Resultats de la cerca

En el ritu hispànic existeixen oracionals festius, que contenen tots els texts necessaris per a les celebracions del propi de l’any litúrgic i del santoral, i oracionals salmogràfics, formats només amb les collectes de l’ofici ferial L’oracional festiu hispànic més antic conservat és el manuscrit de Verona, de contingut toledà, però copiat per a ús de la seu de Tarragona vers el 700, i probablement endut a Itàlia per l’arquebisbe Pròsper i la seva clerecia en fugir de la invasió sarraïna L’oracional català de ritu romanofranc més antic és el manuscrit de Vic, de…

Tècnicament, ha d’ésser anomenada més pròpiament litúrgia hispànica , perquè els termes visigòtica i mossàrab més aviat indiquen etapes de la seva formació i persistència En el conjunt de les litúrgies cristianes occidentals, tot i presentar la seva originalitat, és molt propera als ritus gallicans i cèltics Probablement cal posar l’origen dels seus esquemes de celebració de la missa i de l’ofici, i fins i tot d’alguns dels seus texts, en la seu de Milà, a la segona meitat del segle IV, quan aquesta ciutat esdevingué residència imperial Molts dels seus texts potser també depenen de les…

Senyor de Sint Aldegonde Estudià amb Calví a Ginebra, on s’avivà el seu odi contra el domini hispànic a la seva pàtria i collaborà amb Guillem d’Orange en pro de la llibertat i de la Reforma La seva obra literària cabdal és una traducció dels Salms 1580

Fill illegítim de Diego Fernández de Córdoba y Hurtado de Mendoza, tercer comte de Cabra Assistí al concili de Trento 1562-63, on fou cap del grup curialista hispànic enfront de l’arquebisbe de Granada Pedro Guerrero Sufragà les obres d’una de les capelles de la catedral de Tortosa

Es formà a Bolonya, on ocupà el rectorat del collegi hispànic de Sant Climent Home de confiança de Felip II, que acompanyà a Anglaterra el 1554, fou diverses vegades visitador reial de Sicília, la qual cosa li costà un judici inquisitorial El 1561 fou nomenat bisbe de Mallorca, on volgué implantar la reforma tridentina de manera enèrgica Presentat el 1572 per a la seu d’Osca

De vegades porta texts hagiogràfics de sants no màrtirs, i quan aquests són molt nombrosos s’anomena llegender del santoral Correspon al sinaxari grec El primer passioner conegut és del final del segle VII, i els més antics de tipus hispànic són del segle X No es conserven passioners catalans íntegres, però els nombrosos fragments fins ara identificats, probablement permetran de refer-ne el contingut

L’ortodòxia del seu llenguatge influí en cercles femenins i sabé guanyar-se alguns bisbes i molts de clergues, i ell mateix arribà a bisbe d’Àvila Idaci, bisbe d’Emèrita, obtingué un decret condemnatori de Gracià 381 i més tard 384 un altre donat per l’usurpador Màxim, i que, finalment, fos declarat heretge pel sínode de Bordeus Malgrat el recurs a la cort imperial, fou condemnat a mort i, amb sis altres companys més, executat Hom el considera una figura representativa de l’ambient hispànic de l’època

Beneficiat de la seu de Mallorca 1533 Fou preceptor, a Borgonya, dels fills dels senyors de Baume, un dels quals el feu vicari general de Besançon en ser-ne nomenat arquebisbe És autor dels manuals de retòrica Progymnasmata Rhetorica Basilea 1550-51, Praeparatio graeca Basilea 1553 i De oratione libri septem Basilea 1558, el capítol sobre poesia del qual constitueix el primer text de teoria poètica de l’humanisme hispànic que pren com a base la Poètica d’Aristòtil Mantingué correspondència amb Erasme, Pierre de la Ramée i altres filòsofs

Treballà per la prossecució del concili tridentí i figurà entre els primers executors del concili Dirigí la Contrareforma a Suïssa i reformà la seva diòcesi fundant collegis i seminaris Ordenà la creació de les primeres escoles parroquials d’Europa Malgrat la seva actitud de severitat i d’austeritat, fou molt popular, particularment després de la pesta del 1576 En diverses ocasions topà amb el virrei hispànic Escriví nombrosos sermons i instruccions Fou canonitzat el 1610, i és venerat als Països Catalans La seva festa se celebra el 4 de novembre

Bisbe d’Arràs 1540, fou el portantveus de Carles V al concili de Trento i contribuí a la negociació de la pau d'Augsburg entre l’emperador i els prínceps protestants 1555 Al servei de Felip II, intervingué en les conferències de Marcoing i de Cercamps 1558, que prepararen el tractat de Cateau-Cambrésis Nomenat arquebisbe de Malines 1560 i cardenal mentre actuava com a governador de Flandes, la seva intransigència religiosa provocà la indignació popular Enviat a Roma, fou virrei de Nàpols 1571-75 De retorn a Madrid 1579, presidí el Consejo Supremo de Italia, contribuí a l’annexió de Portugal…