Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
voluntat salvífica universal
Cristianisme
Afirmació teològica segons la qual Déu vol que tots els homes se salvin.
Precedeix qualsevol interpretació restrictiva o quantitativa de l’axioma “fora de l’Església no hi ha salvació”, i significa que tot home que s’obre a Déu i als altres és salvat per Jesucrist, independentment del fet que en tingui o no una clara consciència, i no pas al marge de la seva religió o ideologia, sinó a través d’elles
mèrit
Cristianisme
Qualitat de les obres de l’home justificat per la gràcia i acomplertes lliurement.
El concepte de mèrit és implícit en el Nou Testament per tal com aquest afirma que el Déu just dóna la vida eterna en virtut del mereixement de les bones obres De tota manera, les obres del cristià, manifestació de la participació de la vida divina que l’Esperit Sant atorga als creients, no se situen al costat i com independentment de la mateixa gràcia de Déu ni garanteixen la possessió de la vida eterna com a quelcom exigit per l’home La Reforma, més atenta a la gratuïtat de la gràcia, només reconeix mèrit a l’obra redemptora de Crist
salvació
Filosofia
Religió
Cristianisme
Estat (conegut generalment com a ofert a l’home, bé que també com a assolible per aquest mateix) en què l’ésser humà —com a individu personal o com a col·lectivitat— ateny la seva plena identitat, alliberat del mal i molt sovint de la mateixa mort i com a transformat —en el món, més enllà d’aquest o juntament amb ell— en la seva pròpia realitat, d’una manera definitiva, sia actualment i de fet o en esperança.
La història comparada de les religions palesa la impossibilitat d’una definició unívoca i rígida de la idea de salvació Així, hom pot distingir, d’una banda, entre les religions anomenades cosmològiques en què és accentuat el caràcter naturalisticobiològic —fertilitat de la terra i del gènere humà, salut, felicitat sexual, etc — del contingut de la salvació, només indirectament o remotament vinculada al fet moral, les religions dites urbanes en què la moral —com a defensa de la societat— és fonament decisiu de la salvació, entesa com a ordre i…
teosofia
Filosofia
Cristianisme
Nom genèric donat a certes doctrines del Renaixement (filosofia natural de Paracels i mística de Böhme) i del Romanticisme (F.X.von Baader i el darrer Schelling), per tal com en aquestes el coneixement de Déu i de les forces espirituals que són ocultes al món és atès independentment de la revelació, la qual cosa comporta, alhora, un panteisme místico-naturalista o místico-racionalista que no sembla compatible amb la fe.