Resultats de la cerca
Es mostren 40 resultats
província eclesiàstica de València
Cristianisme
Província
Demarcació territorial eclesiàstica creada el 1492, quan Innocenci VIII concedí, a precs de Roderic de Borja, bisbe de València i vicecanceller de la cúria romana, l’elevació de l’Església valentina a la dignitat metropolitana.
Aquesta fou confirmada el mateix any pel mateix Roderic de Borja, ja elegit papa amb el nom d’Alexandre VI A la nova província eclesiàstica foren assignades, com a sufragànies, les diòcesis de Cartagena i Mallorca La primera abraçava aleshores el Regne de Múrcia, i limitava al nord amb la diòcesi de València, cosa que suposava que la seva extensió arribava fins al port de Biar i comprenia una àmplia zona del regne de València La jurisdicció de Mallorca abraçava totes les Illes Balears Ambdós bisbats eren exempts de tota jurisdicció metropolitana, per tal com eren subjectes directament a la…
Joan Escot Eriúgena
Filosofia
Cristianisme
Filòsof i teòleg.
Estudià a Irlanda, i dirigí l’escola palatina de Carles el Calb, per al qual traduí el Pseudo-Dionís Les seves obres, De divisione naturae i De divina praedestinatione , foren condemnades Suscitada per la dogmàtica cristiana, la seva obra fou el primer gran intent medieval de fer-ne una sistematització d’estructura neoplatònica El principi organitzador és la Natura, absoluta i única, alhora causa eficient i final de tot, car tot en procedeix per emanació i tot hi retorna per exigència ontològica d’allò que és creat i, més encara, redimit Entre els pols de la Natura increada i creadora i de la…
ritu
Cristianisme
Conjunt de formes litúrgiques pròpies d’una església, d’una regió, d’un orde religiós.
Solen rebre també el nom de famílies litúrgiques o simplement litúrgies litúrgia 2 El ritu romà és controlat directament per la Congregació del culte diví, hereva de la Congregació de Ritus, creada per Pius V 1587, però amb més llibertat d’adaptació i creació
Joan Eixarc
Cristianisme
Eclesiàstic.
Professà, a Càller, a l’orde de Sant Agustí 1470 Reformà, entre altres, el seu convent de Càller i fundà, sota l’advocació del Socors, els de Palma Mallorca, València, Xàtiva, Llíria i Caudiel, amb tots els quals fou creada la província augustiniana de Sardenya
Ramon Montanyà i Coca
Cristianisme
Sacerdot i guerriller.
Era canonge de la seu de Manresa en esclatar la guerra del Francès 1808 Fou cap de la junta de govern creada a la ciutat per oposar-se a la penetració francesa i com a comandant general del sometent lluità a la primera batalla del Bruc
Bernat Armengol
Cristianisme
Teòleg i inquisidor.
Dominicà del convent de Barcelona, fou mestre en teologia a la Universitat de París 1358 Inquisidor a Barcelona, ocupà també diversos càrrecs dins l’orde des dels quals hagué d’afrontar la situació creada pel Cisma d’Occident És autor d’un comentari al Llibre de les Sentències
Esperandeu Espanyol
Cristianisme
Història del dret
Doctor en drets i teologia i canonge de la seu.
Nebot d’Agnès Pacs de Quint, aquesta en el seu testament 1485 el nomenà marmessor encarregat de la càtedra lullista creada per ella el 1481 El 1502 fou elegit síndic per tal que defensés els drets de l’esmentada càtedra davant la cort pontifícia Des de Roma mantingué correspondència amb Arnau Descós És autor de poesies en llatí
sofiologia
Filosofia
Cristianisme
Especulació teològica pròpia de diversos autors ortodoxos russos, sobretot V.S. Solov'ov i S.N. Bulgakov, sobre la saviesa (en grec σωφία en connexió amb la divinitat.
Hom distingeix entre una saviesa creada i la Saviesa increada, distinta de les persones divines parallel evident amb la doctrina de les energies de GPalamàs La Saviesa, principi teàndric de les coses creades, constitueix el nexe d’unió entre Déu i el món Aquest ensenyament es relaciona amb la teoria platònica de l’ànima del món, amb la doctrina sobre la Theotokos i amb la teologia de l’Esperit Sant
Magí Cases
Literatura
Retòrica
Cristianisme
Sacerdot i escriptor, catedràtic de retòrica de la Universitat de Barcelona.
Per influència seva fou creada una institució per a dones penedides 1677 És autor de Desenganys, introducció a la vida devota 1673, en vers, que recorda les antigues noves rimades, i amb curiosos gravats, llibre que, modificat i amb el títol de Desenganys de l’apocalipsis , fou encara reimprès al s XIX Jutge de les festes poètiques en honor de santa Eulàlia 1667, escriví en llatí una Lectio poetica en hexàmetres
palamisme
Cristianisme
Doctrina de Gregori Palamàs que tradueix en llenguatge teològic la mística de la comunió amb Déu i la visió de la llum divina experimentada pels hesicastes
.
De cara a salvar la realitat de la divinització de l’home distingí entre la divinitat superior i invisible i l’energia divina inferior i visible en forma de llum, com al Tabor, i que no és més que la gràcia increada Això provocà la reacció de Barlaam el qual, seguint la concepció escolàstica de la gràcia creada i que identifica l’essència divina i els seus atributs, l’acusà de diteista