Resultats de la cerca

Correspon a l’estola dels sacerdots i diaques llatins

Els còdexs musicals llatins hi apliquen unes melodies particulars, especialment riques en els repertoris hispànics

Residí ordinàriament a la capital del Principat, al qual se sentí vinculat afectivament Predicador del lloctinent 1534-39 Frederic de Portugal, quan era provincial dels franciscans conventuals de Catalunya-Aragó, fou nomenat bisbe titular de Constantina de Numídia 1542 El bisbe Joan de Margarit el nomenà procurador seu al segon període del concili de Trento, en el qual intervingué activament Com a auxiliar de Joan de Cardona i dels seus successors, els ajudà en les visites pastorals, en l’administració dels ordes sagrats i en la predicació A Trento, ciutat on residí des del maig del 1551 fins…

Apareix dues vegades als evangelis sinòptics i sovint a les epístoles de Pau i de Joan, referit a l’amor de Déu o del Crist, o a l’amor dels cristians entre ells Passà al vocabulari dels pares grecs de l’Església els escriptors llatins el traduïren per caritas ‘caritat’

Professor de filosofia a Barcelona i de teologia a Girona Exiliat a Itàlia el 1767, residí trenta anys a Ferrara, on publicà poemes llatins, una biografia del bisbe de Vic, Ramon de Marimon 1785, i dos reculls de biografies de companys d’exili catalanoaragonesos Vicennalia sacra aragonensia, 1787 i peruans Vicennalia sacra peruviana , 1788

Entre les formes conegudes, hi ha la dels monjos budistes, que duen tot el cap rapat, la que deixava només una franja de cabells a manera de cèrcol conservada fins fa poc per la majoria d’ordes religiosos catòlics i la que duien sacerdots i clergues llatins reduïda a la coroneta del cap, anomenada per això mateix coroneta

Fill d’un pastor, ensenyà grec a Ginebra 1582, Montpeller 1595 i Lió 1598 Enric IV el cridà a París 1599 com a bibliotecari reial El 1610 s’establí a Anglaterra, on fou protegit per Jaume I, que l’utilitzà com a pamfletari religiós, especialment contra els jesuïtes Edità autors grecs i llatins Té un gran interès la seva correspondència

Escriví la Chronica Slavorum , que comprèn del 1171 al 1209 i és continuació de la de Helmold no se cenyí al món eslau, sinó que tractà també dels emperadors germànics, de llurs expedicions a Itàlia, croades, etc Resta una font indispensable per la seva informació de primera mà i la inserció de documents Traduí en versos llatins Gregorius , poema de Hartmann von Ave

Estudià al seminari de Tortosa i fou rector dels de Saragossa, de Còrdova i d’Oriola i prefecte del de Baeza Collaborà al diccionari d’Alcover i al “Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura”, que publicà el seu Vocabulari del Maestrat 1922, inacabat Fou autor d’un poema històric sobre la conquesta del País Valencià per Jaume I titulat Seïdia 1919, i publicà diversos poemes llatins en versió catalana seva

Eclesiàstic, publicà la comèdia en vers El prodigio en ambos amores 1701, sobre la vida de Ramon Llull, una notícia en castellà sobre unes festes gremials de Mallorca 1706 i una Doctrina cristiana 1732 i 1746, que tradueix al català el catecisme de Gaspar Astete Deixà inèdits una Història de la invenció miraculosa de la imatge de la Mare de Déu de Lloseta , El patrocinio universal del Reino de Mallorca 1728 i alguns poemes llatins