Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
lletania
Cristianisme
Súplica, consistent en una sèrie de peticions o d’invocacions breus, a les quals hom respon cada vegada amb un refrany (al més sovint, «tingueu pietat», «escolteu-nos», etc).
Molt abundants en les litúrgies orientals, les darreres reformes litúrgiques les han introduïdes a la missa romana pregària dels fidels A Occident, són conegudes també la lletania dels sants i l’anomenada lletania lauretana , o de la Mare de Déu, que hom recita al final del rosari Pel seu caire suplicatori, les lletanies han anat sempre lligades amb processons de rogatives En el ritu romà són conegudes les lletanies majors , el dia de Sant Marc 25 d’abril, i les lletanies menors , o lledànies lledània
oració dels fidels
Religió
Cristianisme
Pregària per totes les necessitats de l’Església i del món feta en el curs de la celebració litúrgica.
Conservades fins recentment pel ritu romà únicament a les lletanies dels Sants i al Divendres Sant les anomenades “oracions solemnes”, el concili II del Vaticà les ha restablertes a totes les misses, sobretot els dies festius En els ritus orientals són normals a tots els oficis i es diuen en forma de lletania
rogativa
Cristianisme
Súplica pública de caràcter penitencial, que hom fa processionalment en temps de calamitat pública o per demanar el bon temps.
Processons lustratives lustració, originàriament supletòries de les processons paganes dels robigalia de Roma i dels ambarvals amb què hom implorava la protecció contra el mal temps i les epidèmies, foren fins fa poc 1969 vinculades a uns temps concrets lledània Suprimides les lletanies majors 25 d’abril, hom conserva les menors, adaptades a les necessitats dels llocs i en els temps prescrits per cada conferència episcopal
processional
Cristianisme
Llibre que conté les lletanies, els himnes i les pregàries que cal fer a les processons.
kírie
Música
Cristianisme
Cant inicial de la missa, entre l’introit i el glòria, on són repetides, una o dues vegades, les invocacions Kyrie eléison, Christe eléison, Kyrie eléison ('Senyor, tingueu pietat; Crist, tingueu pietat'), sia com a invocacions soles, sia com a resposta litànica a les pregàries de l’acte penitencial.
Conserva la forma grega, bé que actualment pot traduir-se a les diverses llengües Primitiva salutació pagana a l’emperador, fou aviat adreçada a Crist i introduïda com a resposta a les lletanies diaconals, tal com apareix ja en les Constitucions Apostòliques segle IV Sembla que el papa sant Gregori 595-604 en suprimí les peticions i només deixà les invocacions, que eren molt populars A l’època carolíngia esdevingué un cant més complex i molt melismàtic, reservat a la schola aquesta és bàsicament la forma que ha perviscut fins als nostres dies Al segle XI foren farcits amb trops…
llibre d’hores
Art
Cristianisme
Llibre paralitúrgic, més aviat de devoció particular, que conté generalment les hores de diversos oficis votius, el calendari, les lletanies, pregàries diverses, etc.
Estigué molt en voga a la fi de l’edat mitjana i als dos primers segles de la impremta Un llibre d’hores de Setmana Santa en català fou imprès a València el 1494 LEs miniatures de la majoria d’aquests manuscrits constitueixen, sens dubte, un exponent valiosísim de la printura medieval Durant els ss XIV i XV França fou el centre més important JPucelle minià el llibre d’hores de Jeanne d’Évreux ~1325, The Cloisters Museum, Nova York una sèrie d’artistes agrupats sota el títol de Pintor del duc de Berry illustraren una gran quantitat de llibres per a Joan, duc de Berry Cal destacar també el…
processó
Processó de la Passió de Tortosa, celebrada el diumenge de Rams
© Rafel Ramírez i Casanovas
Religió
Cristianisme
Cerimònia religiosa o litúrgica en la qual un grup d’eclesiàstics i fidels desfilen solemnement pels carrers o a l’interior de l’església, acompanyant una imatge, una relíquia, un personatge, mentre preguen, canten lletanies o salmegen.
Fenomen conegut en gairebé totes les religions, lligat al mite del retorn a l’origen o al paradís, revesteix un doble caire penitencial i, sobretot, festiu, i constitueix també una exaltació del sentiment religioso-social del grup En el cristianisme, com en el judaisme, les processos simbolitzen el poble de Déu en marxa vers el regne de Déu i van lligades a determinades festes o són ordenades per alguna circumstància especial Als Països Catalans, a desgrat de trobar-se molt en decadència, se’n mantenen moltes amb un caire tant folklòric com pietós Una de les més antigues i riques en aspectes…