Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
revisió de vida
Cristianisme
Mètode emprat per l’Acció Catòlica, els Cursets de Cristiandat i altres moviments catòlics moderns d’espiritualitat i d’apostolat i consistent a posar en comú la pròpia experiència personal i apostòlica per tal d’examinar, a la llum de la fe i de l’evangeli, la conducta i els compromisos dels militants o membres del corresponent grup de revisió de vida, sota l’assistència d’un consiliari com a representant oficial de l’Església, i per orientar millor llur activitat futura.
Entre els sistemes concrets més emprats en la revisió de vida cal esmentar el de tipus d’enquesta, estructurat segons el triple aspecte de veure , de jutjar i d' actuar
ensenyament eclesiàstic
Cristianisme
Ensenyament estructurat per a la formació dels destinats a funcions ministerials dins l’Església, dels monjos i religiosos o dels qui, en general, cursen estudis teològics o afins.
A mesura que l’Església romana s’anà organitzant, sorgiren les escoles catedralícies o episcopals , organitzades pels bisbats, i les conventuals o monacals , assignades d’antuvi a la promoció dels futurs monjos i en les quals la instrucció incloïa l’estudi de l’Escriptura, música, càlcul del calendari eclesiàstic i treballs manuals Als Països Catalans, les primeres escoles destinades a la formació de nous clergues es formaren, sobretot, entorn de personalitats com ara el bisbe Ató de Vic o el bisbe Miró Bonfill de Girona segle X Els escolars, fins al segle XI, havien de conèixer, abans de l’…
Josep Perarnau i Espelt
Historiografia catalana
Cristianisme
Teòleg i historiador.
S’ordenà a Barcelona i estudià teologia a Salamanca, Roma i Múnic Ha estat professor de teologia als seminaris de Sogorb i Castelló, i ho és a la Facultat de Teologia de Catalunya És doctor en teologia per la Facultat de Teologia de Catalunya, de la qual fou professor des del 1968 Essent consultor del bisbe Pont i Gol, llavors a Sogorb-Castelló, assistí al concili II del Vaticà 1962-65 i inicià una edició crítica en català dels documents conciliars, d’una gran riquesa documental Fou fundador de l’Associació de Teòlegs Catalans És director 1974 de la collecció Studia, Textus Subsidia , de la…
, ,
summa
Filosofia
Cristianisme
Denominació genèrica que, referida a l’edat mitjana i a l’escolàstica, designa tant una col·lecció de sentències rigorosament ordenades (summa de sentències) com, posteriorment i sobretot, un tractat complet —estructurat segons l’esquema de les disputations— de filosofia o teologia (summa filosòfica o summa teològica).
Són autors de summes de sentències —també anomenats sentenciaris —, entre altres, Hug de Sant Víctor, Alexandre de Hales i, el més destacat, Pere Llombard, dit magister sententiarum Entre els autors del segon tipus de summes —coneguts també com a summistes — destaquen RGrosseteste, amb la seva Summa philosophiae , i, sobretot, Tomàs d’Aquino, amb la Summa contra gentiles i la monumental Summa theologica , dividida en tres parts la segona de les quals té, així mateix, dues parts i integrada per un seguit de qüestions , cadascuna de les quals consta de diversos articles
arquebisbat de Barcelona
Aquebisbat de Barcelona
© fototeca.cat
Cristianisme
Bisbat
Història
Demarcació de l’Església catòlica que té per capital la ciutat de Barcelona.
Bisbat fins el 1964, fou erigida per la butlla Laeta animo en arquebisbat sense sufragànies, subjecte directament a la Seu Apostòlica L’arquebisbe continua assistint, però, a les reunions episcopals de la província eclesiàstica Tarraconense El 1118 els termes del bisbat, reflex d’un estat molt anterior, seguien al nord la línia que va des de Caldetes fins a Sant Marçal de Montseny —sensiblement la mateixa que separava els comtats de Barcelona i de Girona— a l’interior, la de Sant Marçal a la Brufaganya, passant per les línies de crestes de Sant Llorenç del Munt i de Montserrat —el límit,…