Resultats de la cerca

Fou visitador dels convents de Palestina l’any 1691 Deixà una Relación de las misiones de la custodia de Tierra Santa 1692, amb dades d’interès, que ha romàs manuscrita

Autor de Relazioni in tempo delle nunziature 1629, Della guerra di Fiandra 1632-39 i de cartes diplomàtiques recollides a La Nunziatura di Francia del cardinale Guido Bentivoglio 1863-70, de gran interès històric

Partidari acèrrim de la teologia de Nicea, és autor de cinc tractats polèmics, sense cap excessiu interès historicodogmàtic, a causa de l’estancament obsessionat de l’autor Consagrà Paulí bisbe d’Antioquia, i allargà, així, el cisma melecià

Professà el 1754 al convent d’augustinians de Palma Lector de filosofia i de teologia, compongué un Diccionario mallorquín, castellano y latín , en un volum, que no arribà a ésser publicat malgrat l’interès de la Societat Econòmica Mallorquina d’Amics del País

Doctor en teologia i remarcable predicador, fou canonge magistral de Tortosa 1907 i canonge arxiver de Lleida 1908, on desplegà la seva activitat com a ordenador de l’arxiu i desvetllà, amb conferències i articles, l’interès per l’abandonada Seu Vella a partir de l’any 1913

Deixeble, a Roma, de Gerbert d’Orlhac 975, passà a Chartres 987, on exercí la medicina i regí l’escola episcopal Bisbe de Chartres 1006, fou membre del consell reial i reedificà la catedral, destruïda per un incendi 1020 Les seves 128 cartes tenen un interès especial, tant per l’estil com per les notícies històriques que contenen

En aquesta darrera població fundà un pòsit de tipus castellà que descriví a Administració perpètua de cent cafissos de forment, per a què los pobres llauradors i hereters de la vila de Morvedre tinguen cada any forment per a sembrar ses terres, i heretats, sens pagar interés, ni creiximònia alguna València 1605 Fou conegut també per Perandreu

Ensenyà dret canònic a la Universitat de Caen Fou bisbe de Lisieux 1447-74 i membre del consell de regència anglès de Normandia És autor, entre altres obres, de la història dels regnats de Carles VII i de Lluís XI del 1407 al 1483, d’interès especial per a l’estudi de l’ocupació francesa dels comtats de Rosselló i de Cerdanya

Fill d’un pastor, ensenyà grec a Ginebra 1582, Montpeller 1595 i Lió 1598 Enric IV el cridà a París 1599 com a bibliotecari reial El 1610 s’establí a Anglaterra, on fou protegit per Jaume I, que l’utilitzà com a pamfletari religiós, especialment contra els jesuïtes Edità autors grecs i llatins Té un gran interès la seva correspondència