Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
Eulàlia de Mèrida
Cristianisme
Verge que sofrí el martiri al començament del segle IV a Mèrida, durant la persecució de Dioclecià.
Les actes autèntiques del martiri foren destruïdes ja antigament, però són conegudes gràcies als himnes de Prudenci, que s’hi inspirà abans no es perdessin jove de família noble, es declarà cristiana davant del pretor, el qual li féu donar turment a l’amfiteatre tallar els pits, lacerar la carn i aplicar-li teies enceses en morir, el seu cos, mig nu, fou cobert per la neu Més tardanes, dels segles VII, VIII i següents, hi ha unes altres actes del martiri, amb molts elements fantasiosos L’existència històrica d’Eulàlia de Mèrida és indiscutible Prudenci, Idaci, Agustí d’Hipona,…
Ian Richard Kyle Paisley

Ian Richard Kyle Paisley
Història
Cristianisme
Política
Polític i eclesiàstic nord-irlandès.
Pastor baptista 1946, l’any 1951 fundà l’Església Presbiteriana Lliure d’Irlanda del Nord, des de la qual llançà virulents atacs contra l'Església catòlica Diputat del Parlament britànic per la demarcació d'Antrim 1970-2010, fou el líder indiscutible del Democratic Unionist Party DUP, del qual fou cofundador el 1971, i també diputat al Parlament Europeu 1979 Encapçalà la defensa a ultrança del manteniment d’Irlanda del Nord dins del Regne Unit, i el 1985 criticà durament el govern britànic encapçalat per Margaret Thatcher per l'acord angloirlandès d'aquest any, que donava al…
Francesc Diago
Historiografia catalana
Cristianisme
Historiador.
Vida i obra Prengué l’hàbit dominicà a València el 1578, i arribà a ocupar diversos càrrecs dins l’orde, tant a Barcelona com a València —fou lector de teologia al convent de Santa Caterina de Barcelona i prior de Sant Onofre de València 1603—, per la qual cosa és un dels pocs historiadors del Barroc que ha deixat obra seva dedicada al Principat i al País Valencià Els seus interessos en matèria historiogràfica el portaren des d’allò més particular –l’orde dels dominicans– a allò més general –la història del regne valencià o de les terres catalanes– En aquest sentit, cal assenyalar que el 1599…
, ,
Higini Anglès i Pàmies
Música
Cristianisme
Historiografia catalana
Literatura catalana
Musicòleg, historiador i eclesiàstic.
Vida Estudià al seminari de Tarragona entre el 1900 i el 1912, d’on fou ordenat de sacerdot 1912 La publicació del motu proprio de Pius X i el Congrés de Música Sagrada, celebrats el mateix any de la seva ordenació, influïren poderosament sobre la seva vocació musical i religiosa Fixà la residència a Barcelona per poder ampliar els estudis musicals Tingué per mestres Josep M Cogul harmonia, Vicenç M Gibert contrapunt, fuga i orgue, Josep Barberà composició i Felip Pedrell musicologia Juntament amb Francesc de P Baldelló i Gregori M Sunyol, fundà l’Associació Gregorianista de Barcelona …
, , ,