Resultats de la cerca

Poc abans del 384 escriví al papa Damas un memorial sobre diverses qüestions de disciplina eclesiàstica Mort aquest, el successor Sirici li envià una llarga carta la primera decretal pontifícia conservada on resolia aquests afers i li encarregava de fer-los complir arreu d’Hispània Aquesta delegació papal ha estat la base més forta de l’origen del primat a favor dels arquebisbes de Tarragona

Succeí Damas, amb l’oposició d’Ursí Afirmà la supremacia del bisbe de Roma sobre tot l’Occident —sínode del 386— i atragué la Illíria a l’òrbita romana La seva carta a Himeri , bisbe de Tarragona 384, referent al tractament benigne dels penitents, constitueix la primera decretal Dedicà la basílica de Sant Pau 390 i condemnà Jovinià 392, que negava el valor de la virginitat i de l’ascesi La seva festa se celebra el 26 de novembre

La gran florida de moviments càtars dels segles XI-XII, i també d’altres moviments espirituals i apocalíptics, determinà la urgència de la funció episcopal de vetllar per la conservació de la fe de la comunitat cristiana En el context de la croada contra els albigesos, el concili de Tours 1163 determinà que les autoritats tenien l’obligació de cercar els heretges de llur diòcesi o territori d’aquí vingué la primera aplicació, bé que temporal —tres mesos—, a Tolosa, per obra del cardenal legat, Pere de Sant Crisògon, i el comte Ramon V L’experiència del Llenguadoc i la política repressiva de…

És seu metropolitana i primada, cap de la província eclesiàstica Tarraconense Es desconeix l’àmbit exacte de la primitiva arxidiòcesi anterior a la invasió àrab quan l’arquebisbe Bernat Tort reestructurà els límits diocesans entre els anys 1146 i 1154 reclamà a la diòcesi de Barcelona el Penedès, fins a Sitges, i a la de Vic tot l’actual arxiprestat de Santa Coloma de Queralt, però els límits es reduïren per la part de Barcelona a la línia que anava de Guimerà a Conesa i les Piles Se li va incloure, en canvi, tot l’arxiprestat de Maldà, que pertangué a Vic fins el 1154 Per la part de la…