Resultats de la cerca

Estudià magisteri i filosofia al seminari de Vic 1954-60 i teologia al Seminario Nacional de Misiones Extranjeras 1960-65 de Burgos, on residí fins el 1970 Ordenat de sacerdot l’any 1965, l’any 1970 anà al Brasil, on s’establí com a sacerdot a la parròquia de Sant Joan Batista de Vila Ipojuca São Paulo L’any 1990 fundà l’Associació Cultural Catalonia, amb seu a aquesta ciutat, amb la finalitat de constituir un centre de trobada per als emigrants catalans al Brasil i per a la difusió del coneixement de Catalunya en aquest país L’any 2010 fou guardonat per l' Institut de Projecció…

Estudià al seminari de Barcelona i es doctorà en teologia i en dret canònic a la Universitat de València Fou canonge de Barcelona i rector del seminari, que convertí en hospital durant dues epidèmies de còlera Fundà l’asil del Bon Consell, els obradors per a noies obreres i les anomenades Escoles Dominicals i introduí a la diòcesi les germanetes dels pobres Adaptà a la península Ibèrica l’Apostolat de l’Oració i intervingué en l’edició, entre altres, d’obres d’Ozanam, de Ramière i de Perrone, i, amb El Mensajero del Corazón de Jesús 1868-81, creà una escola literària entre seminaristes…

Treballà a Ràdio Girona com a programador i locutor i, posteriorment, a RNE Fou cofundador, el 1948, de la Campanya Benèfica, que perdurà durant dues dècades i esdevingué un símbol de solidaritat Dirigí l’Institut Oficial de Radiodifusió i Televisió a Barcelona Fou director de l’Àmbit d’Investigació i Difusió Maria Corral i vicepresident de la Fundació Missatge Humà i Cristià, promotora de Ràdio Estel, de Barcelona Impulsà el moviment per a la gent gran Vida Creixent per tot Catalunya i per Espanya Juntament amb la seva esposa, Anna Reixach i Olivar, rebé la condecoració de l’orde pontifici…

Cursà estudis al seminari de Vic, on fou ordenat sacerdot el 1948 Rector de la parròquia de Roda de Ter fins el 1950, que passà a la de Castellar del Vallès, poc després anà a l’Institut Arqueològic de Roma, on es doctorà en arqueologia cristiana i es diplomà en biblioteconomia i arxivística el 1953 Professor dels germans de La Salle i consiliari d’Acció Catòlica a Manlleu Osona del 1953 al 1956, i posteriorment a la Universitat Laboral de Tarragona, el 1961 fou nomenat canonge de la Seu de Manresa, ciutat a la qual destinà nombrosos estudis històrics i artístics, i on romangué fins a la mort…

D’infant es traslladà a Santa Coloma de Gramenet, on la seva mare exercia de mestra Ingressà al seminari de Barcelona 1943 i es vinculà a Acció Catòlica Obrera Després de ser ordenat sacerdot, fou durant uns quants anys vicari de Barcelona L’any 1965 fou nomenat rector fundador de la parròquia dedicada a l’arcàngel Sant Miquel, al barri del Singuerlín de Santa Coloma de Gramenet, on desenvolupà una intensa tasca social entre els aleshores immigrants andalusos i extremenys Fou també molt important la seva tasca com a professor de català a la ciutat els anys del franquisme  El 1988 tornà a…

Amb el ritu etiòpic, constitueix la família litúrgica alexandrina, enfront de l’antioquena Es desenvolupà d’una manera autòctona a l’Egipte, en grec a Alexandria i en copte terra endins Després de l’escissió entre ortodoxos i monofisites, arran del concili de Calcedònia 451, restà com a propi de l’Església copta i en la llengua autòctona, mentre que la fracció que romangué fidel a Constantinoble, o melquita , adoptà progressivament el ritu bizantí, en grec A partir del segle XIII, l’àrab anà penetrant en la litúrgia al costat del copte En la història litúrgica copta es destaquen dues figures…

Capdavanter de l' eslavofilisme Propugnà una interpretació del desenvolupament cultural rus independent de l' individualisme occidental, que, en eclesiologia, es traduïa en la unitat lliure sobornost' de l’Església russa, davant la unitat tota sola del catolicisme o la llibertat, només, del protestantisme

Doctor en dret a Ferrara, fou canonge 1507, degà 1515 i bisbe 1517 d’Augsburg Adversari de Luter, dugué a terme una obra de pacificació entre catòlics i luterans Amic d’Erasme, propagador de la Devotio Moderna, treballà incansablement pel millorament espiritual, cultural i moral del clergat

Professor a Berlín, Tübingen i Munic, tingué importància en els moviments de les joventuts catòliques i en el litúrgic Representant significat del catolicisme cultural alemany, escriví Vom Geist der Liturgie ‘De l’esperit de la litúrgia’, 1918, Der Herr ‘El Senyor’, 1937 i Vom Sinn der Kirche ‘Del sentit de l’Església’, 1922

Fou secretari general del seu orde i a Roma secretari del cardenal Vives i Tutó Féu construir l’església i convent de Pompeia a Barcelona i promogué una important obra social i cultural Predicador i conferenciant de fama, escriví obres d’apologètica i d’espiritualitat en català i castellà, d’història literària i traduccions bíbliques