Resultats de la cerca

Franciscà 1569 i sacerdot 1576, se n'anà a Tucumán 1589, on actuà com a doctriner Recorregué gran part de l’Amèrica del Sud com a missioner i finalment 1605 s’installà a Lima Home virtuós i infatigable missioner, fou canonitzat el 1726

La reforma del concili II del Vaticà ha fet desaparèixer reminiscències de l’antic ritu l'oblada, el pa o les coques que, un cop beneïts, hom repartia entre els fidels, candeles a la missa de difunts i, finalment, l’estipendi de la missa

Anà a la cort carolíngia dues vegades per obtenir-ne preceptes de Carles el Simple 916 i de Lluís d’Ultramar 948 pretenia la possessió de Rodes, però finalment la cedí a Tassi, fundador del monestir de Sant Pere de Rodes, a canvi d’altres béns

Posteriorment aquests cristians adoptaren també el ritu bizantí de la capital imperial, de primer en llengua siríaca a Síria i a Palestina, posteriorment en grec i, finalment, en bona part, en àrab Generalment hom reserva el nom melquita per als catòlics d’aquesta tradició, més que no pas per als ortodoxos

Elegit contra la voluntat de l’emperador Lluís II, que volia promoure al papat el bibliotecari Anastasi, fou empresonat Restablert pel clericat romà i reconegut finalment per l’emperador, defensà els drets episcopals davant les intromissions dels senyors feudals i tingué cura de l’obra missionera a les illes Britàniques

Els himnaris més primitius, i molts de tardans, porten els texts sense les melodies com el manuscrit 11 de la catedral de Lleida, del s XII després n'aparegueren amb notació diastemàtica, i finalment amb neumes sencers És notable l’himnari conservat a la catedral d’Osca potser de Sant Joan de la Penya, ~1100

Intentà la transformació del moviment de Cercles Obrers Catòlics en un sindicalisme aconfessional, independent respecte a la patronal i d’exclusiva reivindicació professional Aconseguí la creació d’una Confederación de Sindicatos Católicos Libres 1916-21, que finalment s’uní als Sindicats Lliures de Ramon Sales A Madrid, amb el PGerard, edità La Voz del Trabajo i El Sindicalista Libre

Essent ardiaca de Lleida fou presentat per a la seu tarragonina per Carles III, l’arxiduc d’Àustria, i nomenat per Climent XI, però no pogué assumir el càrrec fins el 1713 bandejat per Felip V, passà a Vilanova i la Geltrú, a Mallorca i, finalment, a Gènova Climent XI li mantingué el títol malgrat l’oposició del rei

Successor de Joan XIX, que era oncle seu, pertanyia a la família comtal de Tuscolo, que donà set papes i que afavoria la influència imperial sobre el pontificat A vint anys, amb suborn, fou elegit papa 1032 A causa de la seva vida dissoluta fou expulsat de Roma Finalment, es retirà al monestir de Grottaferrata 1046, on morí

D’una família sacerdotal resident prop de Jerusalem, encara jove se sentí cridat al ministeri profètic, l’any 13 del regnat de Josies 627 aC La seva activitat profètica durà fins després de la destrucció de Jerusalem 586 aC Sovint malvist, perseguit i amenaçat de mort, fou obligat finalment a emigrar a Egipte, on degué morir