Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
clergue regular
Cristianisme
Membre de diverses corporacions clericals, que en professa els vots religiosos i viu en comunitat, compromès espiritualment en un treball pastoral conjunt.
Institució sorgida al s XVI a Itàlia, s’hi destaquen els teatins teatí, els Clergues Regulars del Bon Jesús , fundats a Ravenna el 1526, i els Clergues Regulars de Sant Pau , fundats per Sant Antoni Maria Zaccaria el 1530 barnabita La corporació més nombrosa i important ha estat la Companyia de Jesús jesuïta Tot i que des del s XVII no han estat oficialment reconegudes noves institucions de clergues regulars, l’esperit i fins i tot el nom d’aquestes ha estat adoptat per moltes altres corporacions religioses
concepcionista
Cristianisme
Membre de la congregació religiosa femenina consagrada a honorar la Immaculada Concepció de Maria, fundada el 1484 a Toledo per Beatriz de Silva i posada sota la protecció i l’obediència dels franciscans.
Als Països Catalans n'han estat fundats els convents de Sineu 1583, Tortosa 1644, Maó 1651 i Benicarló 1886
agonitzant
Cristianisme
Religiós que té per missió d’auxiliar els moribunds.
Hi ha diversos instituts fundats dins l’Església Catòlica amb aquesta finalitat El més antic sembla ésser el format pels Germans de la Mort, fundat al començament del s XIII a Hongria, a Àustria i a Polònia al final del mateix segle adoptaren la regla augustiniana i s’escamparen arreu d’Europa
basilià | basiliana
Cristianisme
Monjo que segueix la regla de sant Basili.
La denominació fou establerta per la cúria romana a l’època medieval per designar els monjos grecs de la Itàlia meridional que observaven les Ascètiques de sant Basili Gregori XIII constituí l’orde basilià d’Itàlia i d’Espanya 1597 a l’estil dels ordes monàstics occidentals el d’Espanya desaparegué el 1855, i era totalment llatí Els basilians de Grottaferrata conserven l’antiga tradició monàstica bizantina a Itàlia, i que, després d’una etapa llatinitzadora durant el s XVIII, l’any 1880 recuperaren totalment el ritu oriental per tal de dedicar especial atenció als fidels italoalbanesos Tenen…
ermità agustí recol·lecte
Cristianisme
Membre d’un orde religiós sorgit com a reforma de la congregació dels ermitans de sant Agustí, a la província de Castella, presidida aleshores per fra Luis de León (1537-91).
El primer convent fou a Talavera de la Reina i l’orde dedicà atenció especial a les missions de l’extrem orient, a petició de Felip III d’Espanya, a partir del 1605 La desamortització del 1835 provocà quasi la seva desaparició a Espanya, quan la independència sud-americana havia ja posat en perill la província de Colòmbia Restaurats després, el 1912, Pius X els concedí l’estatut d’orde totalment independent dels ermitans de sant Agustí Els primers convents femenins d’aquesta branca reformada foren fundats a Madrid 1589 per Alfonso Orozco, i a Eibar 1603 per Agustín Antolínez Als…
terciari regular
Cristianisme
Membre d’un tercer orde regular, generalment institut religiós, que es beneficia dels seus privilegis i en segueix la regla.
Els terciaris regulars han tingut un gran desplegament als Països Catalans sobretot a partir del renovellament religiós del s XIX Destaquen les terciàries carmelitanes de la Caritat carmelitana de la caritat i les dominicanes de l’Anunciata dominicana de l’Anunciata, fundades a Vic el 1826 i el 1856, respectivament les caputxines terciàries de la Mare del Diví Pastor caputxina terciària de la Mare del Diví Pastor, fundades a Ripoll el 1850 les carmelitanes terciàries teresianes de Sant Josep carmelitana teresa de Sant Josep, fundades a Barcelona el 1878 les caputxines terciaries de la Sagrada…
camil | camil·la
Cristianisme
Nom popular de cadascun dels clergues regulars de l’orde dels Servents dels Malalts.
Fundat a Roma per Camillo de Lellis 1584 i confirmat per Sixt V el 1586, fou elevat per Gregori XIV a la categoria d’orde religiós 1591 Li foren dispensats els privilegis dels ordes mendicants D’Itàlia passà a la resta d’Europa, i des de la península Ibèrica s’estengué a Amèrica Des del s XVIII sorgiren diverses branques femenines El convent dels camils de Barcelona 1662 fou el primer dels fundats als Països Catalans, seguit del de València el 1765 Exclaustrats el 1835, el primer convent restaurat a l’Estat espanyol fou el noviciat de València, installat el 1893 per camils…
claretià
Cristianisme
Membre de l’institut religiós anomenat oficialment Congregació de Missioners Fills de l’Immaculat Cor de Maria o Missioners Claretians, fundat a Vic per Antoni Maria Claret i Clarà el 1849.
Els missioners claretians, fundats durant la supressió dels ordes religiosos, es dedicaren primerament a la predicació popular a Catalunya, però aviat anaren acceptant d’altres tasques ensenyament, missions entre infidels, parròquies, premsa, hospitals, seminaris Etapes importants han estat l’aprovació civil de la congregació 1859, l’aprovació pontifícia 1860, l’aprovació definitiva de les constitucions 1870, la primera fundació en terres no catalanes Segòvia, el 1861, la primera fundació americana Xile, el 1870, l’anada a les missions de Fernando Poo 1883 i de la Xina 1929 Hi ha…
carmelità descalç
L’antic convent de la Mare de Déu de Gràcia, dels carmelitans , conegut popularment pels Josepets, a Barcelona (s XVII)
© Fototeca.cat
Cristianisme
Membre de la branca de l’ordre carmelità sorgida a partir de la reforma duta a terme per Teresa d’Àvila i Juan de la Cruz a partir del 1562, tant en els convents femenins com masculins.
Malgrat l’oposició molt dura d’amplis sectors, els convents reformats, protegits per Felip II d’Espanya, formaren una província separada el 1580, i el 1593 en fou aprovada la independència total L’orde es dividí aviat en dues congregacions la d’Espanya, o de Sant Josep, i la d’Itàlia, o de Sant Elies, que es fusionaren el 1875 amb motiu de la restauració de l’orde La d’Itàlia comprenia els nombrosos convents fundats per tot Europa Els carmelitans descalços establiren la casa mare al mont Carmel al s XVIII, i han tingut també activitat missionera La primera fundació catalana fou deguda al…
mínim
Cristianisme
Membre del Sagrat Orde dels Mínims (OM), orde mendicant, fundat a Paola, Cosenza (Itàlia) el 1435 per sant Francesc de Paula.
Es caracteritza per l’austeritat vot de vida quaresmal perpètua dins el convent i fora del convent, l’apostolat de l’oració, la predicació i l’ensenyament allò que hom anomena vida mixta S'estengué molt ràpidament per Itàlia, Occitània, França i Alemanya L’aragonès Bernat de Boïl, abans ermità i superior dels ermitans de Montserrat, introduí, a partir del 1493, l’orde a la corona catalanoaragonesa El 1507, en morir, ja havia fundat quatre convents Als segles XVI i XVII foren fundats als Països Catalans 23 convents, repartits en les províncies de Barcelona, València i Mallorca El…