Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
matines
Cristianisme
En el ritu romà, part de l’ofici diví i primera de les hores canòniques corresponent a l’antiga vetlla nocturna.
Tradicionalment han estat dividides en tres nocturns, cadascun amb un grup de salms i de lectures
oda
Cristianisme
Himne litúrgic propi del ritu bizantí.
Originàriament en nombre de tres i posteriorment en nombre de nou dividides en tres grups de tres, les odes són cantades a l’ofici matinal orthros Nascudes per acompanyar els càntics bíblics d’on ve el nom, acabaren per substituir-los La darrera oda corresponent al cant del magníficat és dedicada a la Mare de Déu i revesteix una solemnitat més gran El conjunt de les nou odes forma un cànon
obra de misericòrdia
El retorn del fill pròdig , dibuix de Rembrandt (1606-1669) sobre la paràbola evangèlica que expressa la misericòrdia de Déu cap a pecador penedit
© Corel Professional Photos
Cristianisme
Cadascuna de les bones obres que tenen per objecte ajudar el proïsme.
El catecisme tradicional les ha dividides en set de corporals donar menjar al qui té fam, donar beure al qui té set, vestir el despullat, allotjar el pelegrí, visitar els malalts, redimir els captius, enterrar els morts i set d’espirituals ensenyar el qui no sap, donar bon consell a qui el necessita, consolar l’afligit, corregir el qui va errat, perdonar les injúries, patir amb paciència les flaqueses del proïsme, pregar Déu pels vius i pels difunts
marista
Cristianisme
Membre de l’institut de Germans Maristes de l’Ensenyament, congregació de germans de vots simples fundada el 1817 pel sacerdot francès Marcellin Champagnat.
L’institut, aprovat per Pius IX el 1863, té com a finalitat l’educació cristiana de la joventut El 1970 tenia 9 052 religiosos, establerts en 84 estats 858 cases, amb 416 184 alumnes La primera comunitat dels Països Catalans, per on s’introduïren a l’Estat espanyol, fou la de Girona, el 1887 La seva expansió fou molt ràpida Des del 1910 tenen un seminari i casa de fundació a l’antic monestir premonstratenc de Bellpuig de les Avellanes Tenen actualment cases als Països Catalans, dividides en les províncies de Catalunya i de Llevant
bisbat de Perpinyà
Bisbat
Cristianisme
Història
Demarcació de l’Església catòlica que té per capital la ciutat de Perpinyà.
Comprèn el territori del departament francès dels Pirineus Orientals La seva jurisdicció s’estén sobre 253 parròquies, dividides en 3 arxiprestats Forma part de la província eclesiàstica d’Albi Correspon a l’antic bisbat d’Elna, els bisbes de la qual des del 1602 traslladaren llur seu a Perpinyà, encara que han conservat fins avui dia el títol antic Suprimida el 1801 i agregada a la de Carcassona, fou restablerta el 1817 Adquirí part de la diòcesi d’Urgell Alta Cerdanya i d’Alet Capcir i Fenolleda L’any 1996, el papa Joan Pau II nomenà André Fort Chalon-sur-Saône, 1935 bisbe de…
parròquia
Cristianisme
Demarcació territorial eclesiàstica regida per un rector, un prior o un plebà.
Antigament les parròquies eren regides també per un o diversos domers o un vicari perpetu quan eren subjectes a un monestir Originàriament el mot era sinònim de diòcesi, però quan començà a utilitzar-se als Països Catalans als segles V i VI equivalia a entitat amb territori delimitat, clergue i patrimoni propis, dependent d’una diòcesi Quan s’establia una parròquia en un municipi romà o ciutat i comptava amb prou feligresia era convertida sovint en diòcesi independent com en el cas d’Ègara vers el 450, i de la mateixa manera ho serien Osona, Urgell, Tortosa, Elna, Xàtiva, Dénia, etc Al llarg…
bisbat d’Oriola-Alacant

Bisbat d’Oriola-Alacant
© Fototeca.cat
Bisbat
Cristianisme
Història
Demarcació de l’Església catòlica que té per capital la ciutat d’Oriola i des del 1959 també la ciutat d’Alacant.
La seva demarcació s’estén per la zona meridional de l’actual província d’Alacant Oriola, Dolores, Elx, Alacant, Novelda, Monòver, Villena, Xixona, la Vila Joiosa, Callosa d’En Sarrià, Callosa de Segura, Mutxamel i Torrevella Consta de cent vuitanta-cinc parròquies, dividides en disset arxiprestats una de les parròquies és a l’illa de Tabarca Té una extensió de 4415 km 2 La creació definitiva del bisbat tingué lloc el 1563 a instàncies de Felip II i amb l’autorització del papa Pius IV 1564 El seu territori corresponia a la governació d’Oriola més Cabdet i Aiora, que eren del Regne de…
Martí Luter

Martí Luter en un retrat de Lucas Cranach
Cristianisme
Reformador religiós
Format a Magdeburg, en contacte amb els germans de la vida comuna germà de la vida comuna , i a Eisenach 1498, passà després, gràcies al progressiu millorament econòmic de la seva família, dedicada a la mineria, a la Universitat d’Erfurt, on rebé una formació de tendència nominalistaoccamista i en fou investit magister artium 1505 El mateix any 1505, malgrat l’oposició paterna, ingressà en el convent dels agustins observants Ordenat de prevere 1507, començà el seu magisteri com a lector en arts al monestir, adherit a la universitat Cridat pels agustins de Wittenberg 1508, regí la càtedra d’…
bisbat de Solsona

Mapa del bisbat de Solsona
© Fototeca.cat
Bisbat
Cristianisme
Història
Demarcació de l’Església catòlica que té per capital la ciutat de Solsona.
Creat el 1593 a expenses de les antigues diòcesis d’Urgell i de Vic, té una extensió de 3536 km 2 La constitució de la nova diòcesi de Solsona fou objecte de llargs litigis inicialment s’hi inclogueren 258 parròquies del bisbat d’Urgell, però els bisbes d’Urgell s’oposaren a la desmembració d’algunes d’elles, i després d’un plet que durà del 1593 al 1621, acabat a precs del rei Felip IV de Castella, amb una butlla del papa Gregori XV, es reduïren a 114 Del bisbat de Vic hi passaren 21 parròquies dels deganats de Tàrrega i Cervera i s’arribà més aviat a una concòrdia, després de renunciar el…