Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
refrigeri
Cristianisme
Antic ritu funerari dels cristians de Roma consistent en la celebració d’un àpat prop de les tombes, els dies tercer, setè, trentè i aniversari d’un difunt.
Originat en el ritu pagà dels parentalia , li fou llevat el sentit d’ofrena alimentària al difunt, però en conservà el caire de comunió hom el considerà una prefiguració del banquet celestial Reservat aviat a l’aniversari dels màrtirs màrtir, era seguit de la celebració eucarística Suprimit ja antigament, en resten reminiscències en la benedicció dels pastissos funeraris kóllyba dels bizantins i en el ritu de l'oblada
túmul
Cristianisme
Cadafal, cobert de draps de dol, sobre el qual hom col·loca el taüt i que hom erigeix per a la celebració de les exèquies.
Quan la missa o les absoltes no eren de cos present, hom n'erigia un de simbòlic, davant el qual hom feia els mateixos ritus per al difunt
funeral
Cristianisme
Conjunt de ritus i pregàries que l’Església practica amb motiu de la mort d’un fidel, des del moment de l’expiració fins a l’instant que el cadàver és col·locat al sepulcre.
Aquest conjunt ritual rep també el nom més tècnic d' exèquies i el més popular d' enterrament , bé que en el llenguatge corrent el mot funerals s’aplica només a la missa exequial, tant si acompanya l’enterrament com si se celebra més tard Els funerals cristians sovint són el resultat de la cristianització de ritus religiosos preexistents o de costums socials comunament acceptats Així, l’Església primitiva acceptà pràctiques funeràries de l’època, purificant-les de tot residu idolàtric o supersticiós i donant-los una significació cristiana la toaleta fúnebre, els àpats funeraris, que,…
Víctor IV
Cristianisme
Nom de l’antipapa Gregorio Conti (1138).
Cardenal, fou elegit papa pels Pierleoni, partidaris del difunt antipapa Anaclet II però, després de consultar-ho amb Bernat de Claravall, se sotmeté al papa legítim, Innocenci II, i posà terme al cisma d’Anaclet
trentenari
Cristianisme
Sèrie de misses (missa gregoriana), celebrades durant trenta dies seguits, en sufragi d’un difunt.
Esteve VII
Cristianisme
Papa (896 - 897).
Fou elegit pel maig del 896 féu jutjar el difunt papa Formós, en el famós Synodum ad cadaver del Laterà gener del 897 deposat per un tumult popular, fou empresonat pel maig del 897, i morí escanyat per l’octubre Per l’agost del 896 havia donat una butlla a Arnust, arquebisbe de Narbona, regulant la successió arxiepiscopal, aquesta sota control del metropolità això li permeté d’arranjar la successió de Servusdei, bisbe de Girona, davant Ermemir, posat pel rebel Esclua
Gregori de Nazianz
Cristianisme
Doctor de l’Església, dit el Teòleg.
Fill de Gregori I, bisbe de Nazianz, i de santa Nona, es formà a Cesarea de Palestina i a Cesarea de Capadòcia, a Alexandria i a Atenes, on conegué Basili el Gran El pare l’ordenà de sacerdot, però ell fugí a la solitud Administrà un quant temps el bisbat del pare, difunt, i fou nomenat cap de la minoria ortodoxa de Constantinoble El concili I de Constantinoble l’entronitzà com a patriarca, però aviat es tornà a retirar Bon poeta i orador dotat, deixà 45 discursos Amb Basili el Gran i Gregori de Nissa forma el grup dels tres grans capadocis La seva festa se celebra el 2 de gener
Jaume Sarroca
Cristianisme
Prelat.
Potser fill natural de Jaume I de Catalunya-Aragó i d’Elvira Sarroca germà de Pere Sarroca, conegut per Pere del Rei Criat a la cort reial, fou rector d’Albalat 1260, canonge sagristà de Lleida 1267 El 1269 participà amb galera pròpia a l’estol reial en croada a Terra Santa Fou consagrat el 1273 bisbe d’Osca i deixà el seu càrrec lleidatà al seu germà Pere Fou un dels signants del codicil del testament reial 1274, acompanyà el rei a Xàtiva i d’allí a València, on aquest morí El nou rei Pere II l’acusà de retenir objectes del rei difunt i li confiscà els béns S’enemistà també amb…
,
aniversari
Cristianisme
Ofici o missa que hom celebra en sufragi de l’ànima d’algun difunt el dia que fa l’any de la seva mort.