Resultats de la cerca
Es mostren 2021 resultats
dia dels Morts
Cristianisme
Dia que l’Església catòlica fa commemoració dels qui han mort en la fe i que hom espera que siguin acollits per Déu en la glòria.
Hom el celebra el 2 de novembre, i un costum pietós hi permetia de dir tres misses
unció dels malalts
Cristianisme
Ritu de les esglésies cristianes, que consisteix a ungir els diversos òrgans dels sentits dels malalts o algunes parts del cos, acompanyant l’acció amb unes pregàries que imploren l’alleujament de la malaltia i la remissió dels pecats.
Coneguda ja pels primers cristians al Nou Testament n'hi ha referències, era considerada una ajuda amb vista a la guarició corporal, símbol de la guarició de l’ànima Des del s X, a Occident, hom n'explica el sentit dins la teologia dels sagraments, i Pere Llombard, que fou el primer a anomenar-la extrema unctio ‘extremunció’, la considerà un dels set sagraments de l’Església, doctrina que fou acceptada pel concili de Trento Entre els ortodoxos coneguda per εψχέλαιον, ‘oli de pregària’ és administrada per set, cinc o tres preveres com a preparació per al viàtic Durant…
comú dels sants
Cristianisme
Formulari de ritu romà, unificat des de Pius V i ordenat per categories, dels sants que no tenen litúrgia pròpia.
comunió dels sants
Cristianisme
Expressió formulada en el símbol dels apòstols, que hom hauria de traduir més pròpiament per comunió en les coses santes
i que vol subratllar el sentit universal de la participació en la vida de Déu ( comunió
).
oració dels fidels
Religió
Cristianisme
Pregària per totes les necessitats de l’Església i del món feta en el curs de la celebració litúrgica.
Conservades fins recentment pel ritu romà únicament a les lletanies dels Sants i al Divendres Sant les anomenades “oracions solemnes”, el concili II del Vaticà les ha restablertes a totes les misses, sobretot els dies festius En els ritus orientals són normals a tots els oficis i es diuen en forma de lletania
germaneta dels pobres
Cristianisme
Membre de la congregació religiosa fundada a Bretanya, a Sant Servan (Il-ha-Gwilun), el 1839 per Jeanne Jugan, dita sor Maria de la Creu.
És la primera i el prototip de les institucions privades dedicades a tenir cura dels vells d’ambdós sexes, amb caire totalment benèfic i privat És famosa llur confiança en la prividència i en el patrocini de sant Josep És ampliament estesa als Països Catalans, així com a la resta de l’Estat espanyol La primera casa fou fundada a Barcelona el 1863
teologia dels misteris
Cristianisme
Teologia elaborada per Odo Casel i l’abadia de Maria Laach, basada en l’antiga concepció litúrgica i patrística, segons la qual el misteri no es redueix al seu aspecte intel·lectualista, sinó que és una presència actual de l’acció salvífica de Crist participada pels fidels en la celebració litúrgica.
Malgrat alguna censura eclesiàstica, provocada per referències als cultes mistèrics pagans, constitueix la primera aportació seriosa de teologia a l’incipient moviment litúrgic
fi dels temps
Cristianisme
Expressió amb què hom designa la segona vinguda de Crist, amb la qual l’existència del món i de l’home serà transformada, com a nou cel i nova terra, en un ordre definitiu, en què Déu serà tot en tots.
ball dels pabordes
Cristianisme
Dansa de caràcter religiós que ballaven amb motiu de la festa major tres pabordes i tres pabordesses.
Els balladors, amb vestit típic, capot llarg i barret de copa, evolucionaven amb simplicitat conjuntament amb les balladores, que anaven vestides de negre i amb el cap cobert amb caputxes És ballat, entre altres localitats, a Sant Joan de les Abadesses
divendres dels Dolors
Cristianisme
Divendres de la setmana anterior a la Setmana Santa en el qual hom commemorava els Dolors de Maria.
Actualment aquesta festa és celebrada el 15 de setembre