Resultats de la cerca

Intervingué en les discussions teològiques i polítiques del seu temps, sobre les quals deixà algunes obres Més influència, però, exerciren els seus tractats retòrics Breviarum de dictamine i les Flores rhetorici

Tresorer general de la cambra apostòlica, esdevingué conseller dels reis de Nàpols i cardenal 1791 Envaïda Nàpols pels francesos 1798, en fugí juntament amb el rei, però poc després assumí la lluita contra la república Partenopea i el 1799 prengué la ciutat de Nàpols Apartat de la política, es dedicà a l’estudi de les arts militars i de l’economia

Fou general de l’orde dels teatins Home d’idees liberals i democràtiques en política i partidari del tradicionalisme en filosofia, exercí una gran influència en el moviment nacionalista sicilià Exiliat a París, hi tingué molt d’èxit com a predicador

Frare menor observant, obtingué 1525 de Climent VII el privilegi de vestir hàbit amb caputxa d’on ve que els seus seguidors rebessin el nom de caputxins, de predicar arreu, d’observar estrictament la regla franciscana i de viure en una pobresa integral Elegit vicari general 1529 i no havent estat la seva intenció de fundar cap nou orde, reprengué la predicació ambulant i tornà amb els observants

Notari pontifici, és autor de la Compilatio tertia Pel gener del 1214 Innocenci III el nomenà legat papal a Occitània per tal de pacificar la part dominada pels croats de França i, sobretot, per tal d’alliberar l’infant Jaume I de Catalunya-Aragó, ostatge de Simó de Montfort Pel maig del mateix any lliurà el jove sobirà als barons catalans reunits a Narbona, i després d’haver convocat a Lleida unes corts generals, organitzà la regència del país, que assegurà la continuïtat del regne En tornar a Occitània es trobà amb el fet consumat de la convocatòria d’un concili el 8 de gener de 1215 a…

De culte molt antic, el relat de la seva passió segle V és llegendari Les seves relíquies, venerades de primer a Siracusa, foren traslladades a Constantinoble i a Venècia Als Països Catalans, hom constata la seva devoció del segle XIII en avant És patrona de la vista, i la seva festa era celebrada sobretot per les modistes i les nenes que anaven a costura aquestes captaven per a la santa disfressades de llúcies o llucietes A València es feien tabalades , corrent la ciutat al so de tabals des de l’esglesieta de la santa A Barcelona la festa se centrà en la capella romànica de la santa, dita…

Publicà un breu abolint la Companyia de Jesús 1773, allegant polèmiques amb altres ordes i amb la jerarquia, intromissions polítiques, maniobres comercials, tolerància dels usos pagans a les missions i ensenyament moral relaxat Els motius reals foren, però, les pressions polítiques de França, Espanya i Portugal

Mestra de professió, el 1944 fundà a Trento el moviment catòlic dels Focolars, sota la seva direcció, el qual posava èmfasi en la iniciativa dels seglars, l’apropament de la litúrgia als fidels, el paper central dels evangelis en la fe cristiana i la unió de la humanitat a través del missatge de la pau i l’amor, aspectes que anticipaven les innovacions del Concili Vaticà II Estès a finals dels anys quaranta a tota Itàlia i a Europa des dels anys cinquanta, el moviment establí la seu a Roma el 1948 i el 1960 rebé l’aprovació papal Amb una importància creixent en la societat italiana, des de la…

En companyia de l’apotecari Gregorio Rigo preparà i distribuí per subscripció nombroses exsiccata resultat de les seves campanyes d’herborització per diferents regions d’Itàlia i de l’Europa alpina i mediterrània El 1885 foren objecte de llurs campanyes les Illes Balears sobre les quals publicaren Stirpium in insulis Balearium anno 1885 collectarum enumeratio 1886, traduïda i publicada posteriorment a la “Revista de Menorca”

Vers el 970 es féu monjo benedictí el 978 residia a Venècia i convencé el duc Pere Orsèol de deixar el món, cosa que féu tot seguit i es dirigí a Cuixà seguint l’abat Garí Romuald, amb un company dit Marí i altres nobles venecians, seguí el duc i s’establí prop de Cuixà, on féu vida eremítica Aquí, segons el seu biògraf Pere Damià, convencé el comte Oliba Cabreta de deixar el món i de retirar-se a fer penitència a Montecassino Abans del 988 deixà Cuixà per anar en ajuda del seu pare Més tard entrà al monestir de San Apollinare in Classe Ravenna, d’on fou elegit abat el 998, però l’any següent…