Resultats de la cerca
Es mostren 105 resultats
gràcia
Cristianisme
Do gratuït, lliure i personal de Déu a l’home, pel qual, a aquest, li és ofert de participar de la vida divina.
Per una coincidència significativa, la paraula hebrea i la grega, traduïdes al llatí per gratia , designen la font del do i l’efecte del do El Nou Testament utilitza la paraula gràcia per a caracteritzar l’aliança instaurada per Jesucrist, en oposició a l’antiga aliança, regida per la llei En aquest context, la gràcia és el do de Déu que enclou tots els altres és el do del seu Fill encarnat en l’Esperit Constitutivament, l’home està obert al do de Déu, però pot refusar-lo Així, la gràcia suposa per part de l’home un “sí” al do, que, com a tal, li és indegut i en aquest sentit hom l’anomena…
Gracià
Cristianisme
Monjo camaldulenc i canonista.
Compilador del Decret , és considerat l’iniciador del dret canònic Fou designat arreu com el Magister
gràcia santificant
Cristianisme
Qualitat permanent i sobrenatural, infosa per Déu en l’ànima al moment de la justificació, que la renova i santifica interiorment, fent-la passar de l’estat de pecat al de gràcia, mitjançant la participació a la natura divina.
És anomenada també gràcia habitual
gràcia original
Cristianisme
Gràcia pròpia de l’home en l’estat original, amb anterioritat al pecat original.
gràcia còngrua
Cristianisme
Gràcia eficaç pel sol fet que és proporcionada exactament a les disposicions i circumstàncies del qui la rep.
gràcia d’estat
Cristianisme
Gràcia adequada a l’estat o al càrrec d’una persona i a les responsabilitats que en deriven.
Jaume Clotet i Fabrés
Cristianisme
Claretià.
Es formà al seminari de Vic i fou ordenat sacerdot a Roma el 1842 Amb Antoni Maria Claret fundà la Congregació de Missioners Fills de l’Immaculat Cor de Maria Fou superior de la Casa Missió de Vic 1861 i secretari general 1888-95 Publicà Catecismo de los mudos 1870 i una biografia d’Antoni Maria Claret 1882
mèrit
Cristianisme
Qualitat de les obres de l’home justificat per la gràcia i acomplertes lliurement.
El concepte de mèrit és implícit en el Nou Testament per tal com aquest afirma que el Déu just dóna la vida eterna en virtut del mereixement de les bones obres De tota manera, les obres del cristià, manifestació de la participació de la vida divina que l’Esperit Sant atorga als creients, no se situen al costat i com independentment de la mateixa gràcia de Déu ni garanteixen la possessió de la vida eterna com a quelcom exigit per l’home La Reforma, més atenta a la gratuïtat de la gràcia, només reconeix mèrit a l’obra redemptora de Crist