Resultats de la cerca

D’origen hebreu, ha estat recollida per la litúrgia cristiana, que la canta sobretot a la missa, unida al Sanctus , i el diumenge de Rams

Obtingué el decret de lloança el 1893, i l’aprovació definitiva el 1907 La casa generalícia fou traslladada a Barcelona

Reconeixen únicament el baptisme d’adults i les assemblees de lectura bíblica i càntics o lloança de les hores al Stunde , d’on els vingué el nom Separats en nombrosos grups 1871, han estat molt influïts posteriorment pels baptistes

Interiorment, reconeixent, amb la intelligència i amb l’afectivitat, la seva absoluta supremacia sobre un mateix i sobre totes les coses exteriorment, amb les paraules i amb els gests apropiats, com la prostració, la lloança individual i collectiva litúrgia, etc

Fou doctor en dret civil i canònic i canonge de la seu de Barcelona Participà al certamen poètic dedicat a sant Ramon de Penyafort 1601 amb dues composicions en català, i al que se celebrà amb motiu de la beatificació de Teresa de Jesús, amb una glossa i un sonet en castellà 1614, sempre fora de concurs Se’n conserva també un poema liminar, Estança , que és una lloança de Manresa Però és conegut sobretot per un Tratado de las comedias en que se declara si son lícitas Barcelona 1618, on expressa de manera ponderada la seva oposició al gènere

És la pregària eucarística de lloança i de súplica pronunciada sobre el pa i el vi, en la qual hom fa present el que Jesucrist féu a l’últim sopar El seu origen es troba en la benedicció de Jesús sobre el pa i el vi, en el darrer sopar És la pregària de benedicció per excellència i de súplica, pronunciada sobre el pa i el vi, en la qual hom recorda i fa present les paraules i els fets de Jesús en instituir l’eucaristia Comença amb un diàleg inicial igual o semblant al de prefaci de la missa romana segueix l’acció de gràcies i la lloança pel do de la creació i…

Hom troba la benedicció ja a l’Antic Testament, com a pregària d’acció de gràcies pels béns que Déu concedeix a l’home i com a lloança amb què aquest reconeix que només Ell és bo i origen de tot bé Fou en el marc de la benedicció jueva berakah que Crist instituí l’Eucaristia en grec, eukharistía, 'acció de gràcies’ En la litúrgia catòlica hom distingeix les benediccions constitutives , que concedeixen a les persones, els objectes o els llocs un caràcter sagrat i els sostreuen de tot ús profà per exemple, benedicció d’abats, d’ornaments, d’oratoris, i les invocatives , que…

En la tradició bizantina, aquesta expressió com també la de “divina litúrgia” és molt corrent, per tal com la celebració litúrgica és vista sempre com una imatge de la del cel, i apareix com a tema iconogràfic en la decoració de les esglésies, normalment la cúpula

El judaisme la incorporà al final de les oracions, especialment sota la forma de benedicció, referida exclusivament al nom de Déu En el cristianisme les doxologies s’ampliaren i agafaren un caire més trinitari Així, ja al s IV, la fórmula de Gloria Patri es convertí en el verset final de tota la salmòdia Himnes com el Gloria in excelsis i el Te Deum han estat també considerats doxologies