Resultats de la cerca

El primer convent fou a Talavera de la Reina i l’orde dedicà atenció especial a les missions de l’extrem orient, a petició de Felip III d’Espanya, a partir del 1605 La desamortització del 1835 provocà quasi la seva desaparició a Espanya, quan la independència sud-americana havia ja posat en perill la província de Colòmbia Restaurats després, el 1912, Pius X els concedí l’estatut d’orde totalment independent dels ermitans de sant Agustí Els primers convents femenins d’aquesta branca reformada foren fundats a Madrid 1589 per Alfonso Orozco, i a Eibar 1603 per Agustín Antolínez Als…

Sorgí de l’agrupament en una sola institució de diversos grups d’ermitans que escolliren la regla de sant Agustí en oposició a la regla, més contemplativa, de sant Benet Després d’un període difícil, l’orde agafà volada i en el seu si el constant neguit de reforma féu sorgir d’altres congregacions menors El punt àlgid de la seva expansió fou al final del s XVIII És una religió clerical, presidida per un prior general no vitalici i aconsellat pels assistents que representen les zones respectives els provincials, elegits pel capítol de la pròpia província, són també temporals L’orde es dedica…

Agustí establí al seu voltant una comunitat de clergues per a aquesta i per a d’altres, nascudes a imitació de la seva, escriví, vers l’any 400, una regla monàstica dita ad servos Dei , la qual, juntament amb els sermons De vita et moribus clericorum i les Enarrationes super psalmum 132 , formen els documents bàsics de l’ideal monàstic de sant Agustí, que exercí una forta influència en l’estructuració de la vida religiosa occidental També dirigí un grup de dones que vivien comunitàriament amb la seva germana la versió femenina de la regla unida a l’epístola 211 és una recensió molt posterior…

S'ha pretès que era fill de Guillem d’Anglesola, senyor de Bellpuig, a fi d’ennoblir-lo, quan en realitat els documents l’anomenen Ramon Potelles o Pretelles Vers el 1150 es retirà a fer vida eremítica pels voltants de serra la Llena El 1157 obtingué de Ramon Berenguer IV el lloc de Cérvoles Garrigues per fundar-hi un monestir benedictí i de Ramon de Cervera un altre terreny a Vallbona Urgell En ambdós llocs s’establiren grups d’ermitans d’ambdós sexes, seguint una regla d’inspiració benedictina, regits per ell i el seu deixeble Bernat La manca de cohesió d’aquestes comunitats,…

El 1541 arribà a Mallorca com a soldat de la tropa de Carles V dirigida contra els corsaris Després de la desastrosa campanya, tornà a Mallorca i s’hi féu ermità Ordenat sacerdot, residí, amb altres sacerdots ermitans, a l’antic collegi de Miramar, dins el terme de Valldemossa, durant prop de quaranta anys Fou conseller espiritual de Jeroni Nadal i de Caterina Tomàs

El 1619 ingressà al monestir de Montserrat, d’on fou elegit abat quadriennal el 1637 El 1641, arran de la guerra dels Segadors, en fou expulsat per la Diputació del General, juntament amb uns altres cinquanta-cinc monjos i ermitans de la corona de Castella, i s’establí a Madrid, on fundà amb els seus companys un monestir dedicat a la Mare de Déu de Montserrat, existent encara avui Fou general de la Congregació de Valladolid 1645-49, bisbe d’Urgell 1660-64 i arquebisbe de Tarragona 1664-79 Convocà tres concilis provincials 1664, 1670, 1678, treballà per la impressió de les…

De família noble aragonesa, fou secretari de Ferran II de Catalunya-Aragó, abraçà la vida eremítica a Montserrat 1480-81 i esdevingué superior dels ermitans 1482 traduí per a ells del llatí a l’aragonès el tractat De religione 1489 Interessat pel lullisme, es relacionà amb Arnau Descós i Pere Deguí Enviat per Ferran II a la cort de França per gestionar-hi la devolució dels comtats de Rosselló i de Cerdanya 1486-87, hi conegué Francesc de Paula i ingressà a l’orde dels mínims 1491, orde que introduí després a la corona catalanoaragonesa A petició dels mateixos monarques, Alexandre…

Era cosí del cardenal Francisco Jiménez de Cisneros Havia estat monjo des del 1475 i sotsprior de San Benito de Valladolid, cap de la congregació reformada que ell introduí a Montserrat No pogué estendre la reforma a cap altre monestir català i, amb els anys, ell mateix es distancià de la congregació de Valladolid per les seves exigències econòmiques i centralitzadores, i el 1510 sostragué temporalment Montserrat de l’obediència a l’abat de Valladolid Escriví constitucions per a les cinc seccions de la seva comunitat monjos, ermitans, preveres, donats i escolans i un cerimonial…