Resultats de la cerca

Semblant al palli llatí, però de proporcions més grans, sembla derivar del gran hàbit i petit hàbit dels monjos orientals

El 1729 esdevingué membre de l’Acadèmia de Bones Lletres Exercí el ministeri a les Filipines Passà després a Tonquín Fet captiu i empresonat, fou decapitat El 1906 Pius X el beatificà, juntament amb altres companys

Vestí a València l’hàbit observant fundà diversos convents i fou vicari general de l’orde 1622 a la monarquia hispànica El 1625 entrà a la cartoixa de Valldemossa Els seus sermons sobre Ramon Llull, Catalina Tomàs i Cabrit i Bassa foren publicats el 1624

Prengué l’hàbit franciscà el 1875 i fou destinat a les missions del Marroc, de les quals arribà a ésser prefecte 1896 promogué la fundació d’escoles i de temples El 1908 fou nomenat vicari apostòlic del Marroc i bisbe de Fessea, i el 1923, arquebisbe titular de Pompeiòpolis

Frare menor observant, obtingué 1525 de Climent VII el privilegi de vestir hàbit amb caputxa d’on ve que els seus seguidors rebessin el nom de caputxins, de predicar arreu, d’observar estrictament la regla franciscana i de viure en una pobresa integral Elegit vicari general 1529 i no havent estat la seva intenció de fundar cap nou orde, reprengué la predicació ambulant i tornà amb els observants

Treballà com a periodista en L’Univers fins l’any 1861, que rebé l’hàbit dels augustinians assumpcionistes Consiliari dels voluntaris de Nimes en la defensa de Roma, al seu retorn collaborà en l’organització de la Union des Oeuvres Ouvrières Catholiques Fundador de la revista mensual La Croix 1880, que el 1883 es convertí en diari, el 1899 fou retirat de la seva direcció i s’hagué d’exiliar Pogué tornar el 1906

Prengué l’hàbit dominicà al convent de Llombai 1582 Professor de filosofia i teologia en diversos convents de l’orde Residí a Roma 1600-08, regressà a València el 1608 És autor de les notes als vuit primers volums dels Annales ecclesiastici de Cesare Baronio Li fou encomanada la correcció del missal i breviari dominicans 1601 Autor d’algunes obres de teologia i de Sagrada Escriptura, ho és també dels Annalium sacri ordinis praedicatorum, centuria prima , obra impresa a Nàpols el 1628

Prengué l’hàbit dominicà al convent de Santa Caterina de Barcelona 1494, d’on fou professor 1502-03 El 1505 fou assignat al convent de Puigcerdà per a ensenyar-hi teologia Estudià a Pavia 1507 i a París, on rebé el títol de mestre en teologia 1511 Destinat a la ciutat de Mallorca 1512, el 1513 fou elegit prior del convent de Barcelona i el 1523 fou assignat com a professor de teologia al de València Publicà uns comentaris a les Opera logicalia de Tomàs d’Aquino Isagoge ad categorias Aristotelis atque peryarmenias Barcelona, 1514

Jesuïta 1571, fou enviat a Goa, on fou ordenat de sacerdot 1578, i més tard 1582 a Macau Amb Ruggeri estudià el xinès i penetrà fins a Pequín 1601 Amb hàbit de bonze, es presentà com a savi i introduí a la Xina, al costat de la cultura científica occidental matemàtiques, atles geogràfics, astronomia, etc, llibres de filosofia i de teologia, inaugurant una forma de cristianisme adaptat a la cultura xinesa qüestió dels ritus xinesos i malabars Les seves obres —veritable monografia sobre la Xina del segle XVI—, amb el títol Fonti Ricciane , han estat aplegades

Ja gran prengué l’hàbit trinitari a València 1586, on professà el 1587 Fou predicador d’Oriola 1592 i lector de filosofia a València 1601 i el 1603 fou nome- nat ministre del convent de Vinganya, de Seròs Segrià Sant Miquel dels Sants, que el conegué a Barcelona el 1603, diu que arribà a la perfecta tranquillitat de l’ànima i a l’oblit de les criatures, els sentits i les potències Un cop mort, el provincial de l’orde manà fer un informe sobre la seva vida i virtuts 1603-06, que es guardava al convent de València