Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
Henri de Lubac
Cristianisme
Teòleg jesuïta francès.
Professor de la facultat teològica de Lió i un dels teòlegs influents en el concili II del Vaticà, entre les seves obres destaquen Catholicisme 1938, Le drame de l’humanisme athée 1945, Surnaturel 1946, diversos escrits sobre exegesi medieval i sobre Teilhard de Chardin, L’Église dans la crise actuelle 1969, Paradoxe et Mystère de l’Église 1967, Athéisme et sens de l’homme Une double requête de ''Gaudium et spes ' 1968, La foi chrétienne 1969, Les églises particulières dans l’Église universelle 1971 El seu interès per la història de la teologia se centrà en Pic de la Mirandole 1974, La…
Jean Daniélou
Cristianisme
Teòleg i jesuïta francès.
Professor, a París, de cristianisme primitiu, fou un dels impulsors de la nova teologia , moviment de renovació teològica per al retorn a les fonts Amb Henri de Lubac fundà la collecció Sources Chrétiennes Tingué un paper important en la preparació del concili II del Vaticà Creat cardenal el 1969, es distingí després per la seva oposició al progressisme teològic Les seves obres principals són Sacramentum futuri 1950 i Essai sur le mystère de l’histoire 1953 Fou membre de l’Académie Française
Joan Evangelista Vilanova i Bosch

Joan Evangelista Vilanova i Bosch
© Monestir de Montserrat
Cristianisme
Historiografia catalana
Monjo benedictí i teòleg.
Vida i obra Cursà els primers estudis i el batxillerat en institucions públiques i ingressà en el monestir de Montserrat 1944, on feu la professió —simple 1946 i solemne 1949—, estudià teologia i fou ordenat prevere 1952 Al Pontifici Collegi Benedictí de Sant Anselm Roma completà els seus estudis i es doctorà en teologia 1957 amb la tesi Regula Pauli et Stephani Edició crítica i comentari 1959, que li mereixé el premi Duran i Bas IEC, 1962 Professor de teologia al clericat de Montserrat 1958-2000 i professor ordinari a la Facultat de Teologia de Catalunya 1968-97 i al Centre d’Estudis…
,
teologia
Cristianisme
Ciència que —des de la fe i a partir de les dades de la revelació— cerca de donar raó i de fer comprensible per al creient el misteri de Déu pel que fa a la manifestació i la comunicació a l’home en la història de la salvació, culminada en el Crist i expressada en l’Escriptura.
L’arrel i la connotació grecopaganes que el terme teologia tenia pesà clarament en el desenvolupament d’un concepte cristià de teologia, i, així, els primers pensadors del cristianisme primitiu dubtaren d’adoptar aquest terme, que evocava la teologia mítica dels poetes pagans Tanmateix, Orígenes i, sobretot, Eusebi de Cesarea adoptaren ja aquest terme per a designar el discurs creient sobre Déu i el seu Crist, en contraposició al que hom podria anomenar una teologia natural i en l’obra del Pseudo-Dionís, on la paraula rep ja la seva consagració oficial i serveix per a distingir els diversos…