Resultats de la cerca

Fill d’un predicador luterà, inicialment es dedicà a viatjar per tot Europa 1710-14, consagrat a l’estudi de les ciències astronomia —on enuncià, abans de Kant, una teoria de les nebuloses—, anatomia i, sobretot, mineralogia i metallografia i a la investigació tècnica projectà diversos ginys aeris i navals A partir del 1747, tanmateix, es lliurà totalment a l’especulació misticoreligiosa A Arcana caelestia 8 volums, 1749-65 atribuí a Déu mateix la revelació, mitjançant visions, de la seva nova concepció d’un món dels esperits relacionat estretament amb el món terrestre el centre del qual és…

Estudià teologia al seminari baptista Bethel, d’Estocolm 1884-86 Organitzà i dirigí una comunitat evangèlica a Sabadell 1886-95 i exercí el pastorat a València i als pobles de l’entorn 1895-1922 Edità el periòdic infantil Hojas Dominicales 1901-14, que tingué bona acceptació

Ministre luterà 1893, fou pastor de la comunitat sueca de París 1894 i doctor a la Sorbona 1901 Ensenyà història de les religions a Leipzig 1912-14 i desenvolupà una teoria sobre la formació del monoteisme Bisbe d’Uppsala i primat de Suècia 1914, treballà per la collaboració interconfessional en afers socials, origen de la conferència d’Estocolm 1925, on foren representades trenta-una Esglésies Collaborà també a Fe i Constitució que es reuní a Lausana 1927 La seva acció decidida a favor dels refugiats després de la Primera Guerra Mundial li valgué el premi Nobel de la pau el 1930

Vida i obra Llicenciat en teologia per Salamanca i doctor en ciències socials per la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma —on estudià entre el 1954 i el 1958—, fou després professor a la Facultat de Teologia de Barcelona 1968-80, on introduí el coneixement del marxisme, i també feu cursos a l’Institut Catòlic d’Estudis Socials de la mateixa ciutat Amb la publicació dels Orígenes del anarquismo en Barcelona 1959, prologat per Jaume Vicens i Vives, inicià la historiografia moderna del moviment obrer a Catalunya, ja que els dos únics precedents rellevants eren els llibres Els moviments…

La manca de fonts documentals i hagiogràfiques certes ha fet dubtar de la seva existència D’altra banda, els testimoniatges de culte i arqueològics no deixen cap dubte que un màrtir de nom Jordi, anomenat per la seva popularitat el megalomàrtir , era venerat des del segle IV A partir del segle V la literatura s’emparà de la vida desconeguda del sant i en foren fetes diverses passions, apòcrifes i llegendàries, contra les quals es pronuncià el Decret Gelasià del segle VI Segons aquestes, Jordi fou martiritzat el 303, després de mil turments i aventures, a Nicomèdia per això fou anomenat Jordi…