Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
Pere Tomàs
Cristianisme
Teòleg escotista.
Franciscà, fou professor de filosofia durant la segona i la tercera dècades del segle, al convent barceloní de Sant Nicolau Durant el magisteri escriví les seves obres teològiques més importants De ente, De formalitatibus , el seu tractat més conegut i llegit fins al Renaixement Més tard fou mestre de teologia i escriví un comentari de les Sentències de Pere Llombard i almenys un quòdlibet Encarna l’evolució de l’escotisme cap a un realisme extrem, tendència coneguda en l’escolàstica tardana amb el nom de formalisme
Romiatge del Venturós Pelegrí
Literatura catalana
Cristianisme
Poema en codolada del principi del segle XVI, o potser del final del XV.
Amb algunes notes humorístiques, i en la línia del Testament de Bernat Serradell, narra la trobada en una pineda en una nit de tempesta d’un pelegrí que va a Roma amb una ànima del Purgatori, que li demana que li guanyi el jubileu Fou molt llegit fins ben entrat el segle XIX Bibliografia Anònim 1903 Lo romiatge del venturós pelegrí ab les cobles de la mort Barcelona, Stampa de Francesch X Altés Pacheco, A ed 1992 Blandín de Cornualla i altres narracions en vers dels segles XIV i XV Barcelona, Edicions 62
,
Narcís Coll i Prat
Cristianisme
Eclesiàstic.
Es formà a la Universitat de Cervera, d’on passà a la seu gironina com a cabiscol major Durant la invasió napoleònica formà part de la Junta de Defensa Nomenat arquebisbe de Caracas 1808, es trobà amb greus dificultats durant la lluita independentista, i la seva actuació comprensiva feu que el govern de Madrid el cridés a la metròpolis i restés sense efecte el nomenament per a la seu de Palència Era membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona 1796, on havia llegit una memòria sobre…
epístola
Cristianisme
Text del Nou Testament (generalment, d’alguna de les Epístoles) que, en la missa, és llegit o cantat abans de l’evangeli.
Isidor de Sevilla
Cristianisme
Música
Doctor de l’Església i bisbe de Sevilla (600-636) hispanoromà.
Germà de Leandre , que li feu de tutor i de mestre, del qual heretà la mitra sevillana Demostrà el seu prestigi personal en els concilis que presidí a Sevilla i a Toledo 633 —que tenia com a objectiu la unitat doctrinal i litúrgica a la península Ibèrica i a la Gàllia Narbonesa— Fou un dels escriptors de més pes, i més llegit, durant tota l’edat mitjana Compilador hàbil i sistematitzador de la ciència antiga, és un dels principals mestres de l’Europa medieval llatina Cal interpretar les nombroses obres d’Isidor Differentiae, Synonyma, Institutionum disciplinae, De natura rerum,…
,
salmòdia
Música
Cristianisme
Cant dels salms
.
Hom no en coneix cap de les melodies originals ni la manera com eren executats abans del culte sinagogal Devien ésser cantats per un solista, llevat de les tornades el saltiri en manté algunes, sobretot l’alleluia, que el poble corejava Eren acompanyats per instruments de corda, predecessors de l’arpa i la cítara En les grans manifestacions de festa o de dol el cant era un component més de l’aldarull del poble Les cantilenes tradicionals de les sinagogues poden haver conservat alguna reminiscència d’antigues melodies sàlmiques, però llur estil, de cantilena d’un text llegit, s’…
Eduard Llanas i Jubero

Eduard Llanas i Jubero
© Fototeca.cat
Cristianisme
Escolapi.
Biografia En morir la seva mare poc després del seu naixement, el seu pare acabà la carrera eclesiàstica i s’ordenà de sacerdot, mentre deixava els fills a familiars Eduard passà a Barbastre amb una de les àvies i, en morir aquesta, a Mataró amb un altre familiar Alumne de retòrica de l’Escola Pia de Santa Anna, demanà entrar a l’orde on vestí la sotana el 27 de novembre de 1859 i professà el 8 de febrer de 1860 Acabat el noviciat a Sabadell anà a Moià per als estudis de filosofia i de teologia, els quals acabà a Sant Antoni de Barcelona El 1869 tornà a Moià com a professor de filosofia Del…
Antoni Maria Alcover i Sureda
Antoni Maria Alcover i Sureda
© Fototeca.cat
Folklore
Lingüística i sociolingüística
Cristianisme
Comunicació
Eclesiàstic, lingüista, folklorista i publicista.
Vida i obra De família rural, de tradició carlina, es traslladà a 15 anys a Palma per tal de seguir-hi els estudis eclesiàstics al Seminari Conciliar de Sant Pere Fou ordenat prevere el 1886, coadjutor de la parròquia de Manacor, i es llicencià en teologia 1890 i dret canònic 1893 El bisbe Jacint M Cervera el nomenà catedràtic del seminari de Palma, on ensenyà successivament història eclesiàstica, oratòria sagrada, llengua i literatura mallorquines i història de Mallorca S’interessà igualment pel dibuix, per l’arqueologia i per la història de l’art, fins al punt que va intervenir en la…
, ,