Resultats de la cerca
Es mostren 42 resultats
Bernat de Mur
Cristianisme
Història del dret
Eclesiàstic i jurista.
El 1238, essent ardiaca de Tremp, anà a estudiar dret a Bolonya Fou nomenat bisbe de Vic el 1244 Canvià amb el rei Jaume I les possessions que aquest havia donat a Bernat Calbó a València pel castell de Sallent Bages, i cedí al rei el castell de Gurb en canvi de certes compensacions El seu esperit jurista el portà a pactar amb els principals monestirs de la diòcesi Ripoll, Sant Joan de les Abadesses i Sant Benet de Bages els límits de llurs drets d’exempció S'oposà a les pretensions del rei i de la casa montcadina dels Bearn sobre Vic Celebrà un important sínode diocesà 1252, i…
Ervigi Marc
Cristianisme
Història del dret
Jurista i bisbe auxiliar de Barcelona (~1002).
Conegut també amb el nom simple de Marc Potser d’origen foraster, el 975 era escriptor notari i sacerdot Actuà d’assessor jurídic dels bisbes Vives i Aeci Redactà un gran nombre de documents notarials i alguns de caire litigiós, més en consonància amb el títol de jutge, que emprà sempre a partir del 988 Gaudí de la confiança de les famílies comtals, especialment d’Oliba Cabreta, que el reclamà la vetlla de partir cap a Montecassino 987/988 Jutge benigne segons un contemporani, contribuí a la formació científica del famós jurista Ponç Bonfill Marc, suposat fill seu sense prou…
Pere Albert
Cristianisme
Dret
Jurista i eclesiàstic.
Estudià a Bolonya i fou canonge de la seu de Barcelona entre el 1233 i el 1261, data, segons sembla, de la seva mort Considerat com la màxima personalitat de la ciència jurídica del seu temps, la seva tasca fou molt apreciada per Jaume I i per Ramon de Penyafort A partir de la seva intensa activitat com a jutge, intervingué en algunes gestions de caràcter diplomàtic que li confià el monarca, i assistí, com a procurador de la seva diòcesi, al concili provincial de Tarragona, convocat per l’arquebisbe Albalat Al segon terç del segle, redactà la seva obra fonamental Tractatus de…
Francesc Borrull
Cristianisme
Bisbe de Tortosa (1757-58).
Jurista, publicà Dissertatio de legibus Hispaniae prohibentibus beneficia ecclesiastica exteris conferri 1732 i Decissiones Sanctae Rotae Romanae 1755-57
Joan de Baufés
Cristianisme
Història del dret
Clergue normand i doctor en dret civil, bisbes de Dacs (Gascunya) fins el 1392.
Fou bisbe de Vic 1392-93 —on es destacà per la seva tasca de jurista—, d’Osca 1393-1403 i de Lleida 1403
Innocenci VI
Cristianisme
Nom que adoptà Étienne Aubert en esdevenir papa (1352-62).
Jurista de renom, fou bisbe de Noyon 1338, de Clarmont 1340 i d’Òstia 1352 Intentà de reformar la cort pontifícia i lluità contra els espirituals Confià al cardenal Gil Álvarez de Albornoz la pacificació dels Estats Pontificis 1353
Diego de Avendaño
Cristianisme
Història del dret canònic
Teòleg i canonista castellà, de la Companyia de Jesús.
Partí a Amèrica amb el jurista Juan de Solórzano Pereira 1610 Fou tota la seva vida professor de filosofia i teologia escriví Thesaurus Indicus 1667-77, on resten reflectits molts dels problemes socials i morals del món colonial indi americà
Climent IV
Cristianisme
Nom que prengué Guiu Folc en ésser elegit papa (1265-68).
Jurista a la cort de Lluís IX de França Vidu, prengué l’estat eclesiàstic el 1247 Confirmà Carles d’Anjou com a rei de Sicília i excomunicà Conrad IV, emperador romanogermànic, per la seva campanya italiana Refusà el divorci de Jaume I de Catalunya-Aragó
Isabel Comte i de Sagarriga
Literatura catalana
Cristianisme
Poetessa.
De família de juristes, escriví, al voltant del 1644, un recull de poesia religiosa en llengua catalana, titulat Lires a Nostra Senyora del Carme , en els preliminars del Fènix català de JE Estrugós Es casà el 1652 amb el jurista Francesc de Blanes i Ros
,
Miquel de Calderó
Cristianisme
Història del dret
Jurista i eclesiàstic.
Fou catedràtic de dret civil a la Universitat de Barcelona i membre del consell reial Regent de l’audiència, s’oposà 1695 a la inquisició per raons de jurisdicció els inquisidors l’excomunicaren, però el Consell d’Aragó els castigà Quan tingueren lloc les corts del 1701 s’oposà als contrafurs de Felip V i fou obligat a presentar-se a Madrid però en tornà triomfant Més tard, partidari del rei arxiduc Carles, fou nomenat primer inquisidor i regent honorari del Consell d’Aragó Finida la Guerra de Successió, els borbònics el destituïren i li confiscaren els béns Publicà Sacri regii criminalis…