Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
Pere Corominola
Història
Cristianisme
Política
Capellà guerriller absolutista.
S'afilià a la partida de Tomàs Costa, dit el Misses , però, fet presoner pels liberals que defensaven Blanes —les cases de molts dels quals Costa havia saquejat i cremat—, fou executat a Barcelona el 18 de juliol El personatge fou incorporat al teatre per Josep Robrenyo en el primer dels seus sainets bilingües de propaganda liberal La heroica defensa del fuerte de Blanes y presa de mosén Pedro 1822
filioque
Cristianisme
Afegitó que l’Església llatina incorporà al símbol nicenoconstantinopolità per explicar la procedència de l’Esperit Sant del Pare i del Fill com d’un principi únic.
El filioque fou rebutjat per l’Església oriental com a illícit D’origen probablement visigòtic, fou certament usat a partir del tercer concili de Toledo 589 i fou incorporat a la litúrgia eucarística Introduït a França per ordre de Carlemany, fou defensat per Teodulf d’Orleans davant les primeres acusacions orientals Al s XI passà a la litúrgia romana El concili de Ferrara-Florència n'abordà el tema teològic processió de l’Esperit Sant ''del Pare i del Fill’, enfront dels orientals, que defensaven la fórmula ''del Pare pel Fill’ En la butlla d’unió, aquest afegitó fou establert…
catòlic | catòlica
Cristianisme
Dit de l’antiga església cristiana i, actualment, de l’Església que reconeix com a cap visible el papa.
L’adjectiu catòlic apareix al s III com a característic de la gran Església, que és per damunt de les esglésies locals i on ha continuat la tradició cristiana primitiva, en contraposició als grups marginals, herètics i cismàtics, És així, tambè, com els símbols de fe per exemple, el símbol nicenoconstantinopolità o credo definiren l’església En aquest sentit, els documents primitius del protestantisme defensaven que llur doctrina era catòlica Però des del temps de la Illustració ha estat generalitzat a l’Europa occidental l’ús del mot catòlic com a exclusiu de l’Església Romana…
Lluís Fullana i Mira
Història
Gramàtica
Cristianisme
Gramàtic, erudit i religiós.
Els seus primers estudis lingüístics La morfologia valenciana és la mateixa que la catalana , 1905 Ullada general a la morfologia catalana , 1908, comunicació al Congrés Internacional de la Llengua Catalana el 1906 Característiques catalanes usades en lo Reine de València , 1907 defensaven, contra el que era usual en l’ambient cultural valencià de l’època, la unitat de la llengua catalana El mateix 1915 fou encarregat pel Centre de Cultura Valenciana de la redacció d’una Gramàtica elemental de la llengua valenciana 1915, en la qual, com a membre de l’Acadèmia de la Llengua…
jesuïta

Cases de jesuïtes als Països Catalans
© Fototeca.cat
Cristianisme
Membre de la Companyia de Jesús, orde fundat per sant Ignasi de Loiola i aprovat com a tal per les butlles Reginae Militantis Ecclesiae de Pau III (1540) i Exposcit debitum de Juli III (1550).
El 1541 Ignasi de Loiola en fou elegit general, i començà a redactar les Constitutiones 1558 que, amb els nombrosos privilegis pontificis, donen cos jurídic a l’orde, mentre els Exercicios espirituales n’alimenten l’espiritualitat És un orde de clergues regulars amb un quart vot especial d’obediència al papa, sense hàbit ni cor, ni cap penitència imposada per regla Té membres de diferents graus professos, coadjutors espirituals i germans, dels quals nomes els professos de quart vot poden ésser provincials i generals És governada per un general, elegit només pels professos, reunits en…