Resultats de la cerca

Solen rebre també el nom de famílies litúrgiques o simplement litúrgies litúrgia 2 El ritu romà és controlat directament per la Congregació del culte diví, hereva de la Congregació de Ritus, creada per Pius V 1587, però amb més llibertat d’adaptació i creació

Ús conegut en tota la història de les religions, sempre en relació amb el concepte de sagrat, hom no el troba en el cristianisme fins al segle V, llevat del cas de la velació del cap de les dones durant la pregària o el revestiment dels neòfits amb vestits blancs, sense cap relació amb el caràcter distintiu de la jerarquia Amb tot, hom exigí ben aviat que els vestits usats pels clergues durant la litúrgia no servissin per a un ús quotidià La introducció de noves modes amb la invasió dels pobles germànics és a la base de les prescripcions eclesiàstiques segles VII-VIII sobre el manteniment…

Arriba fins als peus i és cenyida amb una corda anomenada cíngol

Refusen els sacerdots i no accepten les reformes litúrgiques manades pel patriarca Nikon 1652-67

Cal cercar-ne els orígens en el Romanticisme tardà francès P Guéranger, abat de Solesmes, en fou l’iniciador La seva acció influí especialment en els monestirs alemanys de Beuron que creà una escola d’art litúrgic i de Maria Laach que es convertí en un dels principals centres mundials de renovació litúrgica i en el belga de Maredsous i, a partir d’aquest, en el de Mont-César, a Lovaina Fou aquí on Lambert Beauduin, amb les setmanes litúrgiques de Lovaina i amb el primer missal traduït, inicià a partir del 1909 l’aspecte pròpiament pastoral del moviment litúrgic Aquest aspecte fou…

Originàriament fou una túnica blanca, de caràcter honorífic Rebé el nom dels dàlmates, que segurament la vestien Emprada pels senadors romans, posteriorment els papes concediren de vestir-la als diaques de Roma

Probablement ha d’identificar-se amb ‘Amram ben Séred, pare del cèlebre Marqa Escriví en arameu samarità diverses oracions litúrgiques, principalment en prosa, que constitueixen la major part del Durran ‘Enfilall de perles’, una de les parts del Defter , el principal llibre de la litúrgia dels samaritans

Prevere 1827, el 1833 fundà amb cinc companys de sacerdoci el monestir de Solesmes , d’on fou abat 1837 Influí en el neobenedictinisme, sobretot en la congregació de Beuron El seu esforç, no mancat d’un cert Romanticisme, per restaurar i fer reviure la litúrgia romana, el fan l’iniciador del moviment litúrgic De les seves obres cal esmentar Institutions liturgiques 1840-51 i L’Année liturgique 1841-66

Bisbe d’Efes 1437, assistí, acompanyant l’emperador Joan VIII Paleòleg, al concili de Florència 1438-39, on fou el capdavanter de l’oposició a la unió amb Roma i no en signà el decret Visqué a Constantinoble els darrers anys de la seva vida És autor de molts tractats teològics, d’obres ascètiques i litúrgiques i de poesies És venerat com a sant per l’Església ortodoxa

Molt abundants en les litúrgies orientals, les darreres reformes litúrgiques les han introduïdes a la missa romana pregària dels fidels A Occident, són conegudes també la lletania dels sants i l’anomenada lletania lauretana , o de la Mare de Déu, que hom recita al final del rosari Pel seu caire suplicatori, les lletanies han anat sempre lligades amb processons de rogatives En el ritu romà són conegudes les lletanies majors , el dia de Sant Marc 25 d’abril, i les lletanies menors , o lledànies lledània