Resultats de la cerca

Rector de la Thomas-Schule a Leipzig i secretari de LGegner Eck, intervingué en la disputa amb Luter 1519, que el guanyà a la causa de la Reforma, la qual difongué a Prússia Predicador i exegeta, és també autor d’himnes sagrats

Monjo de Saint-Germain d’Auxerre, en dirigí l’escola ~876 Deixeble de John Scott i de Llop de Ferrières, ensenyà teologia a Reims i a París i comentà els principals teòlegs i poetes del seu temps, sobretot Boeci Com a exegeta és conegut per l' Expositio super Genesim , les Enarrationes in psalmos , els comentaris als profetes menors, al Càntic, a les Epístoles de sant Pau i a l’Apocalipsi La seva Expositio de celebratione missae fou atribuïda a Alcuí

Bisbe de Poitiers ~353, fou desterrat pel sínode arià de Besiers a Frígia 356-360, on conegué la teologia oriental, compongué el llarg tractat De trinitate i prengué part activa en la lluita pronicena és el representant principal, a Occident, de la teologia nicena Fou mestre de sant Martí de Tours Escriptor polemista, exegeta i poeta, escriví un cèlebre tractat, De mysteriis , i compongué himnes litúrgics n'és l’autor més antic conegut, en llatí La seva festa se celebra el 13 de gener

Monjo de Montserrat Autor d’un diccionari hebraic i d’un tractat De divinis nominibus , deixà setze volums manuscrits de comentaris als llibres històrics i sapiencials de l’Antic Testament, dels quals només un, In Ecclesiasten commentarium cum concordia Vulgatae editionis et hebraici textus , arribà a imprimir-se Barcelona 1619

Vida i obra Descendent d’una família de mercaders eslaus o germànics installats a València al segle XV, es dedicà a la carrera eclesiàstica amb la finalitat d’ascendir socialment, tal com indiquen el seu viatge a Itàlia —el 1540 anà a Roma, on aconseguí càrrecs per designació pontifícia protonotari i predicador apostòlic—, o les dedicatòries dels seus llibres als arquebisbes de València Fou beneficiat de la seu valenciana des del 1528 i capellà de l’arquebisbe Erhard de la Marche, a qui dedicà el tractat Caerimoniae ad Missam València 1527 i un Iudicium in confessiones sacerdotum 1532  Des…

Arquebisbe de Magúncia, fou abans monjo, director de l’escola i abat de Fulda, càrrec que, pel fet d’ésser partidari de Lotari I, hagué de resignar Fou deixeble d’Alcuí i és considerat com l’home més erudit del segle IX Praeceptor Germaniae Però la seva erudició és típicament carolíngia, la pròpia d’un gran compilador, no gaire original Exegeta autor de nombrosos comentaris bíblics i prelat zelós, interessat per la formació del clergat De institutione clericorum , pel bon desplegament del culte compongué dos homiliaris, dos penitencials, un martirologi, etc i pel nivell…

Sacerdot a Antioquia, hi fundà una important escola teològica, on ensenyà una doctrina subordinacionista que sembla haver estat una de les fonts immediates de l’arianisme Gaudí d’una gran reputació, i morí màrtir La seva festa se celebra el 7 de gener

Un dels promotors del Modernisme, la seva actitud independent li valgué la pèrdua de la càtedra a l’Institut Catholique 1893 i l’excomunió 1908 Els seus estudis bíblics l’assenyalaren com un dels exegetes més capaços del seu temps Amb L’Évangile et l’Église esbossà una nova apologètica del catolicisme, que, tot i l’entusiasme provocat, fou condemnada D’aquí arrencà una actitud més polèmica Religion d’Israël 1901, Les Évangiles Synoptiques 1907-09 Un cop excomunicat, es dedicà a la problemàtica de la religió, i radicalitzà la seva visió del cristianisme La naissance du Christianisme 1933, La…

És considerat per molts com el de major significació de l’època prenicena o de la patrística en general Deixeble i successor de Climent d’Alexandria en la direcció de l’ escola cristiana d’Alexandria , a causa de dificultats amb el seu bisbe originades per la predicació només era llec quan Orígenes començà a predicar i per l’ordenació presbiteral conferida per altres prelats, s’establí a Cesarea de Palestina, on fundà una nova didascàlia D’ideologia bàsicament neoplatònica era deixeble d’Ammoni Saccas, l’eruditíssim i crític Orígenes aprofità per a la teologia cristiana n’és el primer…

El seu nom, a les fonts hebrees, és Iṣḥaq ben Moše ha-Leví, i en batejar-se, el 1392, prengué el d’Honorat de Bonafè, però signà els escrits en hebreu amb el pseudònim acròstic  Efodi Es dedicà preferentment al préstec de diners i feu estades a Girona i a Barcelona El 1392, nomenat metge reial, el rei Joan el recomanà als cònsols de Perpinyà perquè l’aconductessin Després de batejat publicà dos escrits anticristians una famosa carta satírica i el llibre Kelimat ha-Goyyim ‘Confusió dels cristians’, que és un atac al cristianisme en forma criticohistòrica El 1404 acabà la seva gramàtica hebrea…