Resultats de la cerca
Es mostren 70 resultats
litúrgia celestial
Cristianisme
Expressió que designa la lloança eterna, d’acord amb la visió del llibre de l’Apocalipsi.
En la tradició bizantina, aquesta expressió com també la de “divina litúrgia” és molt corrent, per tal com la celebració litúrgica és vista sempre com una imatge de la del cel, i apareix com a tema iconogràfic en la decoració de les esglésies, normalment la cúpula
tradició
Cristianisme
Material transmès que l’Església accepta com a expressió genuïna de la fe i que constitueix el dipòsit de la fe
.
Afirmada la seva validesa per l’Església antiga —Ireneu, Tertullià, Agustí, etc, hi fonamentaren llurs arguments contra els heretges—, la seva definició clàssica prové de Vicenç de Lerins “En l’Església catòlica cal retenir allò que ha estat cregut arreu, sempre i per tothom" Per a poder-hi distingir què cal acceptar com a expressió genuïna de la revelació, la teologia parla d’una tradició divinoapostòlica , el contingut de la qual es basa en el testimoniatge dels apòstols, i d’una tradició eclesiàstica , formada per tots els elements introduïts després de l’era apostòlica Quant a la seva…
fracció del pa
Cristianisme
Expressió que significa la celebració de l’eucaristia.
Apareix en el Nou Testament i en la tradició patrística i litúrgica més antiga
Eugeni Cortade
Historiografia catalana
Literatura catalana
Cristianisme
Escriptor i prevere, d’expressió catalana i francesa.
Ordenat sacerdot el 1956, exercí de professor al petit seminari i fou rector de quatre parròquies del Riberal rossellonès Baó, Vilanova, Cornellà i Pesillà, on acabà el ministeri Es donà a conèixer amb una petita guia històrica sobre Cotlliure el 1953, i esdevingué conservador delegat a les Antiguitats i Objectes d’Art dels Pirineus Orientals Mantenidor dels Jocs Florals de la Ginesta d’Or i del Felibritge, fou membre fundador del Grup Rossellonès d’Estudis Catalans GREC i de l’ Institut Rossellonès d’Estudis Catalans IREC Animador del butlletí Société agricole, scientifique et littéraire…
, ,
cos místic
Cristianisme
Imatge que expressa, en teologia, la interrelació vital entre Crist i l’Església.
Recollint la figura de cos, Sant Pau subratlla la unitat de l’Església en Crist efectuada significativament en l’eucaristia i, alhora, la diversitat entre els membres i entre les diferents comunitats A l’edat mitjana, l’expressió fou aplicada primerament a l’eucaristia, en oposició al cos sensiblement perceptible Les controvèrsies sobre la presència real feren que hom transposés l’expressió a l’Església, donant-li, però, un sentit contrareformista unilateralment jeràrquic i societari Al s XIX hom en revalorà el sentit vital, interior i mistèric, però no tingué èxit, al concili I del Vaticà,…
germà separat
Cristianisme
Entre els catòlics, cristià que no pertany a l’Església catòlica.
Aquesta expressió fou encunyada a partir del moviment ecumènic
unió hipostàtica
Cristianisme
Unió substancial de les natures divina i humana en la persona de Jesucrist.
El concepte fou proposat per Ciril d’Alexandria i definit, com a expressió del contingut revelat, pel concili de Calcedònia 451
dona
Cristianisme
Senyora.
Actualment apareix en l’expressió Nostra Dona , amb què hom invoca la Mare de Déu Nostra Dona del Carme, de Montserrat, etc
dipòsit de la fe
Cristianisme
Fórmula consagrada pel concili I del Vaticà que designa el conjunt de veritats revelades confiades a l’Església catòlica per tal que les guardi i transmeti inalterables.
Aquesta expressió, de ressò estaticista, ha estat oblidada per la moderna teologia a partir d’una concepció més dinàmica de la fe i del dogma
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- Pàgina següent
- Última pàgina