Resultats de la cerca

La manca de fonts documentals i hagiogràfiques certes ha fet dubtar de la seva existència D’altra banda, els testimoniatges de culte i arqueològics no deixen cap dubte que un màrtir de nom Jordi, anomenat per la seva popularitat el megalomàrtir , era venerat des del segle IV A partir del segle V la literatura s’emparà de la vida desconeguda del sant i en foren fetes diverses passions, apòcrifes i llegendàries, contra les quals es pronuncià el Decret Gelasià del segle VI Segons aquestes, Jordi fou martiritzat el 303, després de mil turments i aventures, a Nicomèdia per això fou anomenat Jordi…

Es distingí en l’augment i la reorganització patrimonial del bisbat consagrà les esglésies de Manresa i del Moianès, regió que organitzà eclesiàsticament, així com el monestir de Ripoll i l’incipient de Santa Cecília de Montserrat

Fill natural de Maximilià I, emperador romanogermànic Presentat per Carles V, el papa Pau III el nomenà arquebisbe de València, on fou ordenat prevere i consagrat bisbe el 1539 La seva entrada a l’arxidiòcesi fou memorable a causa de l’absència dels bisbes predecessors Passà la major part del temps al Villar de Benaduf Serrans, que canvià el nom pel de Villar de l’Arquebisbe Escrivi Les instructions e ordinacions per als novament convertits del regne de València 1566 i 1594 Renuncià a l’arxidiòcesi el 1544, en ésser nomenat bisbe i príncep de Lieja

Era doctor en drets, prior del monestir de Sant Pere de Casserres i ardiaca d’Elna i de Barcelona El 1423 el papa Martí V el delegà per resoldre els efectes del cisma d’Avinyó Bisbe de Vic, intervingué en el concili de Tortosa 1429, on s’extingí definitivament el cisma S'oposà a la unió de la comunitat de l’Estany a la canònica de Manresa 1425 i fou remarcable la seva actuació al sínode diocesà de Manresa del 1433, on tingué per vicari general el famós jurisconsult Jaume Marquilles Assistí al concili de Basilea 1437, on el nou papa Fèlix V Amadeu VIII de Savoia el nomenà cardenal amb el…

Féu estudis al seminari de Mallorca i a la Universitat de Friburg de Brisgòvia Alemanya, on s’interessà pel lullisme fou collaborador del Raimundus Lullus Institut i es doctorà en teologia 1975 amb una tesi sobre la teoria lulliana dels correlatius 1979 Ha editat l' Ars Notatoria i l' Astronomia de Ramon Llull Secretari d' Estudios Lulianos i de l’Institut d’Estudis Baleàrics, és professor del Centre d’Estudis Teològics de Mallorca

Fou consiliari de la Joventut Obrera Catòlica JOC per a Catalunya i les Balears 1960-67 Ha escrit Pels difícils camins de la missió obrera 1968 premi Carles Cardó 1967

Fill del poeta Sebastià Sánchez i Juan , féu els estudis eclesiàstics a Barcelona i Salamanca Ordenat de prevere 1957, s’especialitzà en Bíblia a Roma i Jerusalem Professor de la Facultat de Teologia de Catalunya i de l’Institut de Teologia de Barcelona, fou membre de dues comissions de les Societats Bíbliques Unides i collaborà assíduament en revistes teològiques i bíbliques, entre les quals cal citar la  Revista Catalana de Teologia i el Butlletí de l' Associació Bíblica de Catalunya , de la qual fou membre El vessant de biblista es reflectí sobretot en una intervenció…

De nom de bateig Joan Autor de diverses peces teatrals inèdites, conreà després la poesia Ingressà al monestir de Montserrat 1945, on fou ordenat de sacerdot el 1953 Fou consiliari i primer director de Serra d’Or 1959-62 Les seves Balades del bon Pastor reberen el premi de poesia a Cantonigròs el 1957 Retornà posteriorment a la poesia amb els sonets Lapis niger 1988 i feu assaigs sobre Carles Riba i Verdaguer Especialitzat en litúrgia hispànica, des del 1963 fou professor al Pontificio Istituto Liturgico de Roma Entre altres treballs, publicà Las horas vigiliares del oficio monacal hispánico…

De família rural, de tradició carlina, es traslladà a 15 anys a Palma per tal de seguir-hi els estudis de seminarista Del 1877 al 1886, que fou ordenat prevere, es donà a conèixer com a polemista intransigent, defensor d’un integrisme extremat, i alhora es despertà la seva vocació literària, primer en castellà, i a partir del 1879 decididament en català Així, i gràcies al seu origen pagès, aviat descobrí la riquesa de la literatura i de la llengua popular, que recollí, sota el pseudònim de Jordi d’es Racó, en publicacions insulars i més tard a les Contarelles primera edició, 1885…

Prevere, fou vicari de Roses durant la guerra del Francès es refugià a Sant Jordi i escriví, sense gaires pretensions històriques, dues relacions de la guerra, molt interessants pel seu valor documental, Narració de les vegades que en Sant Jordi hi ha hagut tropa francesa , inèdita, i Narració de los sis anys i quatre mesos que los francesos han estat en Catalunya publicat el 1911 deixà també inèdita una Relació de les antiguadats i modernitats, tant espirituals, com temporals de la vila de Roses fins el 1808