Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
Alonso Carrillo de Acuña
Cristianisme
Eclesiàstic castellà.
Bisbe de Sigüenza 1436-46, arquebisbe de Toledo 1446-82 i membre del consell reial d’Enric IV de Castella Secundà l’acció, a Castella, de Joan II de Catalunya-Aragó Procurà d’impedir la intervenció d’Enric IV, proclamat rei dels catalans aixecats contra Joan II, i representà Castella en les converses preliminars de la sentència arbitral de Baiona 1463 Promogué la deposició del sobirà a Àvila i la proclamació com a rei de l’infant Alfons 1465 a la mort d’aquest 1468 seguí el partit de la infanta Isabel intervingué decisivament en la conclusió del seu matrimoni amb el príncep Ferran de…
Berenguer de Bellvís
Cristianisme
Bisbe de Vic (1298-1301).
Essent sagristà capitular de Vic fou tramès 1291 a cobrar el dot de la infanta Elionor, filla d’Eduard I d’Anglaterra, i per a acompanyar-la a Catalunya, on havia de casar-se amb Alfons II Nomenat bisbe de Vic, convocà capítol el 1299, en el qual hom determinà que el presbiterat fos condició per a obtenir canongies presbiterals Féu una compilació de les constitucions sinodals de la diòcesi
Urbà IV
Cristianisme
Nom que adoptà Jacques Pantaléon en ésser elegit papa (1261-64).
Ardiaca de Lieja 1240 i bisbe de Verdun 1253, fou patriarca llatí de Jerusalem 1255 El 1262 s’oposà al casament de l’infant Pere, fill de Jaume I de Catalunya-Aragó, amb Constança de Sicília, filla del rei Manfred i possible hereva, com en realitat ho fou, del regne de Sicília, i també volgué evitar el matrimoni entre la infanta Isabel, filla de Jaume I, i el príncep Felip l’Ardit
Vicent de Rocamora
Cristianisme
Frare dominicà.
Fou famós per la seva pietat i eloqüència, que li valgueren el càrrec de confessor de la infanta Maria, després emperadriu d’Àustria En 1643 aparegué com a estudiant de medicina a Amsterdam i adepte del judaisme amb el nom d’Isaac Exercí un paper preponderant en la comunitat sefardita d’aquella ciutat, en especial com a dirigent del cercle literari de l’Academia de los Sitibundos El seu fill, Šelomó, exercí de metge a Amsterdam
Lope Fernández de Luna
Cristianisme
Arquebisbe de Saragossa (1351-82).
De família noble, era clergue i porcioner de Toledo quan fou elegit bisbe de Vic i, el mateix any, de Saragossa S'esforçà a reformar l’arxidiòcesi celebrà quatre sínodes i un concili provincial Fou ambaixador davant del papa d’Avinyó i conseller de Pere III Participà en el tractat de pau de Deza 1361, i el 1373 fou àrbitre entre Enric de Castella i Pere III El 1375 anà a Castella per concertar el matrimoni del fill d’Enric amb la infanta Elionor Fou canceller de la corona catalanoaragonesa en 1375-78 El 1380 fou nomenat patriarca de Jerusalem Posseïa els llocs i castells de Borja, Mesoves,…
Antoni Rossell
Cristianisme
Abat de Poblet durant tres quadriennis (1660-64; 1668-72; 1677-80).
Essent monjo bosser féu refer l’antiga bosseria Durant els seus abadiats arribaren de Nàpols les restes d’Alfons el Magnànim 1671, del seu germà l’infant Pere i de la infanta Beatriu, reina d’Hongria També en aquest temps es refermaren l’amistat amb l’infant Pere Antoni d’Aragó, germà del duc de Sogorb i de Cardona, i la protecció d’aquest sobre Poblet féu refer el sepulcre familiar i llegà a Poblet la seva biblioteca de 4 322 volums i donà també moltes relíquies al monestir, per a les quals l’abat Rossell destinà una capella i féu fer un retaule Féu emprendre obres a la sagristia i féu…
Bartolomé Escobedo
Música
Cristianisme
Compositor i sacerdot castellà.
Fou cantor a la catedral de Salamanca abans d’esdevenir membre del cor papal a Roma, on estigué actiu entre el 1536 i el 1541 i entre el 1545 i el 1554 A la Capella Sixtina estigué en contacte amb Cristóbal de Morales i Juan Escribano Participà com a jutge en les disputes sobre els modes grecs que mantingueren Nicola Vicentino i Vicente Lusitano el 1551 Ocasionalment s’ocupà del magisteri de capella de la infanta Joana de Castella Es retirà i retornà a Castella el 1554 amb un benefici a la catedral de Segòvia La seva obra musical inclou dues misses, una de les quals a sis veus…
,
Pere Nicolau Factor i Estanya
Pintura
Literatura catalana
Cristianisme
Pintor i escriptor místic.
Franciscà observant 1537, exercí diversos càrrecs en convents del Regne de València 1538-82 i del Principat 1582-83 Per disposició de la infanta Anna, fou confessor a les Descalzas Reales, de Madrid Com a pintor fou probablement deixeble de Joan de Joanes Dominava el dibuix, però les seves obres tenen poc vigor i es ressenten d’una coloració agra el seu estil és exemple del manierisme local més fluix De la seva obra, molt dilatada, cal esmentar la Mare de Déu de la Llet Museu de Belles Arts de València, Sant Francesc, Santa Clara i Sant Bernadí Descalzas Reales, de Madrid, els més…
,
Ramon Ferrer
Historiografia
Cristianisme
Eclesiàstic, historiador i prosista.
Vida i obra Estudià gramàtica, retòrica i filosofia al Seminari Conciliar de Barcelona El 1801 entrà a la congregació de l’Oratori de Sant Felip Neri Decidit opositor a la dominació francesa, el 1814, a la fi de l’ocupació, el baró d’Habert l’expulsà de Barcelona El 1821 morí exercint el ministeri sacerdotal, víctima de la febre groga És autor del dietari Barcelona cautiva, ó sea, Diario exacto de lo ocurrido en la misma ciudad mientras la oprimieron los franceses, esto es desde el 13 de febrero de 1808 hasta el 28 de mayo de 1814 acompaña a los principios de cada mes una idea del estado…