma, al seu retorn collaborà en l’organització de la Union des Oeuvres Ouvrières Catholiques Fundador de la revista mensual La Croix 1880, que el 1883 es convertí en diari, el 1899 fou retirat de la seva direcció i s’hagué d’exiliar Pogué tornar el 1906
Avit
Cristianisme
Eclesiàstic.
Fill de família senatorial d’Alvèrnia, entrà en un monestir en restar vidu El 490, essent bisbe de Viena del Delfinat, contribuí a la conversió de Segimon de Borgonya, que el 516 convertí el catolicisme en religió oficial del regne Poeta De spiritualis historiae gesti , fou un dels bisbes més oberts a rebre els pobles nouvinguts És considerat sant per l’Església Catòlica La seva festa se celebra el 5 de febrer
Gai Mari Victorí
Literatura
Cristianisme
Escriptor llatí i teòleg.
Professor de retòrica i filòsof neoplatònic a Roma, comentador de Ciceró i traductor de l' Òrganon d’Aristòtil i d’obres neoplatòniques, es convertí al cristianisme 355 i posà el seu neoplatonisme al servei de la teologia No exercí gaire influència Escriví De definitionibus, Ars grammatica i, com a teòleg, Adversus Arium, De generatione divini Verbi, De homoousio recipiendo i comentaris curiosament molt literals, essent com era neoplatònic a les epístoles de sant Pau
homiliari
Pàgina de l' homiliari de Beda
© Fototeca.cat
Cristianisme
Originalment, recull d’homilies patrístiques per a ús privat dels predicadors o per a la lectura del culte.
Després es convertí en un llibre litúrgic pròpiament dit, no sempre ben distingit del leccionari-sermonari Ressalten el d’Alà de Farfa i el de Pau Diaca, incorporat substancialment en el breviari Es conserva també íntegre l’homiliari toledà Entre els rars còdexs sencers conservats a Catalunya, cal esmentar l’homiliari de Beda Museu d’Art de Girona i el leccionari-homiliari Sambola, de la collecció FCapdevila Barcelona Entre els fragmentaris, destaca el que conserva les Homilies d’Organyà
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- Pàgina següent
- Última pàgina