Resultats de la cerca
Es mostren 29 resultats
esglésies luteranes
Cristianisme
Conjunt d’organitzacions eclesials sorgides de la Reforma i que segueixen el luteranisme.
Totes elles formen, des del 1947, la Confederació Luterana Mundial
Ezequiel
Judaisme
Cristianisme
Sacerdot i profeta major d’Israel.
Les seves profecies formen el nucli original del llibre bíblic homònim Profetitzà a Jerusalem i, després de la seva deportació 597 aC, a Babilònia
memento
Cristianisme
Part del cànon de la missa en què hom fa commemoració dels fidels vius i dels fidels morts.
Ambdues commemoracions, separades per la consagració, en el cànon romà tradicional, formen una sola pregària en les anàfores orientals i en les modernes pregàries eucarístiques del ritu romà
Bernadí de Siena
Cristianisme
Franciscà i predicador italià.
La seva tasca se centrà a difondre la devoció i el monograma del nom de Jesús divulgat a Catalunya per fra Mateu d’Agrigent Els seus sermons marians formen una completa mariologia Fou canonitzat el 1450 La seva festa se celebra el 20 de maig
col·legi episcopal
Cristianisme
El conjunt de tots els bisbes en comunió amb el papa.
És continuació, segons el concili II del Vaticà, del collegi apostòlic i, doncs, posseix en relació amb l’Església la mateixa missió pastoral, obligacions i drets potestat plena i suprema que aquest Una de les seves manifestacions és el concili , però els bisbes distribuïts per tot el món també formen collegi collegialitat
olivetà | olivetana
Cristianisme
Membre de la congregació monàstica que prengué origen al monestir de Monte Oliveto, situat al SE de Siena (Itàlia).
Basada en la regla benedictina, aquesta congregació fou fundada el 1313 per Bernardo Tolomei i confirmada per Climent VI Exercí una gran influència en els monestirs del s XIV, fins al punt que els olivetans foren invitats a Montecassino i a Subiaco per fer-hi reflorir l’observança regular Actualment els monestirs olivetans formen part de la confederació benedictina
presbiteri
Cristianisme
Conjunt de tots els preveres d’una església presidits pel bisbe.
Les esglésies cristianes del s I eren regides de diferents maneres les judeocristianes, sobretot, continuaren amb el sistema presbiteral propi d’Israel, on els preveres o ancians ancià tenien el govern polític i religiós de les comunitats sanedrí Al s II s’imposà la forma monàrquica el bisbe, per poder atendre les comunitats extraurbanes parròquia, ordenà collaboradors, anomenats també preveres, donant origen al presbiteri diocesà Totalment subordinat a l’episcopat, l’orde dels preveres esdevingué un estament de segon grau El concili II del Vaticà rehabilità, amb nova visió pastoral, el…
prosa
Música
Cristianisme
Cant litúrgic rimat que hom executava generalment després de l’al·leluia de la missa i de la capítula de vespres.
Originàriament era un text, a manera de trop, adaptat a una vocalització d’un cant litúrgic, però al s X, en el cercle musical creat entorn del monestir de Sant Marçal de Llemotges, ja designa el text extens i vagament rimat que hom cantava després de l’alleluia de la missa Al s XII aquesta mena de texts adquiriren la forma de veritables poemes litúrgics Se n'han conservat uns cinc mil, la gran majoria anònims Conreats a Catalunya des del s XI, formen part dels tropers-prosers proser En els manuscrits litúrgics germànics, hom els anomena seqüència La reforma de Pius V 1568 només…
llibre de visita
Cristianisme
Manual on es feien constar els resultats de les visites pastorals per tal de deixar constància de l’estat de la parròquia i portar-ne un control posterior.
Aquestes anotacions formen unes grans sèries de llibres iniciades al s XIV Barcelona, 1303 Girona, 1314 Vic, 1330 Urgell, 1312-1314, plec a l’arxiu de Vic Mallorca, 1564, etc, importantíssimes tant per al coneixement de la història religiosa com per a la demografia, l’art, l’economia, la sociologia, els costums, l’onomàstica, etc, dels Països Catalans La majoria de registres són redactats en llengua catalana, que substituí la llatina, i donà pas a la castellana s XIX Parallelament amb els llibres episcopals, es redactaren a partir dels s XVI i XVII a cada parròquia els…